Per quedar-se a casa

“La meva rutina habitual de treball ha estat des de fa molts anys organitzar-me per no emportar-me la feina a casa. Tan sols el telèfon em permet aquesta llicència. Així que no disposem de despatx a casa. Per això aquest confinament ens ha fet experimentar un ús diferent de l’espai; un menjador convertit en despatx, zona de videoconferències, plató de televisió... Una feina que relliga la d’alcalde i diputat en una agenda més pautada que mai. És a dir, el treball confinat vol dir exigència, ordre i disciplina.”

“Després d’haver tancat la nit del divendres 13, maleït dia!, la meva parella i jo, que portem el restaurant [La Balma], ens vam fer un fart de plorar durant vint minuts. Però des del dia 15 vam dir-nos que el virus no ens pot arruïnar. El que ja fèiem per Nadal, de dur menjar a les cases, ho hem fet ara, amb la declaració de responsabilitat de la Generalitat. Creiem que, fins al desembre, mourem diners amb el menjar a domicili. Això no vol dir, però, que en guanyem. La resposta dels clients ha estat fantàstica.”

“Són dies d’angoixa i incertesa, però també de molta feina per adaptar-nos a les necessitats sobrevingudes que requereixen tant l’Ajuntament com l’hospital. El confinament no ha fet res més que reafirmar-me que no hi ha res que pugui passar al davant de la vida de les persones, els seus drets i la certesa que aquests siguin garantits. I això només serà possible quan deixem de permetre que els poders econòmics i els privilegis polítics i de classe s’enriqueixin a costa de la nostra despossessió. És a les nostres mans!”

“Dir confinament fa presó. M’estimo més enclaustrar-me: per recollir forces, investigar, treballar, fugir del brogit del món i renovar l’esperit. Així vivim la situació la meva companya, la nostra filla i jo. Mantenim rutines fèrries, que fan que tot sigui fàcil i passi ràpid. Teletreballar, jugar, pintar, riure, videotrucar a família i amistats. A la nit, contestar correus, xoroiar per xarxes, llegir i escriure moltíssim. Mai no havia treballat tant ni tan seguit. En el futur dur que ens espera, necessitarem energia per construir un nou món.”

“El 12 de març va ser de xoc depressiu, m’espantava pensar en mesos sense relació social (a part de tallar la promoció d’una novel·la). L’endemà vaig entendre que s’obria una ocasió insòlita: tancar-me en una illa on podria centrar-me en els projectes pendents. He agafat un ritme d’escriptura constant, combinat amb lectures i sèries, amb la sort de viure en casa gran. El que ara em preocupa és la societat que en sortirà, quan les dificultats legitimin el control social i el totalitarisme. Haurem d’organitzar la resistència.”

“La gestió esportiva de la Covid-19 la fem des de casa, a Vic. Tan sols m’he desplaçat a Barcelona pels treballs d’instal·lació d’un hospital de campanya a l’Inefc. El despertador sona a les 6 h. Poc després, m’instal·lo al despatx fins a les 9 h per respondre correus i whatsapps. Faig un break per esmorzar amb el meu fill, Guillem, i la meva dona, Mireia, i a les 10 h torno al despatx. Comencen les videoreunions amb agents esportius i mitjans, que s’allarguen tot el dia. A mitja tarda, una estona d’activitat física en família.