El Govern defensa que la renda garantida pugui complementar el nou Ingrés Mínim Vital
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies reclama un traspàs automàtic de beneficiaris d’ofici per evitar burocràcia
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies reclama un traspàs automàtic de beneficiaris d’ofici per evitar burocràcia
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha enviat un escrit al Ministeri de Drets Socials i al d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions demanant que la Renda Garantida de Ciutadania pugui complementar el nou Ingrés Mínim Vital, i que les comunitats també decideixin sobre la seva complementarietat. “Si estem parlant d’un ingrés mínim vital de 400 o 500 euros, per exemple, que totes les persones que cobren la renda garantida puguin tenir aquest ingrés i nosaltres ho complementem, i llavors poder sumar més univers”, ha explicat a Rac 1 el conseller, Chakir el Homrani. El departament també defensa un traspàs automàtic de beneficiaris d’ofici per evitar burocràcia, així com respectar el marc competencial autonòmic.
“Si tens accés a l’Ingrés Mínim Vital però no a la Renda Garantida o a l’inrevés no ho farem bé”, ha advertit El Homrani.
L’RGC funciona a Catalunya des de setembre del 2017 i té actualment 81.636 expedients i 127.711 beneficiaris. Afers Socials celebra la creació per part de l’Estat d’una prestació per a les famílies més vulnerables i considera un “repte històric” la possibilitat de coordinar conjuntament les polítiques de protecció i inserció sociolaboral, “sempre dintre del respectiu marc competencial”, ha afegit.
Així, remarca que la renda ha de ser i seguir sent subsidiària de qualsevol altra prestació pública, incloent-hi el nou IMV, i que les comunitats autònomes no haurien de tenir límit en la complementarietat ni en la compatibilitat d’aquest ingrés, segons estableixin les normes legislatives de cadascuna d’elles i en el marc de les seves competències.
El departament remarca que és el moment de la “coordinació basada en el respecte competencial”, i això ha de permetre que les comunitats puguin elaborar i dissenyar les polítiques de protecció adaptades a la seva singularitat territorial, social, demogràfica i econòmica
El Govern planteja que les persones que sol·licitin l’IMV i provinguin de l’RGC disposin d’un accés àgil, ràpid i senzill, de manera que siguin convalidables aquells requisits ja comprovats per les comunitats autònomes, desburocratitzant tot el procés de tramitació. Per evitar formular una nova sol·licitud, s’hauria d’efectuar el traspàs de beneficiaris d’ofici. A més, per accedir a l’IMV no s’haurien de computar els ingressos dels mesos immediatament anteriors a la sol·licitud d’aquelles persones beneficiàries de l’RGC, a parer del Govern
Considera que la gestió de l’IMV en les CCAA hauria de seguir el mateix model que en el sistema de pensions no contributives: assegurar la gestió per part de Govern de la Generalitat i dotar-lo de suficients recursos humans, logístics i econòmics.
El Govern demana un ajustament de les legislacions de prestacions no contributives estatals per tal que no computin els ingressos que provinguin de rendes mínimes i que es pugui elevar el percentatge de les prestacions complementàries autonòmiques.
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha enviat un escrit al Ministeri de Drets Socials i al d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions demanant que la Renda Garantida de Ciutadania pugui complementar el nou Ingrés Mínim Vital, i que les comunitats també decideixin sobre la seva complementarietat. “Si estem parlant d’un ingrés mínim vital de 400 o 500 euros, per exemple, que totes les persones que cobren la renda garantida puguin tenir aquest ingrés i nosaltres ho complementem, i llavors poder sumar més univers”, ha explicat a Rac 1 el conseller, Chakir el Homrani. El departament també defensa un traspàs automàtic de beneficiaris d’ofici per evitar burocràcia, així com respectar el marc competencial autonòmic.
“Si tens accés a l’Ingrés Mínim Vital però no a la Renda Garantida o a l’inrevés no ho farem bé”, ha advertit El Homrani.
L’RGC funciona a Catalunya des de setembre del 2017 i té actualment 81.636 expedients i 127.711 beneficiaris. Afers Socials celebra la creació per part de l’Estat d’una prestació per a les famílies més vulnerables i considera un “repte històric” la possibilitat de coordinar conjuntament les polítiques de protecció i inserció sociolaboral, “sempre dintre del respectiu marc competencial”, ha afegit.
Així, remarca que la renda ha de ser i seguir sent subsidiària de qualsevol altra prestació pública, incloent-hi el nou IMV, i que les comunitats autònomes no haurien de tenir límit en la complementarietat ni en la compatibilitat d’aquest ingrés, segons estableixin les normes legislatives de cadascuna d’elles i en el marc de les seves competències.
El departament remarca que és el moment de la “coordinació basada en el respecte competencial”, i això ha de permetre que les comunitats puguin elaborar i dissenyar les polítiques de protecció adaptades a la seva singularitat territorial, social, demogràfica i econòmica
El Govern planteja que les persones que sol·licitin l’IMV i provinguin de l’RGC disposin d’un accés àgil, ràpid i senzill, de manera que siguin convalidables aquells requisits ja comprovats per les comunitats autònomes, desburocratitzant tot el procés de tramitació. Per evitar formular una nova sol·licitud, s’hauria d’efectuar el traspàs de beneficiaris d’ofici. A més, per accedir a l’IMV no s’haurien de computar els ingressos dels mesos immediatament anteriors a la sol·licitud d’aquelles persones beneficiàries de l’RGC, a parer del Govern
Considera que la gestió de l’IMV en les CCAA hauria de seguir el mateix model que en el sistema de pensions no contributives: assegurar la gestió per part de Govern de la Generalitat i dotar-lo de suficients recursos humans, logístics i econòmics.
El Govern demana un ajustament de les legislacions de prestacions no contributives estatals per tal que no computin els ingressos que provinguin de rendes mínimes i que es pugui elevar el percentatge de les prestacions complementàries autonòmiques.