La temporada castellera del 2020, en quarantena total
La Covid-19 ha impedit l’inici de les actuacions i ningú sap si enguany es veuran castells
En l’activitat castellera, la “distància social” senzillament no existeix perquè es basa en estar apinyats
En circumstàncies normals, després de Sant Jordi, servidor hauria d’escriure sobre l’inici de la temporada tot fixant el focus en l’estat amb què les grans colles afronten el curs i els grans objectius a assolir en un any marcat pel Concurs de Castells de Tarragona, que juntament amb la diada de Sant Fèlix a Vilafranca i la de Santa Úrsula a Valls constitueixen la santíssima trinitat del calendari casteller. Però la pandèmia que ha paralitzat el món sencer ha deixat un altre món, el casteller, en estat de xoc. Veurem castells el 2020? És evident que es tracta d’una activitat absolutament contraindicada per a la Covid-19, perquè els castells només es poden fer d’una manera: apinyats, agafats, travats, enganxats els uns amb els altres.
La “distància social”, en castells, senzillament no existeix. A més a més, els castells els fan persones de totes les edats: nens, joves, adults i avis. Ergo, un focus de contagi de grau superior i difícil de controlar. En definitiva, el dia que es puguin fer castells, ja es podrà fer de tot. Aquesta és la realitat.
Veurem castells el 2020?
Per polsar l’estat d’ànim i avaluar quin és l’escenari que es contempla des del món casteller en el context de la crisi del coronavirus, la primera opinió que cal escoltar és la del director científic de la Coordinadora de Colles Castelleres (CCCC), el doctor Dani Castillo –també és metge del Girona FC–, el primer missatge del qual, tot i no dir-ho obertament, ho deixa entreveure clarament: “És impossible de saber, en el dia d’avui, si es podran fer castells enguany, però la meva opinió personal és que serà molt difícil que se’n puguin fer.” Castillo recorda que “la mesura de prevenció més eficaç per evitar els contagis és el distanciament social, que en castells és impossible de mantenir, perquè la pinya ha de ser compacta”. Així mateix, “tot sembla indicar que el desconfinament i la tornada a la futura i nova normalitat, diferent de l’anterior a la pandèmia, constarà de diverses fases i sabem del cert que els castells serem a la penúltima o l’última fase, i això vol dir temps”.
En última instància, el màxim responsable mèdic de la CCCC té molt clar que “per tornar a fer castells s’han de complir els requisits de seguretat per evitar que hi pugui haver brots de contagi a les colles”.
També des de la CCCC, però amb una òptica més global i de gestió de l’activitat castellera, la seva directora Cristina Sánchez contempla un escenari “de molta incertesa”: “Ens plantegem diversos plans. D’una banda, les ganes ens poden i això ens porta a ser optimistes i pensar que ens podrem trobar, ni que sigui als locals d’assaig, abans no s’acabi la temporada. Però, òbviament, també ens preparem per si finalment no podem fer castells enguany.”
Més enllà del fet de no poder fer castells, les principals preocupacions recollides des de la CCCC que manifesten les colles se centren en les conseqüències econòmiques i socials que pot provocar la inacció. “Cal tenir en compte que les colles compten amb subvencions fixes, d’ajuntaments, patrocinadors, contractacions, que amb la crisi actual es poden veure afectades.” Tot i que cada colla és una realitat diferent, Sánchez apunta que per a colles “amb unes despeses estructurals importants, tota una campanya sense poder actuar els suposaria unes pèrdues importants”.
Paral·lelament, “també hi ha preocupació per la reacció social que es pot produir quan es reprengui l’activitat, en el sentit de si seran capaces de reunir al pati d’assaig les mateixes persones que eren abans de la crisi”. A l’altre extrem “també hi ha responsables de colles convençuts que les ganes de fer castells pesaran més en l’ànim i els tornarem a fer sense pors ni recances”.
Sobre quina pot ser la data límit per poder començar la temporada o haver de decretar-ne la suspensió, la CCCC considera: “No seria un escenari positiu per a ningú fixar-nos una data topall, sinó que preferim esperar esdeveniments tot confiant que arribarà el dia que podrem emetre un comunicat positiu i llavors sí que serà el moment”, conclou la seva directora.
El Concurs i Sant Fèlix
La cita castellera de més impacte mediàtic (l’edició del 2018 va assolir unes quotes d’audiència televisiva equivalents a les d’un gran espectacle esportiu) és el Concurs de Castells de Tarragona, programat per als dies 3 i 4 d’octubre a la Tarraco Arena. El seu director, Xavier González, es mostra extremament cautelós: “Nosaltres treballem per celebrar el Concurs però conscients que pot no celebrar-se.”
De moment, tot i no plantejar-se un canvi de data, endarrerint la convocatòria per facilitar que les colles, en cas que la temporada s’iniciés a finals d’agost o al setembre, arribessin al Concurs amb el rodatge suficient, puntualitza: “Som una organització flexible i si l’única opció per fer-lo fos endarrerint la data, ho consideraríem.”
Amb un pressupost que (arrodonint xifres) és d’uns 400.000 euros, González relativitza l’impacte econòmic que suposaria la cancel·lació de la cita tarragonina: “Amb els dos principals patrocinadors tenim contractes signats per a futures edicions i, per tant, econòmicament el Concurs disposa de recursos suficients i ben resolts.”
A Tarragona tampoc no s’han fixat cap data límit per decretar la suspensió de la cita: “Tenim temps encara de sobres per plantejar una decisió dràstica, entenent, però, que si les autoritats sanitàries estableixen que fins al mes d’octubre no es podran fer activitats multitudinàries, és obvi que el Concurs no es podrà fer.”
Un mes abans del mundial casteller, el 30 d’agost, a Vilafranca del Penedès s’hi ha de celebrar l’emblemàtica actuació de Sant Fèlix. El seu “cap de plaça” (una mena de comissari de la diada), Jordi Bertran, esperant “que l’autoritat competent decideixi com es durà a terme el desconfinament per tenir-ho tot més clar”, pren com a referència “el Tour de França, un model exemplar a nivell organitzatiu i que s’ha decidit que començarà, precisament, el 29 d’agost, és a dir un dia abans que Sant Fèlix, la qual cosa ens situa en el llindar de poder tenir castells a Vilafranca”. S’imposa la cautela.
Mentrestant, els 10.000 castellers censats es mantenen a l’expectativa i conscients que les possibilitats de poder treure la camisa castellera de l’armari en aquesta campanya cotitzen com el preu del petroli. En qualsevol cas i ara per ara, qualsevol opinió categòrica, amb més o menys fonament, és especulativa.
