Sánchez salva l’alarma i ara gravita sobre Ciutadans i PNB
Marca un punt d’inflexió aprovant la quarta pròrroga de l’excepció amb la dreta centralista d’Arrimadas i la dreta basca d’Urkullu
Casado no gosa votar no i s’absté
Rufián perd pes i és atacat per Asens, Borràs i Vehí en un assaig electoral
L’únic president espanyol que ha gosat escriure un llibre estant en el càrrec –Manual de resistencia– va afegir ahir un capítol més al seu historial de fites a l’hora de trobar aliats inesperats sempre que ho necessita i va quadrar el cercle de les aliances al Congrés: sent investit gràcies a ERC i ara vivint abandonat pel PP que li ha aprovat les últimes tres pròrrogues de l’estat d’alarma, va salvar la quarta pròrroga fins al 25 de maig gràcies a la dreta liberal, espanyolista i centralista de Ciutadans i a la dreta basca autonomista del PNB. Inés Arrimadas i Íñigo Urkullu, junts en un bot salvavides al rescat del president que fa cinc mesos va suar per ser investit gràcies a ERC enmig dels torpedes que disparava la Junta Electoral Central a Quim Torra en plena nit de Reis. Amb ERC assumint el desencís i saltant al bàndol del no –amb JxCat i la CUP– i amb Pablo Casado abraçant l’abstenció per por al no, Sánchez va aprofitar l’aval del PNB per negar l’afany centralitzador en la gestió de la desescalada i es va erigir en guaita de la nova fase. “Algú ha de vetllar pels aspectes interterritorials i supraterritorials”, avisa. “Que Espanya ho fa malament i una Catalunya independent ho faria fenomenal no és cert. La Generalitat no té instruments jurídics per tancar Barcelona”, alerta Sánchez.
De la primera pròrroga sense cap vot en contra i amb 321 vots a favor i 28 abstencions, Sánchez, investit al gener per un sol vot, ha perdut suports en cada pròrroga. Amb un descens ahir fins als 178 sís (gràcies a Cs i el PNB) i 75 nos i 97 abstencions a la pròrroga, Sánchez no va saber dir quantes pròrrogues més exigirà al Congrés ni fins quan. El PP, però, ja avança que votarà en contra de la cinquena i de les següents, la qual cosa encadena Sánchez a Cs i el PNB fins a la fase 3. “L’estat d’alarma no forma part del projecte d’aquest govern. Forma part d’una necessitat”, esgrimia.
Després d’enaltir el seu rol perquè “no hi pot haver una cursa autonòmica en la desescalada”, Sánchez s’excusava: “Podria fer millor les coses en les videoconferències de presidents? Segur! Però n’he fet vuit! Estem aprenent en la dinàmica de col·laboració. Però dir que imposem és injust.” “Tinc un profund respecte per l’autogovern català, més que molts de JxCat”, es defensa Sánchez. Aitor Esteban (PNB), crític tot i donar-li el sí, es vanta de recuperar per a les comunitats el timó de la desescalada i que sigui Urkullu i no l’alarma el que regirà la convocatòria d’eleccions basques.
Amb Arrimadas a punt de plorar quan relatava que era el seu últim vot abans de donar a llum, Cs reneix de la irrellevància dels 10 escons (en perdia 47 en la repetició electoral) i se situa al centre de gravetat de la legislatura. “No m’importa que un dia em diguin fatxa i l’altre em diguin traïdora; jo penso en els autònoms”, avisa la líder de Cs, que viu desercions com ara la de Juan Carlos Girauta. “No es vota la investidura de Sánchez”, matisava ella en to exculpatori. Abraçant el peix al cove, Arrimadas es vanta d’arrencar al govern que les ajudes als ERTO i a autònoms i pimes aniran més enllà de la durada de l’estat d’alarma.
Qui no s’atrevia al no és Casado. “Abstenir-se és votar no”, va dir Sánchez. “Quan votàvem que sí érem indignes i deslleials. Votem abstenció i som la pitjor oposició del continent. Quan votem que no, ens enviarà el general de la Guàrdia Civil?”, etziba Casado a Sánchez. “No és Napoleó”, va reblar. El duel amb el líder de Vox, Santiago Abascal, que va amenaçar amb una moció de censura evocant Paracuellos, no era més suau. “Abandoni l’odi i s’obrirà un món nou davant seu”, oferia Sánchez a Abascal.
El debat de l’alarma va viure una subtrama en clau preelectoral catalana i amb Gabriel Rufián a l’epicentre. Mentre perdia pes com a aliat en favor de Cs, ERC rebia els atacs de Jaume Asens. “Més Tardà i menys Torra. No necessitem l’ERC lligada a Torra com vivia lligada a Pujol”, va exigir Asens. “Sense diàleg no hi ha legislatura”, rebatia Rufián tot subratllant la inèrcia dels comuns d’auxiliar-se en Cs com ja va fer Ada Colau. Laura Borràs (JxCat) i Mireia Vehí (CUP), al seu torn, donaven a Rufián una enverinada benvinguda a la rectificació i al fet de recelar de Sánchez.
