“Només un 5% o un 10% de l’activitat no es destina a la Covid-19”

Abans de tenir el primer cas, ja vam estar en contacte amb salut pública, i la coordinació perquè alguns malalts puguin estar en centres privats, encara que no tinguin cap pòlissa, funciona excel·lentment, sobretot a l’àrea de Barcelona. Ara que hem passat a estar pràcticament integrats a la pública, ens està costant una mica més tenir els materials, els equips de protecció i reactius, perquè els circuits no estan ben establerts. La pública en tenia un i la privada s’abastia per si mateixa, però atès que el ministeri en va monopolitzar la intendència, els proveïdors habituals no ens serveixen algunes coses, i això crea un problema greu. CatSalut hi està d’acord, però no hem trobat la manera de tenir les mateixes facilitats tenint en compte que ara estem atenent la pública. Crec que es resoldrà d’aquí a poques hores.

Les UCI estan pràcticament plenes i afortunadament no estan desbordades, però ho podrien estar en els propers dies. Cent per cent públics, no. Però estan a disposició de CatSalut i el SEM. Hi ha una certa activitat, com en els públics, per a casos d’urgències quirúrgiques: apendicitis, infarts, accidents vasculars cerebrals... Funcionen com a privada per als pacients que tenen els nostres centres com a referència. Només el 5% o el 10% de l’activitat no es destina a la Covid-19.

Potser algun centre petit, però és que altres urgències han de seguir per qüestions d’eficiència i ètica.

Sí. Hi podria haver problemes quant a reactius de PCR i s’han d’establir fluxos amb més normalitat. No és cap tragèdia, però s’ha d’actuar abans que ho sigui.

Vull ser optimista. Hi ha una informació catastròfica que desanima i una altra que també diu la veritat però explica que ens en sortirem, i m’agafo a aquesta. A Catalunya podríem estar molt pitjor en l’atenció als pacients, però s’ha fet un esforç molt ràpid i eficaç per atendre’ls bastant bé. Anem justos, però no s’ha arribat a desbordar. Ningú queda sense tractament, i n’hem d’estar orgullosos, perquè estem al límit, però ho estem contenint bé. I, segons els experts, l’índex R0 de transmissió era de 3,1 la setmana passada i ara és d’1,7. Per tant, la resposta des del punt de vista de la transmissió és positiva. Però la gent no ha d’entendre que ja pot baixar la guàrdia. És tan important dir que anem bé com dir que hem de continuar igual per anar millor. La gent ha de ser exigent i no sortir al carrer. Si l’índex R0 baixa de l’1, voldrà dir que cada infectat no n’infecta un altre, que comença a caure la corba i que hi ha menys infectats i menys gent a l’UCI.

No soc epidemiòleg ni tinc capacitat de prendre decisions, però el que puc fer és apel·lar a la responsabilitat personal.

Els hem de donar la màxima protecció per passar aquesta època, que espero que no s’allargui més de dos o tres mesos.

Sí, sí. Està passant, i la primera qüestió és que tot això acostuma a estar pactat amb els comitès d’empresa per protegir els treballadors. I potser, tot i no ser la seva especialitat, els poden recol·locar en algun altre lloc. Però si no, val més cobrar d’un ERTO que no pas que l’empresa tanqui.

Vam tenir converses al principi de l’epidèmia entre els alts càrrecs, perquè és difícil parlar amb tothom, i vam quedar que tant els proveïdors com les asseguradores del sector privat ens abocaríem al cent per cent per resoldre això. No ens podem plantejar ni pràcticament ni èticament no resoldre el conflicte. La qüestió econòmica queda en una segona fase, i crec que les asseguradores hauran d’ajudar, i ja ho intenten, però la qüestió de fons és que l’activitat se’ls ha reduït moltíssim per la Covid-19 i, com que les pòlisses les segueixen cobrant, els que rebríem seríem nosaltres, perquè no tenim l’activitat que donava vida i suport econòmic als centres. Prop del 90% de l’activitat d’una clínica venia del flux de les asseguradores, i això ara cau. Si s’allarga, serà inviable. Afortunadament, l’administració intenta ajudar perquè mantingui l’activitat i les asseguradores diuen des de dalt que ajudaran. No em puc imaginar una altra cosa.

Se n’hauria de treure la conclusió que el servei públic i el privat és bo que existeixin i haurien d’estrènyer la col·laboració, quan precisament aquests dies s’ha qüestionat. El servei públic és absolutament necessari i ha d’estar molt ben equipat, però el sobreeixidor que aquests dies hi ha al sector privat, quan això acabi, tothom reconeixerà que ha estat decisiu. Tenim al voltant d’un 20% dels llits instal·lats a Catalunya i això és una vàlvula d’escapament molt important. Tenir-la per a un moment de crisi és molt diferent que tenir-la tot l’any, perquè hauries d’incrementar un 20% el pressupost.