Amb els llibres al calaix

Aquest no serà un Sant Jordi com els altres. No només hi faltaran les parades i, més encara, la gent voltant-hi i rementant-hi, sinó també el comerç, el regal, la trobada. Amb les llibreries tancades des de fa més d’un mes, haurem de refiar-ho tot al do de pit de la lectura des dels balcons, per fer una mica de festa, i potser no serà ben bé ni catàrtica ni feliç. Per una vegada, ni tan sols ens importarà gaire quin temps faci, tot i que fins i tot confinats a casa s’agraeix que el dia sigui lluminós. Editors i llibreters, en col·laboració amb diverses plataformes digitals i potenciant tant la seva oferta en línia com els seus migrats recursos per fer entregues en mà (enguantada, per descomptat), han dedicat els últims dies esforços titànics per oferir alternatives als lectors i animar-los a comprar llibres, encara que en la major part dels casos hagin d’esperar al desconfinament per poder-los recollir. Alguns títols que havien començat a distribuir-se just abans que es decretés l’estat d’alarma, tot i no haver-se pogut promocionar en condicions, trobaran en aquest acte de fe una sortida provisional, com ara l’esperada nova novel·la d’Eva Baltasar, Boulder (Club Editor), la construcció d’una lírica que Joan Margarit assaja a Poètica (Empúries) o tota una premi Nobel com Olga Tokarczuk, de la qual acabava de sortir Un lloc anomenat Antany (Proa).

Molts altres no hauran tingut ni aquesta oportunitat. Són els llibres el llançament dels quals es reservava precisament per Sant Jordi i que han quedat aturats, o bé a la impremta o, en el millor dels casos, als magatzems de distribució. N’hi ha un munt, encara que els editors prefereixen ser prudents i assenyalar-ne pocs, confiant que almenys podran quadrar quatre números gestionant la sortida d’altres títols recents que tenen al mercat i no creant expectatives pels que encara no hi són. Al Grup 62, en destaquen tres que els van quedar aturats a les portes de la distribució i que tenien tots els trumfos per coronar-se en aquella llista dels més venuts que avui, per fortuna, tindrà tan poc sentit: L’espia del Ritz, de Pilar Rahola; Seguiré els teus passos, de Care Santos, i El primer capità, del periodista Enric Calpena, que després de Barcelona. Una biografia, a l’ombra del Londres monumental de Peter Ackroyd, novel·la ara els inicis del Barça seguint la peripècia del suís Hans Gamper. Tots tres és previst que arribin a les llibreries abans de l’estiu, a punt per al Sant Jordi alternatiu programat per al 23 de juliol, si res no s’hi oposa.

També de sortida imminent seran No soc aquí (Anagrama), la novel·la sobre la perifèria rural de Barcelona amb què Anna Ballbona va guanyar el 5è premi Llibres Anagrama, i els dos asos que Univers es guardava per a la diada: Mar d’estiu, de Rafel Nadal, i La dona efervescent, de Mar Bosch. Entre les novetats que s’han hagut de reprogramar per la crisi sanitària hi ha també Les cuques (Anagrama), un llibre de Julià Guillamon sobre el pas del temps a través d’una seixantena de records que s’inspiren en Maduixes salvatges, d’Ingmar Bergman, i que sortirà al juny. En canvi, la nova novel·la de Lluís Llach, Escac al destí (Univers), s’endarrereix fins a la tardor, per la Setmana del Llibre en Català. A La Campana han estat a temps de llançar la reedició actualitzada, si més no en format electrònic, de Les grans epidèmies modernes, que el científic i escriptor Salvador Macip va publicar ja fa deu anys i que ha cobrat una sobtada actualitat (Anagrama s’afanya a enllestir per al 20 de maig Pandèmia, de Slavoj Žižek, una reflexió d’urgència sobre la Covid-19), però no ha passat el mateix amb M’explico. De la investidura a l’exili, en què Carles Puigdemont aporta les seves raons sobre el procés en col·laboració amb el director d’El Punt Avui, el periodista Xevi Xirgo. Altres obres que han quedat atrapades pel coronavirus són la reedició de les Memòries (Ed. 62) de Josep Benet, amb l’únic capítol que va arribar a escriure del segon volum en apèndix; l’assaig d’Anna Teixidor sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, Sense por de morir (Pòrtic), o la tria personal de poemes de Joan Margarit, Sense el dolor no hauríem estimat (Proa). Periscopi, per la seva banda, intentarà donar sortida al juny a La drecera, de Miquel Martín, finalista del premi Casero 2018, i Arcàdia, l’editorial de referència en pensament contemporani, podria tenir ja a punt Diecinueve apagones y un destello, el manifest d’art i política de Valentín Roma.

Pel que fa a les traduccions, l’estat d’excepció també ha deixat els seus damnificats. El primer és La vida mentidera dels adults, d’Elena Ferrante, un supervendes garantit que ha hagut d’endarrerir la distribució fins a principis de setembre i no arribarà, per tant, ni per al Sant Jordi canicular. Potser tindrà més sort Els noms epicens, d’Amélie Nothomb, que Anagrama anuncia per al 27 de maig. Altres pesos pesants d’aquesta diada, com Andrea Camilleri, de qui s’esperava L’altre cap del fil, i David Grossman, amb La vida juga amb mi, tots dos a Edicions 62, s’ajornen sine die. Adesiara ha hagut de deixar arraconades de moment tres joies: Dues històries de Praga, de Rainer Maria Rilke; les Odes d’Horaci, i la Història de la lluna inapagada, de Boris Pílniak. Només s’hi pot igual el desencís de no poder gaudir encara de les Històries de Nova York d’O. Henry, que El Cercle de Viena ha fet traduir per primer cop al català. Haurem de posar paciència també per tornar a gaudir de la prosa d’Ali Smith, de qui Raig Verd ens deu la continuació de Tardor, així com la revelació del refugiat kurd Behrouz Boochani a Cap altre amic que les muntanyes. A Club Editor els ha quedat al pas de la porta una delícia: L’any del mico, de Patti Smith, que transforma les pèrdues de la vellesa en un viatge iniciàtic.