Un curs mig presencial

La tornada a les aules es planteja difícil mentre imperin les recomanacions de distància social per evitar contagis. A les dificultats d’evitar que nens i nenes s’apropin als espais comuns, s’hi sumen unes classes atapeïdes, amb 25 o 30 alumnes, que s’haurien de reduir almenys a la meitat per poder mantenir la distància convenient. I caldrà conviure amb la idea de períodes en què les autoritats sanitàries podran decretar nous confinaments per evitar rebrots massius en els pròxims mesos. Sigui perquè es podrien plantejar unes classes més reduïdes, amb la meitat de l’alumnat a les aules, o perquè s’alternaria la tornada, tot fa preveure que s’haurà de continuar amb un cert grau d’ensenyament a distància. Només els alumnes dels últims cursos de cada etapa –segons de batxillerat i quart d’ESO, bàsicament– podrien tornar a classe presencial, no tots alhora i sense servei de menjador, segons va indicar dimecres el conseller d’Educació i segons també ha filtrat el Ministeri aquesta setmana. Una tornada futura ni tan sols obligatòria i sense mestres que hagin estat malalts, per exemple.

Enric Prats, professor de pedagogia internacional de la UB, assenyala que s’haurà de donar més suport, especialment als infants més vulnerables, que són els que perdran més habilitats i continguts memorístics com més mesos estiguin allunyats de l’escola. “Segons el moment en què es torni, caldrà un reforç personalitzat al màxim”, indica, cosa que resulta “impensable amb unes escoles ara desateses per les retallades”, diu Prats. El portaveu del sindicat Ustec-STEs, Ramon Font, insisteix en la necessitat de contractar més professorat, una demanda sindical des de les retallades decretades pel govern d’Artur Mas i que ara es farà més necessària que mai “amb la bretxa educativa i social”. Caldran més docents “perquè s’hauran de fer grups més petits per mantenir el distanciament social”, afirma Font, a qui se li fa difícil pensar en un model de formació a distància “perquè cal socialitzar”, especialment en el cas dels més petits, “als quals el confinament pot afectar més perquè són els menys autònoms”.

El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, fa referència al model branded learning que s’aplica amb èxit en alguns països. És una combinació d’ensenyament presencial i en línia que si es fa bé “és el millor, perquè tens la part bona de la presencialitat, com ara el vincle i l’emoció, i l’avantatge d’autogestionar-te el temps de manera rendible” quan es treballa en solitari. Alerta, però, que “no es pot aprendre en cinc mesos”.

Per abordar l’ensenyament a distància “s’haurien de preveure més mecanismes tecnològics”, comenta Font, i millorar la formació del professorat. Però, a la bretxa digital de moltes famílies, s’hi ha de sumar la social, ja que no totes tenen ni els aparells necessaris ni els coneixements per ajudar els fills amb els deures. Per aquest motiu quan es pugui assegurar una certa presencialitat s’haurà de prioritzar l’alumnat que ho ha tingut més difícil per treballar a casa. Així ho defensa Xavier Bonal, professor de sociologia de la UAB, que creu que “s’ha d’identificar qui necessita més presencialitat, qui està desafavorit perquè no es pot connectar bé”. Bonal i Prats coincideixen que seria el moment de replantejar-se els continguts i la metodologia. “Per què no? És més important adquirir competències que currículum”, defensa Bonal, mentre que Prats creu que “abans del setembre s’haurien d’implicar inspeccions i editorials per depurar continguts i buscar l’essencial per si hi ha un nou confinament, així com preveure una avaluació més individual i incrementar els recursos informàtics”.