L’economia de la zona euro s’enfonsa a mínims històrics
El PIB es contrau de mitjana un 3,8% en el primer trimestre i el de l’Estat espanyol, un 5,8%
La caiguda supera la de la crisi financera del 2008
El BCE guarda l’artilleria pesant, pendent de l’evolució de la pandèmia
Es veia a venir. El coronavirus ha enfonsat l’economia de l’euro a mínims històrics en només dos mesos. Per primera vegada des que es va declarar la pandèmia, Europa va posar ahir xifres concretes a un sotrac econòmic sense precedents. Un cop de puny brutal a les butxaques dels europeus, que veuen que el futur pinta magre. “Els números durs només han començat a arribar”, alertava ahir la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde.
A la tragèdia humana dels centenars de milers de morts per la Covid-19, ara ja s’hi suma la dels milers d’aturats i empreses en risc de fallida imminent. El PIB de la zona euro ha caigut un 3,8% i un 3,5% a la Unió Europea (UE) aquest primer trimestre de l’any, segons les darreres dades de l’Eurostat. Un descens especialment intens als estats espanyol (-5,8%) i francès (-5,2%).
És la davallada més gran registrada mai a l’oficina estadística de la UE des que va començar a recollir aquestes dades, el 1995. Una patacada que posa fi a set anys de creixement sostingut a la zona euro després de superar la difícil crisi financera del 2008. Però ni tan sols aquella recessió, causada per una bombolla immobiliària, no té res a veure amb el que ha de venir.
Lagarde admetia ahir que la contracció és “d’una magnitud i rapidesa sense precedents” que, a més, està tocant pràcticament tots els sectors de l’economia. I el pitjor és que tot indica que s’agreujarà entre una neguitosa incertesa per la dificultat de preveure si el coronavirus donarà una treva a l’economia.
Des de la institució monetària amb seu a Frankfurt, anticipen que en els pròxims tres mesos el PIB al conjunt de la zona euro es desplomarà fins a un 15%, però tenen l’esperança que, de cara a finals d’any, començarà a remuntar. De totes maneres, el BCE pronostica que el producte interior brut retrocedirà entre un 5% i un 12% aquest 2020.
La magnitud de la recessió dependrà de la durada de les mesures restrictives per contenir els contagis, que a la majoria d’Europa ja s’estan aixecant, i, alhora, de l’èxit de les polítiques econòmiques impulsades per les capitals i per Brussel·les. Davant d’uns pèssims indicadors que ja s’esperava, el BCE guarda, de moment, l’artilleria mentre vigila l’evolució de la pandèmia. Va mantenir ahir intactes els tipus d’interès i la compra d’actius per valor de 750.000 milions d’euros que va impulsar al març. Està disposat a augmentar-lo “tant com calgui i el temps que calgui”.
Ahir va anunciar un nou programa d’operacions a llarg termini per millorar la liquiditat del sistema financer, que començarà al maig i acabarà entre juliol i setembre del 2021. Els bancs cobraran un 0,25% al BCE pels fons que demanin prestats. En paral·lel, el BCE ha millorat de nou les condicions de refinançament, de manera que els bancs obtindran un 0,5% pels diners prestats.
LA XIFRA
LA FRASE
Borrell nega cap cessió davant Pequín
Natàlia Segura RaventósL’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, va admetre ahir haver rebut queixes de la Xina per un informe desfavorable sobre campanyes de desinformació de la Covid-19, però va jurar insistentment que els canvis que es van fer al document no eren per aquestes pressions.
“No ens hem inclinat davant ningú”, va assegurar Borrell, en una compareixença a la comissió d’Afers Estrangers de l’eurocambra per donar explicacions sobre la seva tercera polèmica en els poc més de quatre mesos de mandat. Segons The New York Times, el servei diplomàtic de la UE va rebaixar les crítiques a la Xina en aquesta anàlisi sobre notícies falses després que un diplomàtic alertés de les pressions de les autoritats de Pequín.
El socialista català va negar taxativament haver-se doblegat davant la Xina per això. Borrell va justificar els canvis per evitar “imprecisions”, si bé alhora va assegurar que el document inicial era purament “intern” i que el definitiu contenia informacions diferents perquè era per al “públic general”.
“No és una versió rebaixada, és un document completament diferent”, va puntualitzar. El cap de la diplomàcia europea va admetre, però, que és un “afer sensible” i que han de vigilar per “no crear inconveniències diplomàtiques”.
