0
Societat
Roses / Palamós / lloret de mar - 18 May 2020 2.00 h

Cada platja, un món

Els municipis del litoral gironí intenten adaptar-se amb mesures locals a la falta de normativa sobre aïllament a les platges

Els grans espais de sorra estaran més acotats, mentre que és inviable controlar les cales

- Roses / Palamós / lloret de mar

Els municipis del litoral de Girona miren de regular l’accés a les platges i cales ara que s’acosta la temporada de bany. La falta d’una normativa clara sobre la platja complica l’adopció de mesures, tot i que tots intenten adaptar-s’hi, fixant algunes normes d’aïllament, sobretot per a les platges urbanes, just quan comença a fer bon temps.

Selva: tres espais diferents a Lloret

L’Ajuntament de Lloret de Mar va anunciar fa quinze dies que implementarà mesures complementàries a les platges per raons de seguretat. L’equip de govern vetllarà perquè als accessos a la platja Gran i a la de Fenals hi hagi tres espais: un per a la gent gran, un per a les famílies amb mainada i un altre per a grup d’amics i adults.

Entre agents cívics i membres de Protecció Civil, una trentena de persones ajudaran a fer el filtratge . L’alcalde, Jaume Dulsat, explica que la distribució és “útil” per criteris epidemiològics i habitualment els banyistes ja se situen en punts que els són més afins. Per tant, “no hi haurà cap problema”, afirma Dulsat. Lloret és la principal destinació de la Costa Brava. L’any passat, va rebre 1.303.651 viatgers. El 74,06% provenia de fora de l’Estat espanyol. La principal afluència de turistes va ser els mesos d’agost (229.984) i juliol (199.655).

A Blanes han contractat un equip de vint-i-cinc socorristes i tenen el personal i els plans d’emergència a punt, tal com havia sol·licitat l’equip de govern. Però el cap de Protecció Civil, Josep Lluís Puy, afirma que no tenen cap indicació d’autoritats superiors: “El més calent és a l’aigüera.” A Tossa ho preparen tot com si la temporada comencés amb normalitat l’1 de juny. La situació serà molt diferent, però, admet el regidor de Medi Ambient i Platges, Ramon Gascons. “Estem arreglant els danys que va fer el desbordament de la riera fa quinze dies i els danys que hi havia hagut a Pola i a Giverola”, explica. L’Ajuntament està pendent que la Generalitat i l’Estat els doni directrius clares sobre els usos permesos a les platges. A Tossa hi ha setze platges i cales.

Baix Empordà: particularitats

Per als municipis costaners del Baix Empordà, amb les seves platges i cales de dimensions diferents, representa un esforç notable l’obertura de les platges. Fixem-nos, per exemple, en l’Estartit, a Torroella de Montgrí. El seu alcalde, Jordi Colomí, explica que l’obertura de la platja Gran, amb la seva llargada, no representa un problema per ubicar-hi les mateixes persones, fins i tot al pic de l’estiu. Ara bé, caldrà repartir-les per tot l’espai, descongestionant zones més utilitzades, com davant del passeig de mar. “No pensem que s’hagi de sectoritzar les platges. És veritat que tenim espai, però també no ho veiem bé”, destaca Colomí. Amb les dades a la mà, cal que hi hagi uns cinc metres de distància entre usuaris a la platja. Això segons el reial decret. A L’Estartit, i segons els càlculs, que han fet des de Turisme, la distància que es pot arribar és de 15 metres, i això sense perdre espai. Des de Turisme s’apostarà per la informació, a través d’agents especialment contractats. Palamós, per exemple, no hi ha previst aplicar més mesures que el distanciament entre persones sense dividir la platja. “Per sort les principals platges del municipi són prou grans per permetre distanciament amb certa comoditat”, destaca l’alcalde, Lluís Puig.

A Platja d’Aro, la principal zona de bany fa dos quilòmetres per trenta d’amplada de sorra: prou espai perquè no hi hagi aglomeracions, però l’alcalde, Maurici Jiménez, avança que contractaran “35 informadors que controlaran l’aforament i alertaran si les distàncies no es respecten”. Si hi ha conflictes, avisaran la Policia Local. Jiménez no comparteix la idea d’habilitar franges per col·lectius, “perquè implica dividir famílies d’avis, pares i nets”, però sí que preveuen zones d’ús prioritari per a majors de 65 anys, als llocs on ja hi ha cadires de bany i passeres adaptades, o línies de vida. Altres poblacions esperen que el panorama normatiu s’aclareixi, però a Begur, Mont-ras o Santa Cristina, amb cales distants i pocs efectius policials, tenen clar que el control exhaustiu serà inviable.

Alt Empordà: indefinició

La necessitat d’aplicar mesures per controlar l’aforament de les platges genera molts dubtes als nou municipis costaners de l’Alt Empordà. Una realitat física que reclama mesures personalitzades és la dimensió de la platja. En aquest sentit, l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, subratlla que no és el mateix implementar mesures a la platja Gran, situada en ple nucli urbà que en qualsevol de les més de 40 petites cales escampades al front de mar del municipi. L’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, veu molts problemes per sectoritzar les zones a la sorra: “No tinc temps ni pressupost per contractar 35 persones i dir que sectoritzarem les platges.” Mindan, com Cervera, preveu tres tipus de tipologia de platges (cales, urbanes i interurbanes) i creu que només en aquestes últimes seria factible el control. Entén que no es pot lligar la feina dels socorristes amb la dels vigilants. “Els que salven vides i vigilen l’aigua potser poden contribuir però no hi són per controlar aforaments”, manifesta. Per la seva banda Salvi Güell, alcalde de Castelló d’Empúries, vol lligar la vigilància de platges i socorrisme. “Hem començat a mirar-ho, tot i que no tenim res decidit”, assegura.

Les percepcions generals entre els nou alcaldes és que atendran allò que els arribi del govern estatal o de la Generalitat. L’alcalde de Colera, Lluís Bosch, manifestava que no es volen “fer idees ni percepcions de com s’ha de gestionar”. “Ja ens diran què hem de fer. Tenim un poble de platges grans i amples i pensem que hem de tenir les mínimes prohibicions possibles”, declarava Bosch. Agustí Badosa, l’alcalde de Sant Pere Pescador, assegura que el cas del seu municipi és més fàcil que d’altres: “Tenim sis quilòmetres de platja i habitualment no ens l’acabem.” A Portbou l’alcalde Xavier Barranco tampoc hi veu gaires problemes. D’una banda perquè “mai hi ha una afluència que es dispara ni concentracions exagerades de gent” i perquè considera hi ha “una mena d’autoregulació” que s’ha establert al llarg dels anys: “Hi ha una zona amb barana i rampa per accedir a la platja que ja és on es posa la gent més gran”. Amb senyalització i delimitació de zones no preveu grans dificultats. El control en platges petites es veu com una dificultat a Cadaqués. La tinenta d’alcalde Laura Blay considera que no podran tenir un vigilant a cada platja. “En tenim moltes de diverses mides i trobem dificultós posar una persona a cada platgeta.” Francesc Guisset, alcalde de Llançà, es queixa de la indefinició. “Pel que fa la planificació és nefast”, afirma. “No és el mateix controlar les platges de Barcelona que les de la Costa Brava”, assenyala.

Tots els màxims responsables locals coincideixen que esperen directives i protocols clars. Ara mateix els consistoris no poden fer gaire més que tenir les platges a punt i esperar directives. A l’Escala és el que estan fent. “Estem treballant ja en una proposta per tenir les nostres platges a punt, de seguida que s’autoritzi el bany de nou, des de tots els punts de vista: neteja, control... ”, definia Víctor Puga, l’alcalde escalenc.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.

Published on

Most Viewed