Comerç i pagesia s’aboquen a les vendes a distància
El petit comerç i el sector primari miren de suplir a domicili la demanda perduda pel confinament
La venda a domicili s’estén, amb comandes informals, però també hi ha moviment per obrir botigues virtuals
-
Comerç i pagesia s’aboquen a les vendes a distància. -
Comerç i pagesia s’aboquen a les vendes a distància. -
Aparador d’un comerç d’Olot en què s’avisa que s’hi pot comprar de manera no presencial. A la dreta, la crida a sumar-se al portal Gentdelaterra.cat i comandes de vi a punt per repartir a domicili al Mas Molla de Calonge. R. E./ EPA.
El petit comerç i molts pagesos i ramaders s’han hagut d’abocar a la venda virtual o a distància com a conseqüència del confinament forçós per l’epidèmia. La sotragada al calaix els ha arribat per via directa, amb la prohibició d’obrir botigues no essencials, o indirecta: en el cas d’agricultors o ramaders que tenien bona part de la producció compromesa a restaurants o hotels ara també tancats. Però cada cop són més els que s’estan reinventant.
El decret d’estat d’alarma limita vendre moda, calçat, complements o ferreteria als canals digitals amb repartiment a domicili, una situació que beneficiava, sobretot, les ferotges competències dels gegants d’internet. Malgrat això, després de la indignació inicial, van florint iniciatives per a, com a mínim, facturar. Whatsapp o Instagram també estan servint per canalitzar comandes. I apareixen altres productes de primera necessitat per matar les hores de confinament: per exemple, la pintura de parets, que molts petits negocis també reparteixen en cases on han aprofitat aquestes setmanes per polir interiors.
Aventurar-se a la xarxa
També hi ha comerços que es plantegen fer ara el salt pendent a la xarxa. Si no es pot amb l’enemic, ja no es tracta tant d’aliar-s’hi sinó emular-lo. Aquests dies, diversos emprenedors s’apressen a enllestir noves plataformes que simplifiquin un procés que sembla màgic i senzill, però molt feixuc. Andreu Mas, un dels impulsors del portal Gentdelaterra.cat , explica que “l’autovenda per internet, fer-s’ho un mateix, implica crear un web, mantenir-lo amb estoc actualitzat, gestionar un transport que individualment surt car, i a la llarga despeses i maldecaps”.
El projecte vol aglutinar “productors i botiguers de tot Catalunya”, amb idees com ara fer servir embalatges comuns però donant valor a cada marca, i aspiren a centralitzar diverses comandes en un únic repartiment, per estalviar viatges, contaminació i haver de ser a casa en diversos dies per als lliuraments.
Venda en diferit
Una altra solució que s’ha empescat algun negoci són vals comerciables a través d’internet. Ahir la va començar a aplicar el president de l’Associació d’Empresaris de Castell-Platja d’Aro, Manel Canadell, a la seva botiga de roba. I suposa un “gest de confiança” de la clientela cap als comerços, que així poden rebre ingressos per anar cobrint despeses mentre romanen tancats. Canadell no descarta ampliar-la al teixit comercial del municipi, entre altres accions i campanyes. I confia a mantenir-lo com a recurs similar al dels xecs regal. Molts municipis, com per exemple Figueres, han fet eines i llistes de comerços oberts, pròxims i amb servei a domicili.
També aliments
A banda dels establiments que no poden obrir, molts petits establiments d’alimentació, pagesos i ramaders s’organitzen per dur comandes a domicili. En el cas del celler Mas Molla, de Calonge, la seva portaveu, Montse Molla, destaca que en pocs dies s’han multiplicat els repartiments de vi de pagès a domicili. Els de proximitat, les afronten amb recursos propis, sobretot entre clients grans que no volen arriscar la salut o la butxaca –perquè els controls policials posen moltes pegues per sortir de cada població.
Per Molla, el desig és que sigui una situació puntual. Però també explica el cas d’un criador de xais que abastia restaurants i que a través de contactes encreuats ha aconseguit vendre la carn entre particulars. O també petits productors lactis a la Garrotxa i l’Empordà que, amb els hotels tancats, han cercat nous canals de distribució entre privats i cadenes. Unió de Pagesos també ha potenciat el web Pagesiaacasa.cat , que posa en contacte productors de totes les comarques i consumidors que volen aliments de quilòmetre zero.
LES FRASES
El sector dels marxants també s’organitza per mirar de sobreviure
E.A
Un altre gremi que veu el futur amb molta incertesa és el dels marxants i venedors de mercats o sedentaris i fires, que després de set setmanes sense parar també s’han trobat amb zero ingressos i, en el millor dels casos, han rebut prestacions de pocs centenars d’euros que s’esvaeixen un cop liquidades les quotes mensuals de treballadors autònoms. El que més els amoïna, però, és que en la majoria d’escenaris es posterga la represa dels mercats no sedentaris als últims llocs de la llista de la “nova normalitat”, cosa que “pot acabar de condemnar un col·lectiu ja molt castigat i poc respectat”.
És l’opinió del president del gremi Gavans.org , David Fagella, que ha impulsat un grup de debat a través de Telegram que ja aplega mig miler d’afectats de tot Catalunya. Nou organitzacions d’arreu de Catalunya han constituït la Taula de Marxants, que ha establert un pla de treball i aviat anunciarà propostes.Però a més del neguit per la caiguda d’activitat, diverses veus del col·lectiu mostren el temor davant mesures restrictives, com ara la reducció del nombre de parades o l’accés restringit per vigilants –per garantir les distàncies socials–. Tampoc els convencen altres solucions salomòniques, com ara que una meitat dels paradistes amb permís parin una setmana i l’altra meitat, la següent, ja que reduiria al 50% un negoci ja prou ajustat. L’experiència dels venedors ambulants que encara poden treballar –de fruita, verdura o alimentació– referma que el negoci s’ha reduït en més del 60% i fins al 90% en moltes ocasions perquè hi ha menys gent que surt de casa.
El sector, però, vol lluitar ara per defensar mesures de continuïtat. Per exemple, que si cal esponjar la superfície dels mercats es trobin alternatives per disposar de zones més àmplies per encabir el conjunt de parades. També se sumen a les reivindicacions dels autònoms i el comerç sedentari, de més ajuts i préstecs a un interès més baix. I demanen als ajuntaments que els posin les coses més fàcils i anul·lin taxes: algunes poblacions ja han anunciat a Catalunya que no les cobraran aquest 2020, però d’altres consistoris, lamenten, les continuen cobrant per avançat.
Altres veus, entre els marxants, aposten també per l’obertura de canals virtuals de venda, com ara plataformes conjuntes de comerç electrònic. Però Fagella, que té experiència en aquest àmbit i no deixa de defensar-lo, admet que pot ser un repte difícil per a determinats paradistes, per falta de temps, recursos o coneixements informàtics. Amb tot, els marxants defensen que la Covid-19 es propaga millor en espais tancats, i que la seva tasca a l’aire lliure els pot jugar a favor en els productes considerats de primera necessitat.
