Societat

El cens de deportats més complet de l’Estat, en obert

El Memorial Democràtic publica l’arxiu consultable amb dades biogràfiques de 9.161 presos als camps nazis

La visualització permet navegar pels camps alemanys però també pels francesos

El Memorial Democràtic de la Generalitat ha publicat el cens més complet de presos de l’Estat espanyol deportats als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Amb una base consultable amb informació de fins a 9.161 presoners, entre els quals hi ha a l’entorn de 2.000 catalans, els interessats poden conèixer les dates en què cada pres va entrar i sortir d’un camp però també dades biogràfiques anteriors a la deportació i, en alguns casos, fins i tot posteriors a l’alliberament. Aquestes dades biogràfiques permeten tenir un primer esbós de la trajectòria personal de milers de presos polítics republicans que van ser deportats als camps nazis a Alemanya i Polònia però també a la República Txeca, Àustria, Noruega o França.

El cens publicat pel Memorial Democràtic és fruit del treball de recerca i col·laboració de l’organisme amb l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra. Sota el títol de Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis , aquesta és avui la base de dades de deportats més completa de l’Estat i hi ha la voluntat d’anar-se actualitzant i posant al dia a mesura que es confirmin més noms o dades biogràfiques. De fet, pròximament s’hi incorporaran 200 registres que avui estan pendents de revisió i que seran inclosos al cens un cop confirmada la veracitat de la informació.

El programa iniciat de col·locació de plaques Stolpersteine per totes les poblacions del territori català en record de víctimes de l’extermini que hi havien nascut o viscut permetrà ampliar les bases de dades personals dels deportats.

Coincidint amb la commemoració dels 75 anys de l’alliberament de Mauthausen el 5 de maig del 1945, la publicació ahir del cens permet buscar no tan sols les dades biogràfiques d’un deportat concret, sinó conèixer el nombre de persones d’un municipi que van ser dutes a un camp de concentració. El cercador també permet combinar dades i saber quines persones d’una població determinada van ser alliberades o mortes en cada camp de concentració.

Per fer més didàctica i atractiva la consulta, el cercador també permet visualitzar sobre el mapa europeu els diversos camps de concentració i extermini que va construir el partit nazi alemany, a més dels seus camps secundaris.

Aquesta eina fa possible, a més, consultar mapes de l’exili on s’indiquen els camps francesos de concentració de refugiats com ara Argelers o Bram, on es relacionen els presos que posteriorment van ser deportats als camps nazis. També s’hi indiquen les companyies de treballadors estrangers, els punts on va lluitar la resistència francesa o on hi va haver incorporacions a l’exèrcit de la França Lliure però també punts de detenció.

Es pot parlar del cens més complet de l’Estat perquè és fruit del buidatge sistemàtic dels arxius de la majoria de camps (Auschwitz, Bergen-Belsen, Buchenwald, Dachau, Flossenbürg, Gross-Rosen, Mauthausen, Mittelbau-Dora, Natzweiler, Neuengamme, Ravensbrück, Sachsenhausen, Stutthof i Treblinka), però també de l’arxiu de l’International Tracing Service de Bad Arolsen i dels arxius de la mateixa Amical i de la llista elaborada pel deportat Joan de Diego. També incorpora informació d’obres fonamentals com ara el Livre Mémorial des déportés de la Fondation pour la Mémoire de la Déportation i del Libro memorial: españoles deportados a los campos nazis 1940- 1945, de Benito Bermejo i Sandra Chueca.

LA XIFRA

2.000
catalans
inclosos al cens van ser empresonats als camps de concentració i extermini del partit nazi alemany.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.