Només tres regions podran avançar en el desconfinament
Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Alt Pirineu-Aran podrien començar a recuperar l’activitat
Barcelona encara té un risc moderat o alt de rebrot
Els 852.093 catalans que resideixen a les regions sanitàries del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu-Aran podran passar pantalla i entrar en la fase 1 del desconfinament a partir de dilluns. Aquesta és la proposta que la Generalitat ha enviat a Madrid perquè el govern de l’Estat l’avaluï i aprovi, atès que la situació epidèmica en aquestes regions està controlada i el risc d’un rebrot és baix. Per tant, Barcelona, que té un risc moderat/alt, i les cinc regions sanitàries restants (6,8 milions de ciutadans) mantindran les restriccions actuals. Amb tot, el Departament de Salut estudiarà constantment els indicadors epidemiològics per si pot alleujar la situació en alguna àrea la setmana vinent, abans que passin quinze dies i s’obri l’accés a la fase 2.
La decisió de Salut, doncs, ha estat més restrictiva del que molts esperaven i que en altres punts de l’Estat. Els epidemiòlegs de referència indicaven que l’àrea metropolitana encara estava sota massa tensió per anar més enllà en el desconfinament, però s’esperava que a Lleida, on la xifra de casos totals no és exagerada, i potser a Girona, es donés via lliure a l’obertura de petits comerços, terrasses, hotels i allotjaments turístics i altres mesures que s’habiliten en la fase 1 del pla estatal.
A la resta de l’Estat, la comunitat de Madrid va demanar el canvi de fase, tot i que la situació a la capital no és per tirar coets, mentre que altres comunitats també ho van fer, però establint excepcions prenent com a base àrees de salut, seguint el model català.
“És cert que el virus va a la baixa, però encara hi ha transmissió comunitària i no ens relaxarem”, advertia la consellera de Salut, Alba Vergés, en presentar la proposta de desconfinament. Es basa en un índex que quantifica el risc d’experimentar un rebrot i que s’obté de la combinació de dades sobre la incidència i la capacitat de reproducció de la pandèmia (vegeu gràfic). Per avançar en la desescalada, doncs, cal que aquest valor demostri que hi ha un risc baix, però també es tenen en consideració múltiples indicadors més, com ara la capacitat de resposta del sistema sanitari i la identificació de fonts de contagi i zones de risc, per exemple.
Malgrat que Barcelona és la zona més mal parada del mapa de risc, Vergés matisa que el comportament de l’epidèmia a la ciutat “no és que estigui malament”, sinó que cal “esperar uns dies” per analitzar l’evolució de la pandèmia. En les últimes jornades els positius han minvat i la capacitat assistencial de la ciutat “és molt gran”, de manera que s’espera que la capital pugui afrontar amb “certa tranquil·litat” els nous casos que hi hagi.
La resta de regions amb risc moderat “tenen una evolució molt positiva, però calen més dies per consolidar la tendència”, constata Vergés. “La setmana vinent farem una nova proposta. Que dilluns no avancin no vol dir que hagin d’esperar quinze dies més”, hi afegeix.
El llast de Girona
Mentre que la regió metropolitana nord té a prop la zona de baix risc, la regió sanitària de Girona presenta els pitjors guarismes, Barcelona Ciutat al marge. L’explicació, segons la consellera de Salut, és que la realització de tests a les residències de gent gran en els últims dies ha fet disparar les xifres de nous casos. “La transmissió està molt controlada. La meitat dels nous casos s’han detectat en residències. Si hi ha afectació en centres grans, es disparen les xifres”, argumenta Vergés.