La infància torna a córrer

Córrer, córrer i córrer més. Després de 43 dies tancats a casa per evitar contagis del coronavirus, gaudir de l’aire lliure és el que van fer ahir molts menors de fins a 13 anys a Catalunya. És el cas del Bruno, de 8 anys, un nervi i molt esportista, que duia una mascareta personalitzada de Laniñadelossoles (d’una cosidora que ha reconvertit la seva creativitat en gorres i mascaretes per a sanitaris). “Com mola tornar a córrer!”, li deia a la seva mare, la Natàlia, mentre ahir a la tarda anaven pel barri del Guinardó de Barcelona amb els seus dos germans, l’Unai i el Daniel. Van aprofitar la passejada, plena de curses costerudes, per anar a veure l’àvia, la Rosalía, que des del balcó va saludar-los emocionada.

És una de les moltes escenes que es van veure ahir en ciutats i pobles catalans. Va tornar la vida als carrers, tot i que al migdia es van veure concentracions excessives i perilloses en el sentit sanitari. La tarda va ser més tranquil·la arreu. La majoria de les famílies no va complir el requisit del govern d’anar un sol progenitor amb cada tres nens com a màxim ni la recomanació de sortir en una franja horària segons l’edat. En general, però, les famílies van respectar passejar en un quilòmetre al voltant de casa, la distància social de dos metres, i força adults i petits anaven protegits amb mascaretes. Unes mascaretes incòmodes, sobretot amb la calor que feia ahir.

La Lourdes i el Martí, sobretot el Martí, de 9 anys, esperaven el diumenge amb candeletes. Ella sí que havia baixat a comprar alguns dies, però ell no havia trepitjat el carrer des del 13 de març passat. Ben equipats, amb mascareta, guants i patinet, van abordar les voreres del barri de la Sagrada Família a mig matí. “Hem aprofitat aquests dies per fer molts treballs manuals amb els pares, i amb la mare hem fet mascaretes, però la meva me l’he feta jo!”, explicava en Martí amb orgull. Viuen a tocar del passeig de Sant Joan de Barcelona. “Hem vist que hi havia molta gent i hem decidit venir cap a la Sagrada Família, perquè les voreres són més amples i hi ha un tram de carrer tallat al trànsit, just davant de la part més antiga de la basílica”, comentava la Lourdes, que veu amb neguit el desconfinament i el futur de la família. Ella està a l’atur i el seu marit pertany al sector turístic. A casa es van quedar, davant de l’ordinador, el fill més gran, l’Adrià, un adolescent de 17 anys, i el pare, el Michel, un holandès establert a Catalunya.

Una zona concorreguda també va ser la muntanya de Montjuïc: les places de les fonts eren tancades i els pares i mares amb la canalla pujaven la muntanya, s’estiraven a la gespa, jugaven a pilota i dues germanes ben menudes remenaven un toll d’aigua amb un pal cada una. “Tant li fa que s’embrutin”, deia la mare, asseguda en un banc. Baixant la muntanya, la Laia, de 8 anys, va confessar que no li feia gaire il·lusió sortir ahir a passejar perquè el que troba a faltar és anar a jugar amb les amigues. Amb tot, va acceptar “acompanyar la mama”, la Sònia, perquè així pogués passejar en Thor, un cadell de schnauzer, un quilòmetre lluny de casa i no només fins a la cantonada.

Com en Bruno, la Leire, de 9 anys, i l’Aina, de 6, van córrer i córrer pel camí del riu Anoia, a Martorell. Els seus pares van complir la recomanació de la distància: en José anava al davant amb les nenes, i la Laura, amb el petit Nil a coll amb un fulard, a dos metres de distància. “Totes dues ho han fet molt bé. La Leire, però, feia dies que volia sortir al carrer i algun cop va plorar. Avui en sortir i recordar les mesures de no tocar res ni amiguets, tenien una mica de por”, explicava la mare, que amb la seva parella van acordar que les nenes no duguessin mascareta, sí gel, per evitar que se la toquessin massa i ser contraproduent. “És bonic tornar a veure nens al carrer”, és la floreta que van dir a la família dues veïnes grans de Martorell, cada una des del balcó de casa seva. En Nil, de 10 anys, i la Cora, de 6, també van disfrutar de la natura en la seva sortida a la serralada de Marina, a Montcada i Reixac, on van veure ànecs. A la tornada en Nil li va assegurar a la mare, l’Eva: “Tinc cruiximent de tant caminar!”

Un dels punts conflictius i amb més afluència de famílies van ser les zones de platges. A Barcelona, les platges eren tancades i es van veure imatges de persones assegudes massa juntes al passeig Marítim. Les platges de l’àrea metropolitana estan obertes, i a la de Badalona i a la de Castelldefels s’hi van veure progenitors i menors jugant i prenent el sol. A la platja de Vilassar de Mar, la policia local va cridar l’atenció diversos cops quan s’ajuntava massa gent.

Els passejos i les platges de les comarques de Girona també estrenaven ahir noves postals amb la sortida dels menors de 13 anys. A les nou del matí, al passeig del Mar de Sant Feliu de Guíxols, la majoria de vianants eren persones que anaven a comprar o treien el gos. Cap a les deu ja es podien veure alguns menors pel carrer i, com arreu, cap al migdia l’afluència de pares i fills va ser notòria, això sí, guardant la distància de seguretat. Al passeig del Mar de Sant Feliu, l’Anna hi va anar a esmorzar amb les seves dues filles. Van sortir ben aviat al matí per evitar trobar-se molta gent. “Ha estat un moment molt especial, perquè a casa tenim poques sortides a l’aire lliure i en teníem moltes ganes”, explicava l’Anna a l’agència ACN. Tot i això, la seva filla gran, la Maria, hi afegia que quan no poden sortir tampoc s’avorreixen, però preferia anar a fer una volta a l’aire lliure. “A casa tenim joguines i podem estar amb els pares”, deia la Maria, que també espera poder tornar a l’escola per, almenys, poder-se acomiadar dels companys de classe i dels professors. Pels volts de quarts d’onze del matí ja es començava a notar més moviment a Sant Feliu de Guíxols. En Carles va sortir amb la seva filla, la Berta, i manifestava que tant per als grans com per als petits la mesura era “molt necessària”. “Ells s’acostumen a estar tancats i la veritat és que no hem tingut cap problema, però avui quan s’ha llevat i sabia que podia sortir s’ha posat ben nerviosa”, explicava el pare. El passeig del Mar de Palamós també va ser un dels llocs on es va veure més nens i nenes amb els seus pares. Cotxets, pilotes i patinets van canviar la cara d’un espai que les darreres setmanes s’havia buidat pel confinament. En poblacions interiors de les comarques de Girona la situació va ser similar. Al Passeig de la Bisbal d’Empordà, desenes de pares, mares i nens s’hi van aplegar per jugar a pilota, passejar o anar amb bicicleta. L’Helena Aulet va sortir amb les seves dues filles, l’Aina i la Duna. L’Helena va confessar que en tenien moltes ganes, però va lamentar que el seu home no les hagués pogut acompanyar: “Si estem tot el dia junts a casa, tampoc s’entén massa que només pugui sortir un a acompanyar-les. Però bé, si s’ha de fer així, ho farem.” L’Aina detallava que durant els dies que no han pogut sortir han fet manualitats, han decorat els balcons i han caçat cargols en un pati que tenen a casa. Tot i que no s’ha avorrit, va assegurar que tenia moltes ganes de sortir. L’hora d’aire lliure es va fer curta a grans i a petits.