Política
MIQUEL BUCH
CONSELLER D’INTERIOR
“Han apostat per la subordinació, i no per la coordinació”
“Les estratègies contradictòries poden generar confusió, és cert; però nosaltres el que no podem fer és que aquesta subordinació sigui absoluta i estar callats”
“Tenen dret a equivocar-se, i són a temps de rectificar; no ens poden tractar com subjectes passius”
Parlo sempre del ‘gobierno de España’ perquè ells ho van voler així des del primer dia, i els ho respecto
Veig difícil un partit de futbol amb la gent asseguda en seients separats. Com decidirà el club qui hi va i qui no?
És massa prematur dir que per Sant Jordi les llibreries encara estaran tancades. S’ha de veure com evolucionem
El conseller Buch ens va atendre ahir diumenge per videoconferència des de la seu d’Interior, on aquests dies passa pràcticament tot el dia.
Aquests dies no ha estalviat crítiques contra el govern espanyol.
L’ha acusat de no estar a l’altura i d’improvisar.
Sí. Històricament, a l’Estat espanyol es va optar per una descentralització de competències. I a Catalunya, la Generalitat, per la voluntat d’autogovernar-se. Un cop han passat molts anys i nosaltres tenim un coneixement i una capacitat d’autogovern, arriba una pandèmia i Espanya fa el que no havia fet en molts anys i diu: “Ara ho portaré tot jo.” I no té ni el coneixement ni l’experiència per fer-ho. És això el que critiquem. Han apostat per una pura subordinació en comptes d’una col·laboració, que hauria estat més factible. Treballar conjuntament, escoltar-nos i compartir decisions. Però no.
Les discrepàncies s’inicien en l’origen, doncs, en la recentralització?
Aquest és el gran problema de l’Estat espanyol, no confiar en la gent que ja li portava els temes el primer dia. Jo aposto per una administració que confiï en els ciutadans. El gobierno de España no ha apostat mai per la col·laboració ni la confiança. Ha optat per dir: “M’ho quedo tot jo.” I no els ha funcionat. Ni en la presa de decisions ni en la comunicació ni en les compres. No escolten res del que els diem. Van a la seva i no escolten els que realment estan al territori.
Això porta a estratègies contradictòries. Dilluns [avui] a Espanya s’aposta perquè molts vagin a treballar, i a Catalunya s’aposta per mantenir el confinament total. No estan posant el ciutadà contra les cordes?
És evident que això pot arribar a generar confusió, cert. Però el que nosaltres no podem fer és que aquesta subordinació sigui absoluta i estar callats; nosaltres hem de continuar vetllant per la seguretat de la nostra gent. Em sento responsable de les competències que tinc.
Els Mossos quin confinament faran complir, el del govern espanyol o el del català?
Amb el reial decret d’alarma, no tenim cap altra alternativa que fer complir el que mana el gobierno de España. I per més que algú vulgui parlar de desobediència, el que no podem fer és posar a la picota la ciutadania. Si el govern espanyol no dona cobertura ni garanties legals als treballadors perquè no vagin a treballar, el ciutadà no té drets. El problema és que la desobediència seria del ciutadà, no del govern de la Generalitat. No hi ha cap altre remei que anar a treballar obligats pel gobierno de España.
El govern català ha dit que estudia com ha de ser el desconfinament gradual. Però si no té competències, com podrà aplicar-lo?
Nosaltres el que no deixarem de fer és explicar el que recomanen els experts. I els experts diuen que aquest virus té uns catorze dies de vida en el cos humà. Això vol dir que algunes decisions que vam prendre fa catorze dies tot just avui tenen efecte. Per això insistim que, si ara no som prou cauts, podria ser que d’aquí a quinze dies tinguéssim un rebrot. No seria el primer cop que passa al món, hi ha experiències prèvies que ho demostren. Per això nosaltres apostem per una estratègia més conservadora. Si les empreses obren avui, tinguem clar que d’aquí a quinze dies potser algunes hauran de tancar perquè els seus treballadors hauran donat positiu.
La consellera Vergés va dir que quan es relaxi el confinament potser hi hauria unes certes diferències en funció de la densitat de població. Això vol dir que hi haurà mesures que podran afectar ciutats o àmbits rurals de manera diferent?
Sí. Ho haurem de preveure. El que vam fer a la conca d’Òdena n’és un exemple. No podem tractar una pandèmia igual a tot el territori. Malament estaria si tractéssim tothom, tots els territoris, igual, que és el que ha fet l’Estat espanyol. No és el mateix l’Alt Empordà que l’àrea metropolitana. I això és el que hem de tenir en compte.
Tots amb mascaretes? El president Torra suggeria que haurien de ser obligatòries. No ho són de moment perquè no n’hi ha per a tothom?
Podríem arribar a l’obligatorietat, cert. Però no pots obligar-hi si no està garantit que els ciutadans en puguin tenir. És evident. Ara per ara són recomanables, per evitar la propagació de la malaltia.
Hi ha molts psicòlegs que diuen que és pitjor tants dies de confinament que no pas els riscos de sortir al carrer a passejar o a fer esport. Per què no se’ns permet sortir al carrer sols a fer esport o a passejar quan sí que es permet en altres països, com és el cas de Bèlgica?
Bèlgica té un sistema de vida, una educació i uns valors diferents dels nostres. Hi ha moments en què no pots comparar peres amb pomes. I no pots comparar com som aquí i com són en altres llocs. Tots hem vist què va passar a Itàlia. No sé si és el nostre caràcter mediterrani..., però van rebaixar les mesures de confinament i els va anar en contra...
L’administració no confia en els seus ciutadans?
Sí, i tant. Però també és cert que en el cas que ens ocupa, una pandèmia molt preocupant, calia anar a màxims. No es podia anar amb mitges tintes com ha fet Espanya.
Jo puc anar a passejar el gos en un bosc que tinc a tocar, però no puc anar-hi a passejar-me a mi mateix...
Sabem que algunes mesures generen incoherències. Ho sabem des del primer moment. Però actuem sempre pensant en la gent. I algunes decisions són complexes.
Ens hem d’oblidar, de moment, i potser durant tot aquest any, de grans esdeveniments multitudinaris?
No sabem què passarà en cada moment. S’haurà d’anar veient. Però potser per anar a un concert, o a un partit del Barça, haurem de prendre una sèrie de mesures determinades.
Els partits del Barça, per citar un club, a porta tancada? O amb poca gent a les grades, amb els seients separats?
Un partit amb la gent en seients separats ho veig difícil. Qui hi anirà i qui no? Com ho decidirà el club? Ho veig difícil. Però és encara massa aviat per dir-ne res. Hi estem treballant. En tot cas, és a llarg termini. Ara el que ens preocupa és el dia a dia de la gent.
Però la lliga o es reprèn o se suspèn... No hi ha gaire marge.
La lliga és molt important, sí. Però ara mateix a mi em preocupen més les escoles. Què fem amb els nostres infants? Amb els estudiants? Hi ha qui diu molt alegrement: “Doncs que tothom repeteixi curs.” Com? I els nous? Cal trobar solucions per a cada realitat. I les estem valorant, una per una. El que estem vivint és tan excepcional que probablement requerirà mesures excepcionals, que potser no tothom compartirà.
I els concerts? I les festes majors? Es prohibiran?
No em vull posar en aquest escenari, encara. Com seran? Jo crec que hauran de ser diferents. Hauran de tenir unes mesures de protecció que estem estudiant.
L’alcalde de Palafrugell es preguntava l’altre dia en aquest diari si a les platges s’hi haurà d’anar conservant el metre i mig de distància...
I potser sí. Algunes coses les anirem decidint a mesura que tinguem més coneixement. I si els científics troben un tractament? Tot canviaria. I si troben una vacuna? Doncs també. Però ara per ara, veient el gran nombre de morts que genera aquest virus, no podem fer res més que protegir-nos. És l’única cosa que podem fer.
Sant Jordi amb llibreries tancades?
Ara mateix és prematur dir-ho. Perquè s’ha de veure com evolucionen algunes coses. Segur que Sant Jordi ajuda moltes llibreries, i tot el sector. I hem de buscar eines per intentar mantenir algunes coses. Rere una llibreria hi ha una família, una empresa... I si es pot ajudar, s’ha de fer. Però és massa prematur. Com podem combinar una celebració, una pandèmia i el comerç? Les solucions s’han d’anar ajustant a poc a poc.
Els que s’intueix que trigaran molt a obrir són els bars i restaurants. Són conscients del mal que s’està provocant a aquest sector amb l’obligatorietat de tancar?
El Departament d’Empresa està en contacte permanent amb el sector empresarial. I pensa en tothom: en les grans empreses i en les que tenen tres o quatre treballadors, certament. És per això que demanem a l’Estat solucions per a aquesta situació. Altres estats bé que ho han fet. Aquí sembla que l’esforç només l’hagin de fer els empresaris, i això finalment recau sempre sobre els treballadors. Aquest no és el camí.
La situació econòmica de l’Estat, però, tampoc deu ser de les millors...
Cert. Però no pot passar la repercussió i la responsabilitat de la crisi a les empreses. És justament per ajudar a resoldre situacions complexes que hi ha l’Estat. No per traspassar els problemes als altres.
Entre les mesures que ha anunciat el govern espanyol, hi ha la possibilitat que controlin els moviments de la gent a través del mòbil. I el ministre Marlaska deia fa pocs dies que es controlaran les xarxes socials per evitar que hi hagi discursos delictius. Això no ens hauria de preocupar? No s’estan laminant les llibertats personals?
El perill hi és a Espanya i a la resta dels estats. Però no s’han de confondre coses. Una cosa és que puguis utilitzar determinada informació per saber com està evolucionant la pandèmia, i una altra és que coartis les llibertats. S’ha de saber trobar el punt mitjà. Malauradament, però, a nosaltres no se’ns té en compte quan es prenen aquestes decisions. Si hi poguéssim ser, segur que el conseller Puigneró hi faria aportacions molt interessants.
L’estat d’alarma ja és, de fet, un xoc de llibertats. No se’m permet llibertat de moviment, no se’m permeten desplaçaments i, suposo, ara no se’ns concediria cap permís per manifestar-nos en contra d’algunes mesures...
Cert. Però hem de pensar que els que ens poden privar de la llibertat són els jutges. Nosaltres, per exemple, per dur a terme el confinament d’Òdena, vam haver de demanar autorització al jutjat. Va ser un jutge qui ho va autoritzar. La justícia també hi té un paper, en aquesta situació. Per tal de vetllar perquè tots els drets que tenim com a ciutadans no se’ns manllevin. Davant segons quines situacions, són ells els que poden actuar.
N’hi ha que ho han fet. El TSJC li ha ordenat que faci els tests a tots els agents dels Mossos, i vostè no ho ha pogut complir. Ha presentat recurs perquè no l’acusin de desobediència?
No se’ns pot obligar a fer una cosa que és impossible. No hi ha prou tests, en aquests moments. Hem presentat un recurs en què ho expliquem. Hem decretat mesures de protecció de cara als servidors públics, i després hem marcat un ordre de prioritats. Quins treballadors públics tindran prioritat per als tests? Primer, els sanitaris, perquè són a primera línia. Després, seguretat i emergències, els centres penitenciaris... El mercat és reduït i l’Estat ens obliga a fer les compres centralitzades. Hem explicat això en el recurs. Totes les compres que hem intentat fer, tota la feina que estem fent, i tot el que no podem fer.
En les seves compareixences diàries, i també avui en aquesta entrevista, parla del ‘gobierno de España’, i sembla que ho faci amb ironia.
El primer que va decidir el gobierno de España arran de l’epidèmia va ser fer una campanya publicitària amb un missatge patriòtic en què parlava del gobierno de España, sense pensar en les diferents llengües que es parlen a l’Estat. Ho van voler fer així i jo els ho respecto. Són el gobierno de España.
Quan aquests dies sent Pedro Sánchez parlar de la necessitat de tornar als pactes de La Moncloa, què en pensa?
Sembla allò tan castís d’“aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid...”, fer una sèrie de canvis que no sé si s’ajustaran a la realitat. De res serveix plantejar uns pactes de La Moncloa si no són exclusivament per pactar contra la Covid-19. I no sé si ho aprofitaran per a altres coses. De moment, tot plegat ha servit per treure unes competències als que hem demostrat sobradament que les sabíem fer servir.
Tem, doncs, que vagin més enllà de la lluita contra el coronavirus?
D’entrada, hi tinc una certa desconfiança, sí. Temo que vagin més enllà.
Com en sortiran, de tot aquest episodi, les relacions entre els governs català i espanyol? Tocades? Amb més desconfiança?
Són a temps de reaccionar i canviar. En la lluita contra el virus van reaccionar tard i malament, i després van canviar. Encara hi són a temps. Tenen dret a equivocar-se i tenen dret a rectificar. Saben que es van equivocar. I el que ara han de fer és rectificar. I després de la rectificació, les relacions es podrien normalitzar.
Rectificar en què? En les mesures que comencen dilluns [avui]? Hi són a temps?
Rectificar en la presa de decisions. No poden tractar els catalans i les catalanes com subjectes passius. Han d’entendre que aquí hi ha un govern, i unes competències. I que, amb els nostres possibles encerts i errors, hi som. Quan hem tingut situacions adverses, som els primers a posar-nos-hi seriosament. Ho hem demostrat. Si l’Estat torna a confiar en nosaltres i ens torna la nostra capacitat de prendre decisions, l’exercirem amb absoluta pulcritud. I sempre amb el suport dels experts en la matèria. La nostra estratègia no és la de confrontació amb l’Estat, és de defensa de la seguretat dels catalans i les catalanes.
Related news
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.