Judici contra el règim sirià
A l’Audiència de Coblença, al sud d’Alemanya, comença el judici contra dos antics torturadors del règim d’Al-Assad
És el primer procés pels crims comesos durant la guerra civil i s’empara en la justícia universal
Anwar Raslan, de 57 anys, exmilitar i desertor, i Eyad Alghareib, de 43 i també exmembre dels serveis secrets de Baixar al-Assad, s’asseuen des d’ahir com a acusats davant la justícia alemanya. La fiscalia de Coblença, al sud del país, els imputa tortures o complicitat en tortures de més de quatre mil persones, a més de complicitat en 58 assassinats. És el primer judici per crims contra la humanitat obert pels actes del règim sirià, amb caràcter de precedent per a la justícia universal.
Per a Amnistia Internacional i altres ONG pro drets humans és una fita que obre la porta a la investigació internacional dels crims sistemàtics comesos pel règim d’Al-Assad. Els dos processats van estar al servei de la Mukhabarat, els serveis secrets sirians. Estaven destacats al departament 251, on hi ha la presó d’Al Jatib, a la capital, Damasc. Raslan va ser-ne el responsable militar entre el 2011 i el 2012. A aquest període corresponen els 58 morts i les tortures sofertes per uns quatre mil dissidents que van caure a mans de l’aparell repressor del dictador sirià.
Van desertar, van registrar-se a Alemanya com a refugiats. Però van ser identificats per altres sol·licitants d’asil, que els van reconèixer com els seus torturadors. La fiscalia els imputa pràctiques com ara pallisses i descàrregues elèctriques. O d’ordenar que es deixés penjant del sostre per les mans els presoners, que només tocaven el terra amb la punta dels dits dels peus. A Raslan, se’l processa com a responsable directe de les tortures practicades a la presó, en raó del seu càrrec. A Alghareib, se li imputa complicitat en els assassinats comesos d’acord a les seves instruccions.
El general va deixar Síria el 2012 i va arribar a Alemanya el 2014. Es va registrar com a refugiat, gràcies al paper que va jugar després de desertar en l’oposició del seu país. Les investigacions van arrencar de les denúncies d’altres refugiats que, com ell, havien anat a parar a un centre d’asilats de Berlín.
No viatjava sol, sinó amb la seva família. L’arribada es va produir un any abans de la gran crisi humanitària del 2015, en què Alemanya va quedar desbordada amb l’acollida de gairebé un milió de refugiats. Primer va passar desapercebut; després va quedar immers en el gran contingent de nous demandants d’asil. No va ser detingut fins l’any passat. Alghareib havia arribat a Alemanya, també com a refugiat, el 2018.
El seu cas ha aixecat les expectatives d’ONG com ara Amnistia Internacional i Human Rights Watch, que recorden el paper de la Mukhabarat en l’aparell repressor sirià. És el braç executor de tortures i represàlies contra els opositors des de fa dècades. Amb Al-Assad ha actuat com a instrument preferent dels serveis secrets, enmig d’una guerra civil que ha provocat més de mig milió de morts i milions de refugiats.
Rússia i la Xina, aliats del règim, han impedit l’acció de la Cort Penal Internacional. La justícia de Coblença ha recorregut a una norma de la justícia universal a què es va adherir Alemanya el 2002 per jutjar crims contra la humanitat comesos fora del seu territori.