Opinió

Ada Parellada

Cuinera

Més flexions que reflexions

Avui és 5 d’abril. Just fa un mes, el 5 de març, estava treballant a Semproniana i preparava el muntatge d’un sopar per a una colla d’amigues. La vida encara era brogit, un incessant anar i venir que omplia totes les pàgines, tots els racons de la meva agenda.

I, de sobte, arriba aquell divendres, un estranyot divendres 13 que ens diuen que tot s’ha d’aturar. Així, de cop, amb tota la motxilla plena d’idees, de projectes, d’encàrrecs. De feina. De vida.

De cop, el restaurant tancat, tot el personal astorat i la nevera plena a vessar. ¿Com resoldre aquesta equació de tres incògnites?

Encara amb el record vívid a la memòria, i a la butxaca, de la crisi del 2008, l’Scarlett O’Hara que tinc sempre arraulida a l’hipotàlem va sortir amb embranzida per evitar l’esfondrament total. I així em vaig agafar com una paparra a l’epígraf del decret que permet fer servei de menjar a domicili.

La primera motivació (no us enganyo, vull ser sincera) va ser econòmica: mirar de salvar els mobles, cercar la manera de poder pagar les nòmines i les factures pendents. La segona, immediata, va ser la coherència amb la lluita en què fa anys que soc molt activa: treballar per intentar reduir el malbaratament alimentari. Les neveres eren plenes per poder atendre la demanda habitual dels caps de setmana. Havia de buscar sortida per a tot aquell material. Cuinar i enviar-ho a domicili.

No ho havia fet mai.

Dos dies després de prendre la decisió de continuar actius, cuinant per servir menús a domicili, vaig copsar que això no anava només de salvar el negoci o d’expressar una coherència personal. Era molt més, perquè el que ens està passant és molt gros, molt difícil de pair. És un moment d’emergència, d’urgència i no es tractava d’una qüestió meva, dels meus problemes i del meu melic. Mirant més enllà, buscant què podia aportar al meu entorn, vaig percebre que els qui estan absolutament desbordats en aquesta guerra contra el virus són el personal sanitari. Desbordats i exhaustos. Així doncs, vaig pensar transformar Semproniana en una base d’intendència per donar servei als sanitaris, amb les meves armes: la cuina i els aliments.

Cuinant menús saborosos, saludables i variats per a aquells que no tenen quasi hores de descans, que lluiten amb dedicació a favor de tots nosaltres, als hospitals, a les farmàcies i als improvisats centres mèdics dels hotels, la meva feina té sentit en aquesta crisi estranya.

El meu rellotge ha perdut les busques, el dia s’allarga com un xiclet, tan bon punt m’assec ja és entrada la nit, les cames em fan figa i les mans ho han donat tot.

No tinc gaire temps per pensar. De fet, faig més flexions que reflexions, però estic del tot convençuda que no en sortirem de la mateixa manera que vam entrar-hi aquell dissabte 14 de març. Si els músculs, després de tants dies d’inactivitat, poden haver-se afeblit, la determinació s’ha enfortit i afloren els valors perquè tossudament la vida segueix. I ja és primavera.

Notícies relacionades del tema
"Com ens en sortirem?"

Montserrat Nebrera González
Montse Nebrera
ADVOCADA I PROFESSORA DE DRET CONSTITUCIONAL (UIC)

Abans del ‘Diari’

Ada Parellada
Ada Parellada
CUINERA

Més flexions que reflexions

Alba Alfageme
Alba Alfageme i Casanova
PSICÒLOGA ESPECIALITZADA EN L’ABORDATGE DE LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

Ser-hi més que mai

Maria Eugènia Gay
Maria Eugènia Gay
DEGANA COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA

Garantint l’accés de tothom a la justícia

Guillem López Casasnovas
Guillem López Casasnovas
ECONOMISTA

El món de demà

Gerard Esteva
Gerard Esteva
PRESIDENT DE LA UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA

El Pla Marshall que l’esport necessita

Cristina Sánchez
Cristina Sánchez
SOCIÒLOGA UDG

De manera diferent

Gemma Lienas
Gemma Lienas
ESCRIPTORA

El nostre planeta sense nosaltres

Carme Trilla
Carme Trilla
ECONOMISTA. PRESIDENTA D’HÀBITAT3 I DE L’OBSERVATORI METROPOLITÀ DE L’HABITATGE

Reflexió sobre l’estat del benestar

Eudald Carbonell
Eudald Carbonell
ARQUEÒLEG

Caldrà més consciència d’espècie

Ismael Palacín
Ismael Palacín
DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

Confiança en l’escola, eines i acompanyament

Joan B. Casas
Joan B. Casas
EXDEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

Panorama econòmic del coronavirus

Ramon Brugada
Ramon Brugada
CARDIÒLEG. CAP DE SERVEI DE L’HOSPITAL TRUETA

Solidaritat en temps de crisi

Dolors Bramon
Dolors Bramon
PROFESSORA EMÈRITA DE LA UB

Sense desqualificacions

Miquel Bassols
Miquel Bassols
PSICOANALISTA I EXPRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ MUNDIAL DE PSICOANÀLISI

Què ens podem trobar al final del túnel?

Laia Serra
Laia Serra
ADVOCADA. DONES JURISTES

Temps d’acció civil

Francina Alsina
Francina Alsina
PRESIDENTA DE LA TAULA DEL TERCER SECTOR

El millor antídot: un pla d’emergència social

Josep Vergés
Josep Vergés
PRESIDENT I CEO DE LA FUNDACIÓ INTERNACIONAL DE L’ARTROSI

El dia després

Núria Esponellà Puiggermanal
Núria Esponellà
ESCRIPTORA

Una porta oberta

Josep Oriol
Josep Oriol Pujol
DIRECTOR FUNDACIÓ PERE TARRÈS

Economia per a les persones

Imma Tubella Casadevall
Imma Tubella
SOCIÒLOGA I CATEDRÀTICA DE COMUNICACIÓ

La borsa o la vida

Jordi Feu i Gelis
Jordi Feu i Gelis
SOCIÒLEG, PEDAGOG I DIRECTOR DE LA CÀTEDRA DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE LA UDG

Un senyal d’avís per a la universitat

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa
PROFESSOR D’ECONOMIA A LA UB I EXEURODIPUTAT

Sort d’Europa!

Núria Pradas
Núria Pradas
ESCRIPTORA

En temps de coronavirus

Salvador Cardús
Salvador Cardús
PROFESSOR DE SOCIOLOGIA A LA UAB

Nafrats, però més forts

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.