Txenia canta sobre les pors en el seu primer disc, ‘Prisoner. Volume I’

“Totes les cançons expressen pors que sentim les persones en diferents àmbits i moments de la nostra vida”, explica Txenia sobre els quatre temes inclosos en el seu primer disc, un EP de quatre cançons titulat justament per això Prisoner. Volume I. El disc ha estat editat per Shavasana Records , un nou segell dirigit per Sergi Pérez Berk , productor i músic que ha treballat amb La Unión i OBK, entre molts altres artistes.

El debut de Txenia ha sortit en plena alerta sanitària, però aquesta jove cantant i compositora de Ribes de Freser remarca que no es titula Prisoner per la situació actual, tot i que també conclou que aquestes quatre cançons poden ser “una bona banda sonora per al confinament”. Txenia ha batejat el seu propi estil com deep synth pop; deep (profund) perquè la seva veu s’endinsa en alguns abismes emocionals, però no és synth pel fet que la seva música sigui electrònica en el sentit estricte: “Tots els sons que hi ha en el disc volen dir alguna cosa. A la cançó Wasted, per exemple, el que sona no és un bombo, sinó un cor. Sempre intento reflectir estats d’ànim i crear atmosferes.” I això ho fa Txenia amb aparells electrònics, però també amb guitarres i bateries, i amb tots els recursos sonors que li permetin construir les seves cançons, fent un sòlid equip a l’estudi amb Xeco de Paula, el seu primer aliat, i Sergi Pérez Berk. Tots tres han compartit la producció.

“Tinc nocions de piano però soc força autodidacta en el món de la música, i tota la vida he compost cançons i he escrit lletres, però fins ara no les havia ensenyat a ningú, fins que vaig entendre que això era el em feia vibrar”, explica Txènia, Xènia Grabalosa en el registre civil, que té formació i treballa en el món de la comunicació.

Tornant al seu disc, les cançons expressen pors, però “també poden ser positives i fins i tot iròniques”. Tic Toc, el primer single i videoclip –realitzat per Broda Studio a la vall de Ribes– parla sobre “les pròpies pors que et tanquen i no et deixen veure més enllà”; Waltz of myself, de “la violència de gènere i una dona atrapada en una relació”; Burning ens mostra “presos d’un sistema que no ens deixa respirar, en un món que es crema”, i a Wasted és el temps el que ens té empresonats, concretament “el temps perdut que dediquem a coses equivocades”. Si aquest Prisoner. Volume I es centra en les pors, la segona part, prevista per al setembre, serà “el desenllaç: com sortir-se’n, de les pors”.