“A cap país del món hem vist militars a les rodes de premsa”

Sí, he tingut la sort que els símptomes fossin lleus. I després d’un període de confinament, em trobo bé.

Té raó. Ens està costant. Però aviat anunciarem la segona fase de l’operació, i doblarem la nostra capacitat de fer tests. I és cert, aquest és un dels punts clau per a qualsevol política de confinament.

Hi ha hagut una gran descoordinació. La centralització de compres ha quedat palès que no funcionava en absolut. I davant d’això, tothom s’ha buscat la vida. Literalment. Nosaltres i totes les comunitats autònomes. Amb la dificultat de no ser un estat, anar al mercat internacional ens ha dificultat molt les coses. Algun dia s’hauria d’escriure tot el que ha passat i el que hem hagut de fer per aconseguir el material necessari...

La mateixa fundació conservadora Konrad Adenauer, en un seu informe, destacava que els estats grans descentralitzats havien gestionat molt millor l’epidèmia. O llegeixi’s l’editorial que va fer Le Monde sobre això, on també es posava en relleu aquesta diferència en la gestió.

Que Iceta es llegeixi el reial decret de l’estat d’alarma. Se centralitzen totes les competències. L’altre dia fins i tot se’ns va arribar a dir que les decisions sobre els nens depenien d’Espanya. Fins a aquest punt es va arribar. Això va ser una centralització en tota regla. Si efectivament hagués estat una coordinació amb la Generalitat de Catalunya, i nosaltres hem allargat sempre la mà, hauríem pogut treballar les coses plegats, hauríem basat les decisions en experts i tot hauria estat molt diferent.

I dimecres hi va haver tres rectificacions al llarg del dia. Quan es pren una decisió determinada, amb quins criteris es canvia al cap de vuit hores? Quins són els motius que porten el govern espanyol a rectificar. Sé que fan tot el que poden i el millor possible, i que no volen perjudicar la salut de ningú, però les coses necessiten un rigor i una planificació. I han d’escoltar els experts. Nosaltres ho fem sempre. Han vist cap informe d’experts del govern espanyol? Si hi és, que me’l facin arribar.

Probablement hi ha una descoordinació en el govern espanyol, i es van veure sobrepassats per una allau de crítiques. Però torno a insistir: tothom es pot equivocar, no passa res. Però el que em preocupa és com justifiquen els canvis. És pel criteri dels experts?

A nosaltres ens continua semblant necessari que arribi fins als 18 anys. I no deixarem de defensar el que creiem millor per als nostres ciutadans. No poden pretendre que hi renunciem. I el cert és que el govern espanyol acaba rectificant molt sovint en la línia del que nosaltres diem.

Sí. Però la ciutadania és aguda, responsable, cívica... I veu el que fem. Nosaltres no traiem els militars a les rodes de premsa... No ho hem vist a cap altre país del món. Em va agradar molt el discurs que va fer el president d’Alemanya, Franc-Walter Steinmeier, dient als seus conciutadans: “Escolti’m, no estem en guerra, estem en una democràcia viva i estem fent el que fem perquè ens sentim responsables de la nostra salut i de la dels ciutadans.” És això.

És que no ho he vist enlloc! Em preocupa que es vulnerin drets com ara el de la llibertat d’expressió, quan el responsable de la Guàrdia Civil diu el que diu. És per això que hem demanat responsabilitats polítiques. En un moment d’emergència, ho he dit sempre, estem a favor de qualsevol ajuda que vingui. Ho vam fer en l’incendi de Lleida, quan l’exèrcit va venir a ajudar a apagar el foc. Els ho vaig agrair personalment. Però fem les coses bé, coordinadament i quan les necessitem, en el moment precís. Estalviem tota la terminologia de guerra i bel·licista, perquè no estem en guerra; lluitem contra una epidèmia en què hem d’aplicar criteris científics, sentit comú i planificar les coses.

El vaig felicitar per les seves declaracions.

No ho sé. Això li ha de preguntar a ell.

Va ser un encàrrec que vaig fer al doctor Oriol Mitjà i que va ser aprovat pel govern. Però naturalment es tracta de les línies mestres del que hauria de ser el desconfinament de Catalunya. Ara ja les tenim, aquestes línies mestres. I és possible que en el que ha de ser el pla de desconfinament definitiu de Catalunya hi hagi coses del pla del doctor Mitjà que es matisin o que s’ampliïn, perquè ara el que convé és que el Departament de Salut i el d’Interior treballin aquestes línies mestres.

El passaport, o aquesta acreditació de com estàs de salut, ja veurem com acaba. Ara uns experts ho decidiran. I finalment serà en el pla de desconfinament allà on detallaran totes les mesures definitives.

Que potser no. I que caldrà veure on som en aquell moment. Ara és massa aviat, i seria precipitar-nos aventurar dates.

Probablement. O amb una manifestació històrica amb totes les mesures de seguretat i guardant les distàncies. Hem vist manifestacions on es guardava la distància de seguretat. Però ara no és el moment de plantejar-ho. Ja es veu que els estadis, els grans esdeveniments esportius i culturals, seran els últims a ser permesos...

Sí, serà un drama. La previsió és de devastació, tal com sona. La temporada turística està perduda. Està perdut l’estiu. I ara hem de veure com podem ajudar tot el sector turístic. Com podem ajudar tothom perquè es pugui reactivar. Tindrem un nou pressupost que ens permetrà, en la mesura de les nostres possibilitats, reprioritzar moltes partides.

En les reunions del diumenge passa el següent: el senyor Sánchez surt el dissabte fent grans anuncis, després ens convoca els diumenges i ens torna a explicar el que ja ha dit. I llavors els presidents, amb un temps limitat, hi diem la nostra. Són com 18 monòlegs, el president Sánchez i 17 més. D’això ens hem queixat, jo diria que quasi tots. No té gaire sentit aquesta manera de treballar. I si ho féssim al revés? I si ens reuníssim el dissabte i poguéssim debatre i dialogar, i el diumenge anunciar les mesures?

No. A mi els polítics espanyols quasi mai m’han demanat excuses pel que diuen de mi.

Sí. I curiosament algun, com ara el president del País Valencià, a vegades té un criteri que s’escapa una mica de la línia oficial. L’altre dia va dir que els centralismes mai són bons. I la presidenta de les Illes crec que manté una posició molt interessant en les reunions. O el president de Castella i Lleó, que ve molt preparat a les reunions.

De la mateixa manera que en el sistema sanitari hi havia múscul, una preparació, potència i capacitat per fer front a l’onada, ens hem adonat que les residències no estaven preparades per a una catàstrofe com la que venia, com tampoc estaven preparades a Anglaterra, per exemple. Això mereix una reflexió molt i molt profunda; a Catalunya, però crec que a tot el món. No pot ser de cap de mes maneres que el sistema sociosanitari continuï així. No podem reconstruir les residències que teníem abans, ho hem de fer molt diferent.

Penso que segurament hi ha molts motius, però aquest n’és un. No hi havia aquest punt de medicalització. I també perquè els primers dies de pandèmia hi va haver una escassetat de material de protecció enorme; no n’hi havia ni per garantir la seguretat dels professionals que treballaven allà.

No hem estat prou àgils segurament en algunes decisions que hem pres a l’hora d’afavorir els nostres emprenedors, o els treballadors... Poso el crit al cel a vegades de com encara la burocràcia ens tenalla a l’hora de prendre decisions. És possible que aquí també haguem de fer un punt d’autocrítica.

No. Ho descarto. Hem tingut una prudència exquisida. He mirat de parlar sempre de focus de risc, amb informes científics, emparant-nos sempre en els tècnics, estant al seu costat. No he usat mai el llenguatge bèl·lic, el “venceremos a este virus”.

Jo no ho he fet. He entès que estàvem lluitant per salvar vides. I per això he cregut que tenia el deure de posar damunt la taula les mesures que creia que podien anar millor. I no només el confinament total... Fa no sé quants mesos que insistim en la renda base de ciutadania i la suspensió d’impostos, i això no ha passat encara. I un pensa: “Exactament, quina ha estat la diferència entre que aquesta gestió de la crisi la portés un govern d’esquerres i no un del PP? No ho sé. Continuen sense donar-nos el marge de dèficit, continuem sense que els ajuntaments puguin utilitzar els superàvits...

No ho sé... Nosaltres ens assabentem per la premsa que s’aprovarà un decret d’alarma que ens treu les competències. I mai se’ns ha justificat cap de les decisions que ha pres el govern espanyol... Mai se’ns ha justificat per què no aproven les decisions que proposa el govern de la Generalitat de Catalunya... No ho sé. Parlem de diàleg, però la prova d’aquest mes de gestió és que el diàleg ha estat inexistent, tot ha estat imposició rere imposició. No ho sé... de debò. Les coses es podrien haver fet d’una altra manera.

És que mai toca res, pel govern espanyol.

Sempre seria bo tenir aquest diàleg. És que tenim presos polítics. És que tenim gent a l’exili. És que aquest país té pendent la decisió del dret a l’autodeterminació... Que estiguem ara centrats en la gestió de l’epidèmia no vol dir que hàgim renunciat a cap de les reivindicacions.

Sí, va ser durant l’onada màxima. Però si representa que hem superat els pics respectius de l’epidèmia, i que estem entrant en altres escenaris, també estem entrant en un moment en què podem tenir aquesta discussió política pendent.

Es podria fer tranquil·líssimament.

Jo no crec que ho hagi aprofitat. Si estem dient que el nostre objectiu primer i únic és salvar vides i la salut de les persones, i estem en una situació molt greu des de tots els punts de vista, sincerament, plantejar-nos ara una campanya electoral jo ho trobaria fora del sentit comú. La gent és la que ens ha de jutjar i criticar, perquè és el normal en una societat democràtica. Però, insisteixo, si apliquem el sentit comú a mi em semblaria ara fora de tota lògica unes eleccions en aquests moments.

És el mateix que em preguntava abans sobre quan es prendran algunes mesures o com serà la Diada. Anirem veient a cada moment en quina situació estem. Penso que hem d’actuar amb aquesta màxima prudència i cautela. Sabem que un rebrot podria ser molt dur i l’hauríem de gestionar. Cal ser molt prudents i molt cauts.

El que dic és que ara mateix no em plantejo el tema de les eleccions, sincerament. No és dins les meves prioritats en aquests moments. Ara ho és salvar vides i veure com podem entre tots passar de la fase de rescat de l’economia a la fase de reactivació de l’economia.

No hi compto [riu]. No espero res de la justícia espanyola, ja ho sap. Però certament en algun moment el Suprem haurà de resoldre el cas. Tinc la gran sort de comptar amb un dels millors advocats del país i per tant nosaltres creiem que vam presentar un recurs de cassació suficientment ben plantejat, amb unes mesures prèvies que impliquen que aquest recurs vagi als tribunals europeus i, per tant, que tingui aquest recorregut. Veurem si és així.

Crec que no, perquè, per exemple, jo hi he d’anar. I em sap greu haver-hi d’anar divendres. Penso que ho podríem haver fet tot telemàticament, senzillament. S’estan reunint telemàticament el Consell Executiu, els ajuntaments, l’àrea metropolitana, les diputacions i les comissions del Parlament. Per què no el ple?

Jo no utilitzaré mai la paraula reconstrucció, però sí que, en el moment d’urgència i emergència nacional en què estem, és bo escoltar les propostes de tots els grups. Però crec que s’ha d’anar molt més enllà del clàssic esquema de partits, agents socials i econòmics. Jo faig una crida a tothom, al talent de la societat, a les universitats, al voluntariat, als centres de recerca, a les nostres empreses, als nostres millors executius, a la pagesia... Aquest és un moment històric. Ens hi juguem el futur de les pròximes generacions. En funció de les decisions que prenguem sobre com pensem estructurar el nostre futur. I, per tant, donem veu a totes les veus.

Sí, sí que sumarà. Sumarà dintre del que seran les competències de la Generalitat en aquests moments. Veurem unes xifres que no havíem vist mai, en tots els nivells des del punt de vista econòmic. De caiguda del PIB, d’atur... I si davant d’aquesta perspectiva no som capaços de sumar tots els plans de xoc, tota la col·laboració pública i privada, si realment tot el país no es posa a dissenyar aquest horitzó de futur, serà molt difícil sortir-nos-en. Però Catalunya ja ha liderat diverses revolucions i penso que ara és també capaç de fer-ho. Jo crec molt en el país.

Absolutament. Sí. Ara, amb els recursos que ens donarà aquest pressupost, amb l’endeutament, amb els superàvits que hem aplicat dels ajuntaments i amb tots els recursos imaginables i inimaginables que pugui tenir la Generalitat, hem de ser capaços que els autònoms, el sector hoteler de la restauració, el de la cultura, el turisme, el comerç... a tots aquests sectors més tocats per la crisi haurem de dedicar totes les màximes injeccions que puguem, estant també al costat de la gent com sempre més desafavorida.

Jo vaig ser víctima de les conseqüències de la retallada de llibertats per haver penjat una pancarta, i, per tant, per a mi els drets fonamentals són fonamentals. I si s’hagués d’afectar qualsevol dret, caldrà passar per tots els criteris ètics i les obligacions jurídiques. Hem d’estar molt alerta amb el que fan altres països que se n’estan sortint bé, amb les millors pràctiques. Fa una setmana que estem prou bé, però tot és encara molt difícil i hem de ser molt prudents. La situació és molt crítica i he apel·lat a continuar tenint paciència. És un contracte social, gairebé. No havia passat mai, el que està passant. I necessitem encara aquesta paciència i el compromís cívic de la ciutadania.

Jo m’estic reunint amb centenars de persones cada dia, estem prenent decisions cada dia... Podríem tenir un sistema telemàtic, àgil, al Parlament de Catalunya, que també ens permetés tot el control de l’acció del govern i totes les tramitacions de les lleis. Això és part del canvi del sistema que hem de fer. Estic segur que a partir d’ara moltes reunions presencials no es faran, i que segurament molts viatges que es feien per tenir unes reunions puntuals, ara no es faran. També els polítics hauran de treballar d’una altra manera. I el Parlament, i el Consell Executiu. Tot aquest canvi d’hàbits de teletreball, de relacionar-nos els uns amb els altres…