Sánchez té Cs i busca el PNB i ‘barons’ del PP

A la desesperada, trucant a les portes d’ERC, del PNB i de Ciutadans, i fins i tot saltant per sobre de Pablo Casado i trucant als presidents autonòmics del PP. Així va viure el govern espanyol l’angoixa el dia abans de sotmetre al Congrés una de les votacions més transcendentals de la legislatura –i tot just supera els cent dies– amb la urgència de prorrogar l’estat d’alarma per quarta vegada –del 10 de maig en què venç ara fins al 25 de maig– per guiar la desescalada. Tot i el no de l’executiva d’ERC, una negociadora especialista en l’últim minut, la vicepresidenta Carmen Calvo, no va donar els republicans per perduts i va pressionar el vicepresident Pere Aragonès fins al final, primer per WhatsApp i més tard a cop de telèfon, però sense moure’l del no. Amb ERC al bàndol del no amb JxCat, la CUP i Vox, i el PP dubtant entre el no i l’abstenció, a les nou de la nit una porta se li obria, a Sánchez, per salvar la votació: Inés Arrimadas, reinventada com a opositora lleial, li donava el sí de Ciutadans. Tot depèn del PNB, que vol garantir que el volant de la desescalada retorna a les comunitats.

En el retorn al Senat per a la sessió de control, Sánchez va fer una última crida al PP. “En un moment tan crític com l’actual, en el qual hi ha tantes incerteses i tanta angoixa de la ciutadania, almenys dels dos grans partits d’aquest país se n’espera un acord perquè hi hagi aquesta pròrroga de l’estat d’alarma. Treballem per aconseguir-la i el PP no se’n penedirà”, va dir Sánchez al senador del PP Javier Maroto. “Al març l’estat d’alarma era una eina per protegir els espanyols. Continuar-hi sine die és només una eina per protegir-lo a vostè, perquè està atrapat”, rebatia Maroto.

Ara que ja sap que amb el sí de Cs i el previsible aval del PNB la pròrroga pot ser salvada sense ell, el líder del PP, Pablo Casado, medita si fer un salt tímid a l’abstenció o bé abraçar el vot en contra per por a la pressió de Vox, tot i l’aposta de risc d’explicar-ho amb coherència després d’haver votat a favor de les últimes tres pròrrogues. Qui ja viu sense por a desmarcar-se del PP i Vox és Arrimadas, que es vanta d’arrencar a Sánchez l’opció d’adaptar els ERTO i les ajudes a les pimes més enllà de l’estricta durada de l’estat d’alarma

A l’hora de seduir el PNB, el lehendakari Íñigo Urkullu ensenya les cartes en la resolució que busca incloure una disposició addicional a l’estat d’alarma perquè s’imposi “acordar conjuntament amb cada comunitat” el procés de desescalada i que l’apliqui el president autonòmic per “adaptar-lo millor” a la realitat pròpia. Igual que amb Aragonès, Calvo va pressionar el president del PNB, Andoni Ortuzar. “Són esmenes que faran possible una cogovernança i un respecte a les competències de cada institució”, avisa Ortuzar. Com en la moció de censura que va expulsar Mariano Rajoy, tot torna a dependre del vot in extremis del PNB. Calvo, però, també va contactar amb barons populars com ara el gallec Alberto Núñez Feijóo o la madrilenya Isabel Díaz Ayuso i hi va trobar un aval a almenys 15 dies més de pròrroga que Sánchez no ha trobat en Casado.

Que han perdut ERC es va veure al Senat, quan la republicana Mirella Cortès va exigir a la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, “fer marxa enrere i retornar les competències a la Generalitat” i la fi de l’“ordeno y mando”. “El que serveix per a una ciutat com Barcelona no serveix per a Sallent o per a zones rurals com la de Cabrianes”, hi afegia. “Si jo vaig al Diari Oficial de la Generalitat, i ho veig cada dia, tenen les seves competències i el govern català les exerceix. No es pot tornar el que no s’ha pres”, li va dir la ministra Darias. Més encès era el duel entre Josep Lluís Cleries (JxCat) i el ministre de Sanitat, Salvador Illa. “Han volgut guanyar el virus a cop d’unitat d’Espanya. L’autonomia que ens cal és la de Portugal i sense presos polítics ni exiliats”, va etzibar Cleries després de posar Portugal com a exemple de gestió. Illa li va llegir la carta en què l’opositor Rui Rio feia un vot de lleialtat al govern d’António Costa, i va reblar: “Canviï Portugal per Espanya i apliqui-s’ho!”