Opinió

Josep Oriol Pujol

Director Fundació Pere Tarrès

Economia per a les persones

La pandèmia que estem vivint desperta en una majoria sentiments de solidaritat. Quan les estadístiques dels telenotícies passen a incloure coneguts o familiars que han traspassat sols en una UCI o en el passadís d’un hospital, sorgeix una mena de mala consciència als qui només patim les molèsties del confinament domèstic. La gran majoria ens guanyem honestament la vida treballant a l’economia productiva o amb la gran sort de liderar projectes al servei dels altres. Contribuïm amb els impostos a una administració de la qual esperem uns mínims serveis, com la salut. Vivim suspensions del lloc de treball o bé personalment o bé en persones molt pròximes.

Aquests dies de reflexió, de lectura de textos assenyats que ens arriben a l’ordinador, d’atenció al mitjans de comunicació, van suscitant la idea que d’aquesta n’hem de sortir diferents com a societat, que alguna cosa ha de canviar perquè l’ortodòxia econòmica no sigui l’única a governar-ho tot. Són força els columnistes, líders d’opinió, filòsofs entrevistats, que ens fan veure, una vegada més, el poc respecte envers el planeta, els més vulnerables, els països en vies de desenvolupament. Aquests dies que estem adaptant l’alberg juvenil Pere Tarrés per acollir persones en situacions de risc d’exclusió un es pregunta on viuen, on malviuen, ordinàriament aquestes persones.

La pandèmia que ens afecta globalment hauria d’encendre un clam planetari que aturi aquesta economia financera, personificada pel president Trump, que en absolut té en compte les persones. Als governants europeus, tot i ser lícitament exigents amb la corrupció i el malbaratament dels països del sud, no els hauríem de permetre de centrar-se abans en el manteniment d’unes convencions econòmiques que en la vida de les persones.

Des de les iniciatives socials podem posar el nostre gra de sorra en l’actual situació de desconcert, per continuar atenent i acompanyant les persones en risc d’exclusió o amb més dificultats socials. Oferir recursos digitals per a aquells que són a casa amb fills, facilitar llits als hospitals, incrementar la formació en línia, fer crides en favor de la infància i dels avis institucionalitzats, com fem certes organitzacions, és necessari però massa limitat. La societat europea, com una única ciutadania, des d’unes classes mitjanes cada cop més empobrides, hauria de dir prou, tot exigint un canvi real del model econòmic, de respecte per al medi ambient, amb una regulació simple però en la qual les persones fóssim el primer. Fa uns dies, el primer ministre portuguès, Antonio Costa, va qualificar de “repugnants” les posicions del ministre de finances holandès, Wopke Hoekstra, contràries a contribuir al dèficit originat pel coronavirus a Espanya i Itàlia. És intolerable que la cotització en borsa, la prima de risc, el frau fiscal afavorit, entre altres coses, per al pseudoparadís fiscal holandès passin per sobre dels nostres familiars i coneguts, dels nostres ciutadans, de famílies senceres que s’asfixien en espais improvisats, quan el planeta té recursos per aturar-ho. En aquest context d’aturada global i de parèntesi productiu és el moment de reclamar de manera contundent aquest replantejament i d’iniciar ja el camí d’aquest canvi global.

Notícies relacionades del tema
"Com ens en sortirem?"

Montserrat Nebrera González
Montse Nebrera
ADVOCADA I PROFESSORA DE DRET CONSTITUCIONAL (UIC)

Abans del ‘Diari’

Ada Parellada
Ada Parellada
CUINERA

Més flexions que reflexions

Alba Alfageme
Alba Alfageme i Casanova
PSICÒLOGA ESPECIALITZADA EN L’ABORDATGE DE LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

Ser-hi més que mai

Maria Eugènia Gay
Maria Eugènia Gay
DEGANA COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA

Garantint l’accés de tothom a la justícia

Guillem López Casasnovas
Guillem López Casasnovas
ECONOMISTA

El món de demà

Gerard Esteva
Gerard Esteva
PRESIDENT DE LA UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA

El Pla Marshall que l’esport necessita

Cristina Sánchez
Cristina Sánchez
SOCIÒLOGA UDG

De manera diferent

Gemma Lienas
Gemma Lienas
ESCRIPTORA

El nostre planeta sense nosaltres

Carme Trilla
Carme Trilla
ECONOMISTA. PRESIDENTA D’HÀBITAT3 I DE L’OBSERVATORI METROPOLITÀ DE L’HABITATGE

Reflexió sobre l’estat del benestar

Eudald Carbonell
Eudald Carbonell
ARQUEÒLEG

Caldrà més consciència d’espècie

Ismael Palacín
Ismael Palacín
DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

Confiança en l’escola, eines i acompanyament

Joan B. Casas
Joan B. Casas
EXDEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

Panorama econòmic del coronavirus

Ramon Brugada
Ramon Brugada
CARDIÒLEG. CAP DE SERVEI DE L’HOSPITAL TRUETA

Solidaritat en temps de crisi

Dolors Bramon
Dolors Bramon
PROFESSORA EMÈRITA DE LA UB

Sense desqualificacions

Miquel Bassols
Miquel Bassols
PSICOANALISTA I EXPRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ MUNDIAL DE PSICOANÀLISI

Què ens podem trobar al final del túnel?

Laia Serra
Laia Serra
ADVOCADA. DONES JURISTES

Temps d’acció civil

Francina Alsina
Francina Alsina
PRESIDENTA DE LA TAULA DEL TERCER SECTOR

El millor antídot: un pla d’emergència social

Josep Vergés
Josep Vergés
PRESIDENT I CEO DE LA FUNDACIÓ INTERNACIONAL DE L’ARTROSI

El dia després

Núria Esponellà Puiggermanal
Núria Esponellà
ESCRIPTORA

Una porta oberta

Josep Oriol
Josep Oriol Pujol
DIRECTOR FUNDACIÓ PERE TARRÈS

Economia per a les persones

Imma Tubella Casadevall
Imma Tubella
SOCIÒLOGA I CATEDRÀTICA DE COMUNICACIÓ

La borsa o la vida

Jordi Feu i Gelis
Jordi Feu i Gelis
SOCIÒLEG, PEDAGOG I DIRECTOR DE LA CÀTEDRA DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE LA UDG

Un senyal d’avís per a la universitat

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa
PROFESSOR D’ECONOMIA A LA UB I EXEURODIPUTAT

Sort d’Europa!

Núria Pradas
Núria Pradas
ESCRIPTORA

En temps de coronavirus

Salvador Cardús
Salvador Cardús
PROFESSOR DE SOCIOLOGIA A LA UAB

Nafrats, però més forts

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.