Catalunya té 694.705 d’afectats per ERTO
Des de l’estat d’alarma fins aquest dimarts les empreses han trebat 94.715 expedients temporals
Treballa alerta que més de mig milió de treballadors “podrien no tenir reconegut l’atur” pel col·lapse del SEPE
Catalunya ja hi ha 694.705 treballadors afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), segons les últimes dades publicades pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Des de la declaració de l’estat d’alarma les empreses han presentat 94.715 ERO temporal. La immensa majoria, un 94,2%, s’han justificat per causes de força major i suposen el 86,2% dels afectats per aquests procediments.
A Barcelona s’han presentat 69.020 ERTO que afecten 545.496 treballadors, unes xifres que a Girona són de 10.654 expedients i 66.949 persones. A Lleida els ERTO són 5.254 i afecten a 29.722 treballadors; a Tarragona 7.516 amb 43.261 treballadors temporalment suspesos, i a les Terres de l’Ebre, 2.271 expedients i 9.277 afectats.
Les comarques amb més ERO temporals són el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, amb 31.304, 10.125 i 8.887 expedients, respectivament. Per persones, aquestes comarques compten amb 236.798 afectats al Barcelonès, 88.858 al Vallès Occidental i 93.741 al Baix Llobregat.
Per sectors d’activitat econòmica, el de serveis segueix sent el més perjudicat pels ERTO, amb 77.191 expedients i gairebé mig milió de treballadors temporalment a l’atur: 494.520.
A la indústria hi ha 7.889 expedients i 134.478 afectats, mentre que al sector de la construcció són 7.646 expedients que impacten en la situació laboral de 44.984 treballadors. A agricultura hi ha 688 ERTO i 3.928 treballadors en aquesta situació. També hi ha un miler d’expedients amb 16.549 persones, que són de sectors sense especificar.
Per divisions econòmiques, els més afectats són menjars i begudes (108.030 treballadors i 18.967 expedients), el comerç al detall (55.876 treballadors i 12.503 ERTO) i altres activitats de serveis personals (18.468 afectats i 6.829 ERTO).
Més de mig milió d’afectats podrien no tenir atur
Més de mig milió d’afectats per expedients temporals “podrien no tenir reconegut l’atur” pel “col·lapse absolut” del servei públic estatal d’ocupació (SEPE), segons ha indicat el secretari general de Treball, Josep Ginesta.
Treball calcula que poc més de 100.000 treballadors inclosos en una regulació temporal de la feina i que, per tant, han de cobrar de l’atur, van rebre la prestació a principis d’abril, prenent de referència les dades aportades pel ministeri de Treball, que va assenyalar un 15% dels afectats per ERTO a l’Estat va rebre la prestació.
En una roda de premsa aquest dimarts, Ginesta ha dit que no només s’estan trobant amb dificultats les persones que han de tramitar ells mateixos l’atur sinó que les empreses també tenen problemes per fer la sol·licitud col·lectiva, un procediment habilitat per accelerar els terminis.
És per això que ha demanat fer canvis per assegurar que el màxim nombre de persones possible rebi la prestació al maig.
Ginesta ha reiterat que la Generalitat posa els seus tècnics a disposició del SEPE i ha recordat que tant ell com el conseller Chakir el Homrani s’han posat en contacte amb el govern espanyol per demanar que es desencalli la situació. “Quan situes un dret, has de ser capaç de complir-lo”, ha sentenciat. El secretari de Treball ha aprofitat per recordar que les treballadores de la llar tampoc reben la prestació de desocupació extraordinària habilitada per la Moncloa.
D’altra banda, ha defensat l’ajuda del govern per als aturats pendents de cobrar l’atur davant les crítiques d’UGT i CCOO, que han qualificat la mesura d’“ocurrència equivocada. Ginesta ha dit que “qualsevol crítica és legítima però ha defensat que l’escenari “excepcional” justifica un subsidi pels desocupats que no cobren i que tenen “necessitats materials molt severes”.
“Quan tenim una realitat amb tantes i tantes persones treballadores que no s’han vist afectades per situacions de crisi mai i que tenen els seus ingressos familiars compromesos, quan diagnostiquem que hi ha persones amb necessitats materials severes, quan empresaris hipotequen el seu patrimoni per poder fer bestretes a treballadors perquè tinguin ingressos i puguin comprar menjar, ens sembla un escenari prou oportú per fer una prestació com aquesta”, ha argumentat.
Ginesta ha subratllat que l’ajuda està encaminada a “satisfer necessitats bàsiques de la ciutadania” en un moment “excepcional” i es vol tramitar de manera “urgent”. I ha admès que en una situació “menys excepcional”, el govern s’hauria plantejat modificar la renda garantida o introduir algun element assistencial a llarg termini.
