Política

QUIM TORRA

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“A cap país del món hem vist militars a les rodes de premsa”

“Exactament, quina hauria estat la diferència si aquesta crisi, en lloc de portar-la un govern d’esquerres, l’hagués portat el PP? No ho sé”

“Superats els respectius pics d’epidèmia, les reunions de la mesa de diàleg es podrien tornar a fer tranquil·líssimament”

Des de la Casa dels Canonges, i per videoconferència –encara no es permeten visites al recinte de Palau per la situació sanitària–, el president Quim Torra va conversar ahir durant una hora amb aquest diari.

S’ha recuperat del virus? Es troba bé?
Sí, he tingut la sort que els símptomes fossin lleus. I després d’un període de confinament, em trobo bé.
A vostè li deuen haver fet el test; però, quan ens el faran a la resta? Diuen que per combatre el virus el millor és fer molts tests, però no en tenen.
Té raó. Ens està costant. Però aviat anunciarem la segona fase de l’operació, i doblarem la nostra capacitat de fer tests. I és cert, aquest és un dels punts clau per a qualsevol política de confinament.
Hi ha hagut un desgavell amb la compra de material?
Hi ha hagut una gran descoordinació. La centralització de compres ha quedat palès que no funcionava en absolut. I davant d’això, tothom s’ha buscat la vida. Literalment. Nosaltres i totes les comunitats autònomes. Amb la dificultat de no ser un estat, anar al mercat internacional ens ha dificultat molt les coses. Algun dia s’hauria d’escriure tot el que ha passat i el que hem hagut de fer per aconseguir el material necessari...
Està convençut que sense aquesta recentralització algunes decisions haurien anat millor? La consellera Budó va dir que sense la recentralització s’haurien salvat més vides...
La mateixa fundació conservadora Konrad Adenauer, en un seu informe, destacava que els estats grans descentralitzats havien gestionat molt millor l’epidèmia. O llegeixi’s l’editorial que va fer Le Monde sobre això, on també es posava en relleu aquesta diferència en la gestió.
La setmana passada Miquel Iceta deia que no hi havia recentralització, sinó simplement una coordinació de decisions.
Que Iceta es llegeixi el reial decret de l’estat d’alarma. Se centralitzen totes les competències. L’altre dia fins i tot se’ns va arribar a dir que les decisions sobre els nens depenien d’Espanya. Fins a aquest punt es va arribar. Això va ser una centralització en tota regla. Si efectivament hagués estat una coordinació amb la Generalitat de Catalunya, i nosaltres hem allargat sempre la mà, hauríem pogut treballar les coses plegats, hauríem basat les decisions en experts i tot hauria estat molt diferent.
Pedro Sánchez també diu que es basa en els tècnics.
I dimecres hi va haver tres rectificacions al llarg del dia. Quan es pren una decisió determinada, amb quins criteris es canvia al cap de vuit hores? Quins són els motius que porten el govern espanyol a rectificar. Sé que fan tot el que poden i el millor possible, i que no volen perjudicar la salut de ningú, però les coses necessiten un rigor i una planificació. I han d’escoltar els experts. Nosaltres ho fem sempre. Han vist cap informe d’experts del govern espanyol? Si hi és, que me’l facin arribar.
A què atribueix la rectificació que van fer sobre la sortida dels nens de fins a 14 anys?
Probablement hi ha una descoordinació en el govern espanyol, i es van veure sobrepassats per una allau de crítiques. Però torno a insistir: tothom es pot equivocar, no passa res. Però el que em preocupa és com justifiquen els canvis. És pel criteri dels experts?
El ministre Illa ha anunciat que els nens de fins a 12 anys podran sortir a passejar aquest diumenge. El govern català, quan va anunciar el seu pla de desconfinament, parlava de joves de fins a 18 anys. A qui fem cas?
A nosaltres ens continua semblant necessari que arribi fins als 18 anys. I no deixarem de defensar el que creiem millor per als nostres ciutadans. No poden pretendre que hi renunciem. I el cert és que el govern espanyol acaba rectificant molt sovint en la línia del que nosaltres diem.
Però el perill és que donant missatges diferents confonguin els ciutadans, no?
Sí. Però la ciutadania és aguda, responsable, cívica... I veu el que fem. Nosaltres no traiem els militars a les rodes de premsa... No ho hem vist a cap altre país del món. Em va agradar molt el discurs que va fer el president d’Alemanya, Franc-Walter Steinmeier, dient als seus conciutadans: “Escolti’m, no estem en guerra, estem en una democràcia viva i estem fent el que fem perquè ens sentim responsables de la nostra salut i de la dels ciutadans.” És això.
La presència dels militars a les compareixences del govern espanyol no el satisfà?
És que no ho he vist enlloc! Em preocupa que es vulnerin drets com ara el de la llibertat d’expressió, quan el responsable de la Guàrdia Civil diu el que diu. És per això que hem demanat responsabilitats polítiques. En un moment d’emergència, ho he dit sempre, estem a favor de qualsevol ajuda que vingui. Ho vam fer en l’incendi de Lleida, quan l’exèrcit va venir a ajudar a apagar el foc. Els ho vaig agrair personalment. Però fem les coses bé, coordinadament i quan les necessitem, en el moment precís. Estalviem tota la terminologia de guerra i bel·licista, perquè no estem en guerra; lluitem contra una epidèmia en què hem d’aplicar criteris científics, sentit comú i planificar les coses.
El president del grup republicà al Parlament, Sergi Sabrià, deia en una entrevista a Ràdio 4 que, en cas de discrepància de criteris, s’ha de fer cas al govern de la Generalitat. Era una crida a la desobediència?
El vaig felicitar per les seves declaracions.
Es poden interpretar com una crida a la desobediència?
No ho sé. Això li ha de preguntar a ell.
De veritat que tindrem un passaport de salut? No sembla que hagi generat una gran acceptació, ni dins del seu govern. Ho han discutit? Està descartat?
Va ser un encàrrec que vaig fer al doctor Oriol Mitjà i que va ser aprovat pel govern. Però naturalment es tracta de les línies mestres del que hauria de ser el desconfinament de Catalunya. Ara ja les tenim, aquestes línies mestres. I és possible que en el que ha de ser el pla de desconfinament definitiu de Catalunya hi hagi coses del pla del doctor Mitjà que es matisin o que s’ampliïn, perquè ara el que convé és que el Departament de Salut i el d’Interior treballin aquestes línies mestres.
Però el passaport continua estant sobre la taula? O ja no?
El passaport, o aquesta acreditació de com estàs de salut, ja veurem com acaba. Ara uns experts ho decidiran. I finalment serà en el pla de desconfinament allà on detallaran totes les mesures definitives.
Avui és Sant Jordi, i estem confinats. El gremi de llibreters el vol celebrar el 31 de juliol, però la consellera de Cultura ha dit que potser no serà possible. Vostè què creu?
Que potser no. I que caldrà veure on som en aquell moment. Ara és massa aviat, i seria precipitar-nos aventurar dates.
Probablement serà la primera Diada dels últims anys sense grans manifestacions, no?
Probablement. O amb una manifestació històrica amb totes les mesures de seguretat i guardant les distàncies. Hem vist manifestacions on es guardava la distància de seguretat. Però ara no és el moment de plantejar-ho. Ja es veu que els estadis, els grans esdeveniments esportius i culturals, seran els últims a ser permesos...
L’estiu serà un dramaper al sector turístic...
Sí, serà un drama. La previsió és de devastació, tal com sona. La temporada turística està perduda. Està perdut l’estiu. I ara hem de veure com podem ajudar tot el sector turístic. Com podem ajudar tothom perquè es pugui reactivar. Tindrem un nou pressupost que ens permetrà, en la mesura de les nostres possibilitats, reprioritzar moltes partides.
En parlen, de tot plegat, en les reunions dels presidents autonòmics els diumenges amb Pedro Sánchez?
En les reunions del diumenge passa el següent: el senyor Sánchez surt el dissabte fent grans anuncis, després ens convoca els diumenges i ens torna a explicar el que ja ha dit. I llavors els presidents, amb un temps limitat, hi diem la nostra. Són com 18 monòlegs, el president Sánchez i 17 més. D’això ens hem queixat, jo diria que quasi tots. No té gaire sentit aquesta manera de treballar. I si ho féssim al revés? I si ens reuníssim el dissabte i poguéssim debatre i dialogar, i el diumenge anunciar les mesures?
Quan vostè reclamava el confinament total i Sánchez li deia que no, va rebre una allau de crítiques. La ministra Margarita Robles gairebé li va demanar que plegués. Li han demanat perdó?
No. A mi els polítics espanyols quasi mai m’han demanat excuses pel que diuen de mi.
Parlen, els presidents socialistes, en aquestes reunions?
Sí. I curiosament algun, com ara el president del País Valencià, a vegades té un criteri que s’escapa una mica de la línia oficial. L’altre dia va dir que els centralismes mai són bons. I la presidenta de les Illes crec que manté una posició molt interessant en les reunions. O el president de Castella i Lleó, que ve molt preparat a les reunions.
Ha entonat un ‘mea culpa’ per la gestió dels geriàtrics. Costa d’entendre el que ha passat.
De la mateixa manera que en el sistema sanitari hi havia múscul, una preparació, potència i capacitat per fer front a l’onada, ens hem adonat que les residències no estaven preparades per a una catàstrofe com la que venia, com tampoc estaven preparades a Anglaterra, per exemple. Això mereix una reflexió molt i molt profunda; a Catalunya, però crec que a tot el món. No pot ser de cap de mes maneres que el sistema sociosanitari continuï així. No podem reconstruir les residències que teníem abans, ho hem de fer molt diferent.
La sinistralitat a les residencies ha estat tan gran perquè no estaven medicalitzades?
Penso que segurament hi ha molts motius, però aquest n’és un. No hi havia aquest punt de medicalització. I també perquè els primers dies de pandèmia hi va haver una escassetat de material de protecció enorme; no n’hi havia ni per garantir la seguretat dels professionals que treballaven allà.
Ha d’entonar algun altre ‘mea culpa’ el govern?
No hem estat prou àgils segurament en algunes decisions que hem pres a l’hora d’afavorir els nostres emprenedors, o els treballadors... Poso el crit al cel a vegades de com encara la burocràcia ens tenalla a l’hora de prendre decisions. És possible que aquí també haguem de fer un punt d’autocrítica.
Es eferia abans a ‘Le Monde’. Aquest diari també deia: el govern català no només lluita contra el virus, sinó també contra el govern espanyol. Han aprofitat el virus per fer batalla política?
No. Ho descarto. Hem tingut una prudència exquisida. He mirat de parlar sempre de focus de risc, amb informes científics, emparant-nos sempre en els tècnics, estant al seu costat. No he usat mai el llenguatge bèl·lic, el “venceremos a este virus”.
Està dient que Sánchez sí que ha aprofitat per fer política?
Jo no ho he fet. He entès que estàvem lluitant per salvar vides. I per això he cregut que tenia el deure de posar damunt la taula les mesures que creia que podien anar millor. I no només el confinament total... Fa no sé quants mesos que insistim en la renda base de ciutadania i la suspensió d’impostos, i això no ha passat encara. I un pensa: “Exactament, quina ha estat la diferència entre que aquesta gestió de la crisi la portés un govern d’esquerres i no un del PP? No ho sé. Continuen sense donar-nos el marge de dèficit, continuem sense que els ajuntaments puguin utilitzar els superàvits...
El cert és que els criteris dels governs català i espanyol han topat sovint. Com en sortiran, d’aquesta crisi, les relacions entre els dos governs?
No ho sé... Nosaltres ens assabentem per la premsa que s’aprovarà un decret d’alarma que ens treu les competències. I mai se’ns ha justificat cap de les decisions que ha pres el govern espanyol... Mai se’ns ha justificat per què no aproven les decisions que proposa el govern de la Generalitat de Catalunya... No ho sé. Parlem de diàleg, però la prova d’aquest mes de gestió és que el diàleg ha estat inexistent, tot ha estat imposició rere imposició. No ho sé... de debò. Les coses es podrien haver fet d’una altra manera.
Ha parlat de la dificultat del diàleg d’aquests dies. Vostès ja havien fet la primera reunió d’una mesa de diàleg entre els dos governs, i es va ajornar la segona. S’han de reactivar aquestes converses?
És que mai toca res, pel govern espanyol.
Seria el moment ara de reactivar la mesa de diàleg?
Sempre seria bo tenir aquest diàleg. És que tenim presos polítics. És que tenim gent a l’exili. És que aquest país té pendent la decisió del dret a l’autodeterminació... Que estiguem ara centrats en la gestió de l’epidèmia no vol dir que hàgim renunciat a cap de les reivindicacions.
Però suspendre la segona reunió va ser de mutu acord, segons el comunicat que van fer en el seu moment.
Sí, va ser durant l’onada màxima. Però si representa que hem superat els pics respectius de l’epidèmia, i que estem entrant en altres escenaris, també estem entrant en un moment en què podem tenir aquesta discussió política pendent.
És a dir, que superat el pic es podria fer la segona reunió?
Es podria fer tranquil·líssimament.
Sánchez ha aprofitat aquesta crisi per demanar un pacte d’estat, però d’alguna manera vostè també l’ha aprofitat per ajornar l’anunci de la data de les eleccions, a les quals s’havia compromès per quan hi hagués pressupost, i això serà aquesta mateixa setmana.
Jo no crec que ho hagi aprofitat. Si estem dient que el nostre objectiu primer i únic és salvar vides i la salut de les persones, i estem en una situació molt greu des de tots els punts de vista, sincerament, plantejar-nos ara una campanya electoral jo ho trobaria fora del sentit comú. La gent és la que ens ha de jutjar i criticar, perquè és el normal en una societat democràtica. Però, insisteixo, si apliquem el sentit comú a mi em semblaria ara fora de tota lògica unes eleccions en aquests moments.
Si el que és lògic és ajornar-les fins que la crisi del virus sigui a lloc, està clar que aquest any no hi haurà eleccions...
És el mateix que em preguntava abans sobre quan es prendran algunes mesures o com serà la Diada. Anirem veient a cada moment en quina situació estem. Penso que hem d’actuar amb aquesta màxima prudència i cautela. Sabem que un rebrot podria ser molt dur i l’hauríem de gestionar. Cal ser molt prudents i molt cauts.
El que diu és: “Tan bon punt pugui, les convocaré”?
El que dic és que ara mateix no em plantejo el tema de les eleccions, sincerament. No és dins les meves prioritats en aquests moments. Ara ho és salvar vides i veure com podem entre tots passar de la fase de rescat de l’economia a la fase de reactivació de l’economia.
Podria ser, doncs, que les hagués de convocar perquè el Suprem resolgui la seva situació jurídica, no? Si el Suprem ratifica que està inhabilitat, les haurà de convocar, no? O és que compta que el Suprem també pugui ser sensible a aquesta situació?
No hi compto [riu]. No espero res de la justícia espanyola, ja ho sap. Però certament en algun moment el Suprem haurà de resoldre el cas. Tinc la gran sort de comptar amb un dels millors advocats del país i per tant nosaltres creiem que vam presentar un recurs de cassació suficientment ben plantejat, amb unes mesures prèvies que impliquen que aquest recurs vagi als tribunals europeus i, per tant, que tingui aquest recorregut. Veurem si és així.
Aquest divendres hi ha ple i es podrà votar telemàticament. És la reforma que no es va poder fer en el moment que s’havia d’investir Puigdemont?
Crec que no, perquè, per exemple, jo hi he d’anar. I em sap greu haver-hi d’anar divendres. Penso que ho podríem haver fet tot telemàticament, senzillament. S’estan reunint telemàticament el Consell Executiu, els ajuntaments, l’àrea metropolitana, les diputacions i les comissions del Parlament. Per què no el ple?
Si s’aprova el pressupost divendres, suposo que vindran al darrerr algunes modificacions de partides, vista la situació. Seran pactades amb els comuns o vostè també convocarà un Pacte de la Reconstrucció per a Catalunya?
Jo no utilitzaré mai la paraula reconstrucció, però sí que, en el moment d’urgència i emergència nacional en què estem, és bo escoltar les propostes de tots els grups. Però crec que s’ha d’anar molt més enllà del clàssic esquema de partits, agents socials i econòmics. Jo faig una crida a tothom, al talent de la societat, a les universitats, al voluntariat, als centres de recerca, a les nostres empreses, als nostres millors executius, a la pagesia... Aquest és un moment històric. Ens hi juguem el futur de les pròximes generacions. En funció de les decisions que prenguem sobre com pensem estructurar el nostre futur. I, per tant, donem veu a totes les veus.
Sento aquests dies molts consellers anunciant plans de xoc, cadascú en els seus àmbits. Vol dir que la suma de plans de xocs serà possible?
Sí, sí que sumarà. Sumarà dintre del que seran les competències de la Generalitat en aquests moments. Veurem unes xifres que no havíem vist mai, en tots els nivells des del punt de vista econòmic. De caiguda del PIB, d’atur... I si davant d’aquesta perspectiva no som capaços de sumar tots els plans de xoc, tota la col·laboració pública i privada, si realment tot el país no es posa a dissenyar aquest horitzó de futur, serà molt difícil sortir-nos-en. Però Catalunya ja ha liderat diverses revolucions i penso que ara és també capaç de fer-ho. Jo crec molt en el país.
Han anunciat, per exemple, 7,5 milions d’ajuts per als autònoms. Sembla una xifra irrisòria.. N’hi destinaran més?
Absolutament. Sí. Ara, amb els recursos que ens donarà aquest pressupost, amb l’endeutament, amb els superàvits que hem aplicat dels ajuntaments i amb tots els recursos imaginables i inimaginables que pugui tenir la Generalitat, hem de ser capaços que els autònoms, el sector hoteler de la restauració, el de la cultura, el turisme, el comerç... a tots aquests sectors més tocats per la crisi haurem de dedicar totes les màximes injeccions que puguem, estant també al costat de la gent com sempre més desafavorida.
Els catalans seguim amb responsabilitat les instruccions de confinament del govern. Però el cert és que hi ha restriccions de mobilitat, no se’ns permet anar a la feina, i se’ns avisa que potser se’ns rastrejaran moviments pels mòbils. Se’ns estan retallant les llibertats?
Jo vaig ser víctima de les conseqüències de la retallada de llibertats per haver penjat una pancarta, i, per tant, per a mi els drets fonamentals són fonamentals. I si s’hagués d’afectar qualsevol dret, caldrà passar per tots els criteris ètics i les obligacions jurídiques. Hem d’estar molt alerta amb el que fan altres països que se n’estan sortint bé, amb les millors pràctiques. Fa una setmana que estem prou bé, però tot és encara molt difícil i hem de ser molt prudents. La situació és molt crítica i he apel·lat a continuar tenint paciència. És un contracte social, gairebé. No havia passat mai, el que està passant. I necessitem encara aquesta paciència i el compromís cívic de la ciutadania.
L’oposició no té raó quan es queixa que és complicat fer el seu paper, si no hi ha activitat al Parlament? Què ha de canviar per facilitar-ho?
Jo m’estic reunint amb centenars de persones cada dia, estem prenent decisions cada dia... Podríem tenir un sistema telemàtic, àgil, al Parlament de Catalunya, que també ens permetés tot el control de l’acció del govern i totes les tramitacions de les lleis. Això és part del canvi del sistema que hem de fer. Estic segur que a partir d’ara moltes reunions presencials no es faran, i que segurament molts viatges que es feien per tenir unes reunions puntuals, ara no es faran. També els polítics hauran de treballar d’una altra manera. I el Parlament, i el Consell Executiu. Tot aquest canvi d’hàbits de teletreball, de relacionar-nos els uns amb els altres…
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.