Els ERTO s’estenen fins al 30 de juny amb acord social
El diàleg social dirà si continuen al juliol
Veus a la CEOE culpen el PP i Cs d’avalar els no acomiadaments
Illa rebrà cada dilluns propostes de canvi de fase
Madrid viu a la fase 0; el 51% de l’Estat, a la 1
Les sigles dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) han vingut per quedar-se, almenys fins a les portes de l’estiu. Tot i que el Consell de Ministres es va reunir ahir de forma extraordinària per ratificar la quarta pròrroga de l’estat d’alarma –la que va del 10 al 25 de maig– i no va aprovar res en matèria laboral, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va comparèixer per anunciar un acord amb patronal i sindicats per allargar la finestra oberta per poder acollir-se als ERTO fins al 30 de juny. “Han sabut deixar les diferències que puntualment tenen per posar-se d’acord i intentar salvar el nostre país”, va agrair Díaz a la CEOE, Cepyme, UGT i CCOO. En espera que sigui un nou Consell de Ministres –previsiblement dimarts que ve– el que aprovi l’extensió dels ERTO fins a l’últim dia de juny, el diàleg social formarà una comissió tripartida que es reunirà el segon dimecres de cada mes per analitzar i dirimir si hi ha sectors delicats que necessitarien l’extensió de les ajudes a partir del juliol o més enllà de la durada de l’estat d’alarma, si aquest marc d’excepcionalitat de l’article 116 de la Constitució vigent des del 15 de març ja no fos aleshores el marc en vigor.
Segons el text del preacord, es prorrogaran els ERTO per força major fins al 30 de juny mantenint la protecció per desocupació i l’exoneració de cotització, com fins ara, encara que amb percentatges menors per a les empreses que reprenguin parcialment l’activitat. La protecció per desocupació dels treballadors fixos discontinus, però, s’estendrà fins al 31 de desembre. El govern espanyol ofereix rebaixes en les cotitzacions socials que oscil·len entre el 85% i el 60% per als empleats que es reincorporin a la feina. L’exempció serà del 70% de l’aportació empresarial meritada al juny quan l’empresa hagi tingut menys de 50 treballadors o assimilats a aquests en situació d’alta a la Seguretat Social el 29 de febrer del 2020. “Si el 29 de febrer l’empresa hagués tingut 50 o més treballadors o assimilats a aquests en situació d’alta, l’exempció serà del 60% de l’aportació empresarial meritada al maig, i el 45% de l’aportació empresarial meritada al juny”, continua la lletra de l’acord social.
A canvi, el Ministeri de Treball ha mantingut el compromís que l’empresa ha de preservar els llocs de treball durant el termini dels sis mesos posteriors al reinici de l’activitat. Es tracta d’una obligació que no ha agradat en algunes patronals. Sense anar gaire lluny, la CEOE va donar ahir el vistiplau al preacord amb el govern i els sindicats en una reunió en què es van escoltar les crítiques d’algunes patronals censurant que no es tingui en compte la situació de cada sector i que s’imposi la clàusula de salvaguarda de l’ocupació durant sis mesos. Segons fonts del diàleg social, en alguns sectors de la CEOE ha causat malestar que els grups parlamentaris dels partits de dretes com ara el PP, Vox, Ciutadans –o fins i tot el del PNB o Coalició Canària– no hagin forçat el govern de coalició a acceptar el clam patronal en contra del manteniment obligatori dels llocs de treball per a les empreses que facin aquests ERTO. Aquestes veus invoquen que el govern de Pedro Sánchez era a l’abisme i que ni els que van votar sí a prorrogar l’alarma –Cs, PNB i CC– ni el PP –que es va abstenir– van propiciar la derogació del mandat de no acomiadar.
Catorze dies a cada fase
En paral·lel a les ajudes per sostenir el mercat de treball, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, obria ahir la primera eliminatòria de salt de fase i la gran derrotada va ser Madrid, que es queda a la fase 0 i així continuarà almenys una setmana més. El 51% del territori estatal, però, sí que passa a la fase 1, amb comunitats senceres com ara Euskadi i Navarra. Segons va avançar Illa, a partir de l’11 de maig, en que algunes salten a la fase 1 i altres viuen a la 0, cada dilluns obrirà la finestra de recepció de propostes de les comunitats perquè les seves províncies o àrees sanitàries saltin de fase. Igual que ahir, que la resposta de l’examen va arribar una nit de divendres després d’un retard de més de dues hores en la compareixença, Illa preveu donar a conèixer l’aprovat o el suspens a final de cada setmana. El termini per seguir en una mateixa fase, això sí, és de catorze dies.
Ayuso admet que volia la fase 1 per motius econòmics
La gran derrotada de totes les aspirants a progressar des de la fase 0 a la fase 1 va ser la comunitat de Madrid governada en coalició pel PP i Ciutadans i presidida per la popular Isabel Díaz Ayuso. Si bé totes les autoritats saben que la decisió sanitària té un component econòmic però s’imposa la salut, Ayuso va ser ahir la primera gestora que admetia obertament que l’economia és el que guia la seva ambició. “Hem de conjugar la vida i començar a activar l’economia. Estem parlant d’una situació econòmica tan greu que si se segueix prolongant durant molt de temps podem arribar a tenir un problema d’ordre públic”, va dir.
El cas madrileny, amb Ayuso marcant molt de prop els passos de Catalunya, ha vingut precedit d’una enorme polèmica perquè el govern regional va veure com la directora de Salut Pública, Yolanda Fuentes, preferia abandonar el càrrec dijous al vespre per no haver d’avalar un informe que reclamava saltar a la fase 1 sense base científica. Lluny d’acusar el cop, Ayuso va recórrer al doctor Antonio Zapatero –artífex de l’hospital de campanya d’Ifema– i li va donar tot el poder de gestió en la crisi de la Covid-19, amb més atribucions de les que tenia la dimissionària. “Crec que la gent està escandalitzada que alguns pretenguin guanyar posicions polítiques amb una cosa tan seriosa com ara salvar vides”, va ser el lament del vicepresident Pablo Iglesias sobre l’anhel infundat de Madrid. Es dona la circumstància que fins i tot Francisco Igea, vicepresident castellanolleonès i de Cs, ha fet enutjar Inés Arrimadas i el govern madrileny lloant que “Torra està sent més sensat que la regió de Madrid”.
