El sector pensa com superar el Dia Mundial del Teatre més agònic
L’ingrés de vàries setmanes zero a les cartelleres i les anul·lacions de gires envien a l’abisme el sector de les arts escèniques
L’aplicació de l’Actua Cultura 2% i de l’Estatut de l’Artista podrien corregir el buit
En una situació normal, ahir s’hauria publicat als diaris el palmarès dels Premis de la Crítica, es viuria la iniciativa, liderada per Adetca (Associació d’Empresaris de Teatre de Catalunya), AADPC (Associaciód’Actors i Directors Professionals de Catalunya) i la plataforma Recomana, de la Setmana Mundial del Teatre (amb accions per difondre més enllà dels escenaris) i es mantindrien, molt probablement, unes dades optimistes d’assistència i recaptació de la temporada 2019/20. Però el tancament dels teatres des del 13 de març (el 12 ja estaven limitats a un terç de l’ocupació) ha traslladat a l’escenari imprevisible de cap ingrés a les sales. El que havia de ser una festa és avui una agonia.
El sector confia que la crisi del coronavirus no s’allargarà més enllà del segon trimestre. Això trasllada l’obertura al trimestre més fluix quant a assistència a espectacles d’arts en viu no musicals (tot i els festivals d’estiu). Moltes de les activitats s’han anat traslladant i es concentraran, forçosament, al darrer trimestre (de fet ja formaran part de la temporada 20/21).
Les fonts consultades d’un sector optimista per definició confien que les mesures aplicades pel govern i les que pugui aprovar aviat el Ministeri de Cultura apaivagaran la caiguda. Sense ajudes, un gran nombre d’empreses i companyies es veurien forçats a tancar per no acumular més dèficit. Els ERTO (la mesura menys traumàtica que han establert empreses) són inviables, avui, per a uns artistes que tenen encàrrecs que rara vegada arriben a dos mesos de feina seguida.
L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), amb entitats que representen el circ (APCC), la dansa (ApdC), el familiar (TTP) i els gestors Culturals (ACGCC) comptabilitzaven (el 18 de març passat) les pèrdues en 2,7 milions d’euros. En espera que no creixin les anul·lacions de gires (2,1 milions) i de cursos que impartien els seus associats (0,6 milions). Són dades que caldrà revisar per calcular la magnitud al sector (una anul·lació comporta pèrdues per a l’exhibidor que el programa, per a la productora que duia l’actuació i per als artistes i tècnics que hi actuaven, per exemple). Adetca ja va anunciar que cada setmana amb els teatres oberts suposen dos milions d’euros que no s’ingressen als teatres de Barcelona, sense comptar despeses en anul·lacions de gires.
En un panorama que és canviant, dia a dia, el TNC s’agafa a dues premisses: traspassar al departament de Cultura l’abast de la crisi per a tots els àmbits de les arts escèniques (a més d’actors, pensar en tècnis, constructors d¡’escenografia...) i tenir la voluntat de reprogramar tot el que sigui possible. Juan Carlos Martel, director del Lliure, davant una incertesa que creix (i que els suposaran pèrdues de centenars de milions d’euros) reclama que “canviem de paradigma”. El Virus evidencia la crisi del sistema. “La Cultura tenia una dotació ínfima: solucionar la crisi d’ara a nivell econòmic és importantíssim i ho estan intentant, però han de pensar en el després. Tot això passarà, que no es perdi la oportunitat. Ens estem adonant de moltes coses durant el confinament, com ara que tampoc es pot viure sense cultura.” Al Mercat de les Flors han ajornat tots els internacionals i mantenen l’expectativa amb la constel·lació dels doctor Alonso i en projectes educatius (previstos al juny).
Tres administracions
L’Ajuntament de Barcelona va ser el primer que va posar el focus en l’emergència a cultura. Va destinar-hi tres milions d’euros i en les arts en viu proposa reprogramar dins el Grec actuacions previstes a La Quinzena o al Barcelona Districte cultural, per exemple, fent hàbils algunes setmanes d’agost.
Dos dies més tard, era la Generalitat que responia a la demanda de Colau de crèdits de l’ICF: Es reserven deu milions per a cultura i es faciliten les exigències en les justificacions de les subvencions per donar el màxim d’aire a les estructures que les lideren. L’alcaldessa de Barcelona també va posar deures a l’Estat: eliminar l’IVA en els productes culturals per a tot el 2020 i assignar els 25 milions promesos per la capitalitat culturals per tapar les grans fuites. Mentrestant, però, Conarte (entitat que agrupa sindicats d’actors d’arreu de l’Estat) denuncia que lamenta no haver desplegat l’Estatut de l’Artista, aprovat per unanimitat: “ Si haguéssin tingut ja instaurat un sistema d’intermitència la població de risc, necessitada d’ajuts extraordinaris, seria molt menor. Tot el sector artístic es troba ara en situació de risc, amb especial virulència per a creadors i intèrprets, ja que molts d’ells, pel fet de no estar donats d’alta a la Seguretat Social per aquesta intermitència laboral, no poden accedir als ERTO.”
LES XIFRES
Podreu compensar els artistes?
La intenció de tots els gestors és trobar mecanismes per protegir els artistes, tot i que depèn molt de cada projecte (formació o interpretatiu) i de si són públics o privats.
Isabel Vidal (Adetca). Els artistes i la resta dels treballadors, hem sofert directament l’aturada dràstica i per força major, de l’activitat de les empreses. D’un dia 11 de març al migdia, per l’altre, ens van fer tancar tots els teatres i espais de pública concurrència, abocant-nos a enviar a l’atur a les nostres plantilles com a única forma de supervivència del teixit empresarial, que és el que ha de poder obrir quan acabi la crisi i recol.locar a tothom. El nostre desig és que la suspensió duri el menys possible per tal de reprogramar els espais, les gires, els assaigs, i poder tirar endavant la feina de tothom, així com l’activitat de l’empresa.
Tena Busquets (Sismograf): Encara no hem decidit què farem, oficialment vam dir que ho diríem el dia 1 d’abril
Àngels Margarit (Mercat de les Flors): Els artistes es queden sense feina ara però intentem buscar com compensar la situació posposant les actuacions. D’aquests 12 espectacles esperem presentar-ne al menys 11, postposant la seva programació a la tardor 2020 o hivern /primavera 2021, i pensem que es podran reprogramar entre 28 i 30 actuacions de les 34. Els artistes rebran ara el pagament les despeses generades i també el pagament de les coproduccions , fins i tot en alguns casos, els que podem posposar aviat podran cobrar les actuacions o part d’elles com si s’haguessin fet.
Magda Puyo (Institut del Teatre): Per sort, la Diputació de Barcelona és una administració pública sòlida i estem segures que ens permetrà recuperar tots els projectes i els pressupostos associats, tant durant el 2020 com el proper 2021. El President delegat de Cultura de la Diputació ja s’ha posat en contacte amb nosaltres per tal de reunir-nos un cop acabat el confinament i trobar solucions per compensar al sector amb accions el més ràpides i eficients possibles un cop acabada aquesta situació. Confiem que totes les administracions públiques catalanes respondran amb responsabilitat. Pensem que ens podrem posar a treballar plenament a finals de maig, principi de juny, però les mesures ja es poden anar prenent des d’ara mateix.
Àlex Casanovas (AADPC): La situació desitjada seria la de “córrer” la programació, de manera que quan poguéssim recuperar la normalitat ningú perdés feina però som conscients que això serà molt complicat creiem que en els casos que no es pugui fer s’hauria de compensar econòmicament als artistes que han vist interrompuda la seva feina i, en aquest sentit, estem treballant i parlant amb el Ministerio de Cultura (INAEM) per poder trobar una sortida decent a tots aquests professionals. També creiem que s’hauria d’intentar, per tots els mitjans, que les produccions previstes per estrenar aquesta temporada 2019/20 no s’haurien d’ajornar a la temporada 2020/21.
La campanya Llibreries Obertes ven 1.000 llibres
Coincidint amb el Dia Mundial del Teatre, el TNC a Casa organitza la primera trobada virtual entorn de Justícia, espectacle que s’estava representant actualment a la Sala Gran del TNC. El llibre amb el text de l’obra està disponible a la Biblioteca del TNC, en format digital i a l’abast de tothom. Aquest divendres (18 h) s’hi trobaran Guillem Clua i Josep Maria Mestres, autor i director del muntatge al canal virtual d’Instagram del TNC Usuari: @teatrenacional (https://www.instagram.com/teatrenacional/) .
Caldrà una campanya per reactivar el públic?
El teatre necessita campanyes per reactivar el consum. De fet, el Dia Mundial del Teatre pretenia desplegar-ne una, aquests dies. La gent tindrà ganes de tornar a sortir, després del confinament, però entrar dins una sala pot ser menys atractiu que la Natura (com passa habitualment per aquestes dates.
Isabel Vidal (Adetca). Caldran plans de comunicació per activar el consum
Tena Busquets (Sismograf): Jo crec que tothom tindrà ganes de tornar a fer coses i activitats, però si la vida “normal” torna de cares al bon temps, la gent tindrà moltes ganes d’aire lliure, i amb això no hi podrem competir. Jo crec que per les arts en viu, a part dels festivals d’estiu si aguanten, no reprendrem una certa normalitat fins la tardor, que estarà a petar de propostes!!!!!
Àngels Margarit (Mercat de les Flors): El retorn a la normalitat encara costa de veure, tan per l’economìa de moltíssimes persones que es veuran afectades , com per la incertesa davant el ritme de socialització que es pugui donar després d’haver superat el risc de contagi.
Magda Puyo (Institut del Teatre): Crec que no, penso que és un bon moment per que la ciutadania s’adoni de la importància que té la cultura i hem de treballar perquè la considerin un servei essencial.
Àlex Casanovas (AADPC): Tenim la confiança que el públic, després d’aquest temps d’aïllament, tindrà la necessitat de sortir, relacionar-se i recuperar la normalitat cultural... de tota manera s’haurà de crear tot un seguit de mesures que incentivin el retorn a la “normalitat” (IVA súper reduït, entrades “subvencionades”, avantatges fiscals...)
Quina política cultural és necessària?
Tothom coincideix que caldrà moltes línies d’ajudes públiques, siguin estovant obligacions d’impostos, en justificacions i terminis de subvencions i, sobretot, en ajudes directes per salvar un sector molt atrapat per les circumstàncies.
Isabel Vidal (Adetca). La primera, és la injecció econòmica suficient i urgent per evitar el tancament d’empreses i impulsar la recuperació del sector. Sense tresoreria les empreses tancaran, i els ERTOS seran EROS. La segona, planificar un retorn a l’activitat el més ràpidament possible. I si el públic no respon de manera suficient, estar preparats econòmicament amb un segon pla de mesures econòmiques. La injecció econòmica ve tant donada pels plans d’ajuts, com per la moratòria en pagament d’impostos, despeses socials, etc. I tot plegat, sense sobre endeutar a les empreses. Per tant, són necessaris els plans de tresoreria a partir de crèdits tous, accessibles per a tothom, però igualment és important la injecció de diners a les empreses i autònoms, per tal que tot el pes de la recuperació no estigui basada exclusivament en l’endeutament de les empreses.
Tena Busquets (Sismograf): Seria un bon moment per replantejar moltes coses, sobretot com tenim encara un sector tan precari.....
La proposta més important que em dedicaré a llaçar aquests dies és que ara que tindrem un “remanent” que no ens gastarem del tot, les administracions aprenguin a treballar amb anualitats vista, és a dir, a donar els diners abans i no després de l’activitat. Sé que això és burocràticament complicat, però ara tenen temps de pensar com fer-ho. L’altra proposta important seria que els diners no els repartís l’administració central (la Generalitat en el nostre cas), sino aquells equipaments/ projectes que gestionen creadors i públics. Els diners els han de tenir els teatres i els festivals, i el CONCA per a garantir l’experimentació, els projectes de risc i d’investigació, no el govern! Si això anés així, ara tots podríem respondre molt més ràpid.
Àngels Margarit (Mercat de les Flors): Fer una aportació extraordinaria, als equipaments que recolzen i reprogramen als artistes per fer front a les despeses que es dupliquen, i sobretot a les companyies i artistes que o no podran ser reprogramats o que tindran un buit massa gran de feina.
Magda Puyo (Institut del Teatre): ANo cancel·lar res, només ajornar-ho però dins d’unes dates raonables i amb avançaments de pagament tot i no haver fet l’activitat.
Les administracions públiques (Diputació, Ajuntaments, Generalitat Estat)han de fer reserva de crèdit de partides pressupostàries per poder executar els projectes culturals que s’havien de fer al 2020 i poder fer-los al 2021 sense prejudici de executar els que corresponen pròpiament al 2021.
Que les administracions públiques decretin mesures d’urgència per alleugerir i reduir els temps, habitualment molt lent, dels processos de contractació, subvencions, concursos, permisos, etc...
Ser de compliment obligatori els acords fets encara que els contractes no hagin estat firmats o canviïn els/les responsables de la gestió o de les programacions, tant en empreses privades com en les públiques.
Reducció de l’IVA Cultural al 0% el 2020 i el 2021, al 2021 és quan es podran recuperar espectacles en temporada, bolos, edicions, concerts etc...
Augmenta el pressupost de cultura del 2021, per recuperar tots aquells actes, accions i projectes que no s’han pogut fer durant el 2020 i donar un respir a la pressió que pateixen els agents culturals.
Crear un paquet de subvencions extraordinàries especialment per aquells espais, artistes i projectes relacionats amb la cultura menys afavorida i amb més dificultats de supervivència (sales petites, companyies, projectes de risc, projectes de cultura de base, projectes de recerca etc....)
Arribar a acords amb caixes i bancs per poder demanar crèdits a cost 0 per poder pagar lloguers, nòmines, produccions escèniques, manteniment d’espais etc....
Reduir o fins i tot eliminar qualsevol tipus d’impost, taxes, matrícules relacionades amb el curs acadèmic 2020-2021 donat que els alumnes de les escoles artístiques no hauran pogut acabar el curs i hauran de tornar a cursar i matricular-se de matèries i assignatures.
Àlex Casanovas (AADPC): Evidentment necessiten una aportació econòmica extraordinària i “garantir” que tots aquells equipaments públics (teatres públics i municipals) realitzaran les produccions programades, són equipaments que treballen amb pressupostos tancats i això vol dir que ja està prevista aquesta inversió en cultura. És la millor manera de garantir la supervivència del sector. Per descomptat que els Teatres Públics haurien de garantir les nòmines de tots els seus treballadors per la mateixa raó, és una despesa pressupostada i aprovada, no depenen dels ingressos de les entrades venudes.
Quan calculeu que tornarà la normalitat?
Hi ha dos terminis diferenciats. Quan es començarà a normalitzar el trànsit i tornaran a obrir els teatres (dins aquest segon trimestre) i lla data en què ja hi haurà teatre amb les condicions adequades (a partir de setembre).
Isabel Vidal (Adetca). Només desitgem que sigui en aquests segon trimestre, el més aviat possible.
Tena Busquets (Sismògraf): Els festivals tindran solucions diverses (anular, recuperar amb versions reduïdes, on line,...) però les temporades trigaran a recuperar-se: ara ens trobem que hem d’anular no només el que passa aquests mesos, sinó coses que estàven previstes pel maig o juny, perquè la gent no pot assajar, per tant, no arribarà a les dates d’estrena. Les tardors en els teatres grans ja estan programades i molta part d’hivern-primavera 21, també. Per tant, o acumulem o traiem els que ja hi teníem o......Si posem a la propera temporada el que havia d’anar a aquesta, tothom que estava a la propera temporada, on el posarem? una temporada la perdem segur.
Àngels Margarit (Mercat de les Flors): Veiem que a nivell internacional s’estan cancel·lant programacions i viatges fins el juny i ens podria passar que no poguéssim continuar amb la temporada, però encara no ho sabem.
Magda Puyo (Institut del Teatre): Crec que fins a mitjans del 2021 no ens haurem recuperat. Però també penso que El que està passant ens ha de portar a un temps de reflexió, de posar en crisi el mercantilisme al qual estem exposats i de prendre consciència dels virus, especialment dels “virus ideològics”.
Àlex Casanovas (AADPC): Veient l’evolució que està tenint el COVID19, crec que la “normalitat” no arribarà fins d’aquí 4 mesos com a mínim... una altra cosa serà poder a començar altra vegada amb la nostra activitat que podria ser en 2 mesos/2 mesos i mig.
Què heu hagut d’anul·lar? Quin cost econòmic suposa?
El Mercat de les flors calcula que el tancament dels teatres els ha atrapat un terç de la seva producció. També el Lliure, que havia reservat les produccions de la temporada per a aquest trimestre.
Isabel Vidal (Adetca). Primer, des del dia 12 s’han suspès totes les activitats de teatre a espais escènics, de carrer, etc, de tota Catalunya i la resta de l’Estat. Per tant, hem hagut de cancel·lar tota l’activitat teatral. Des del dia 12 de març, la facturació de tot el sector teatral és 0 euros. I s’han hagut de fer devolucions de les entrades comprades anticipadament. El cost econòmic és molt important, d’una magnitud que, sense ajudes, no podrà afrontar el sector. Totes les funcions de temporada, gira, i tots els assaigs, durant tot el període de suspensió de l’activitat. Tots els espais escènics estan tancats, i totes les activitats de carrer suspeses. Per tant, s’han anul·lat totes les contractacions per causa de força major. Segon, les empreses hem hagut d’aplicar plans de suspensió de la contractació a les nostres plantilles, per tal de garantir la supervivència de les empreses que és la base per garantir la protecció i salvaguarda dels llocs de treball d’artistes, tècnics, i personal de la cultura.
Tena Busquets (Sismograf): Encara no hem decidit què farem, oficialment vam dir que ho diríem el dia 1 d’abril
Àngels Margarit (Mercat de les Flors): Fins ara 34 actuacions de 12 espectacles diferents, tan per al nostre tancament actual com per tancaments de fronteres internacionals: un terç de la temporada.
Magda Puyo (Institut del Teatre): A l’Institut del Teatre hem hagut de aturar el curs i perdrem tot el segon quadrimestre acadèmic. Això significa, per una banda que algunes contractacions de professorat (professionals del sector) no s’hauran portat a terme en les dates planificades i diversos projectes d’inserció laboral i de promoció dels graduats hauran quedat aturades. Tenim projectes editorials, projectes escènics relacionats amb festivals com Sismògraf, Grec, Deltebre Dansa, Quinzena Metropolitana de Dansa, gira europea d’ITDansa (abril-maig-juny) etc... Per altra banda, continuar amb la formació de dansa i teatre (graus, postgraus, estudis professionalitzadors...) telemàticament és impossible, per tant els nostres alumnes estan molt afectats per la situació tot i que intentem estar en contacte i crear grups de treball a distància.
Àlex Casanovas (AADPC): A hores d’ara, només en el sector teatral, s’han comptabilitzat pèrdues per valor de 328.030€, en el sector audiovisual 66.726€ i en el doblatge 6.500€ (dades a dia 18-03-2020). Si comptem TTP,APCC, APDC i APGCC la xifra s’enfila fins a 2.113.389 euros.
Suspenen el Festival Jardins de Terramar de Sitges
L’Ajuntament de Sitges i l’empresa Terra Music & Events van decidir ahir suspendre l’edició d’enguany del Festival Jardins de Terramar, que s’havia de fer del 24 de juliol al 14 d’agost, i concentrar esforços en la del 2021.
El Tricicle publicarà ‘Sit’ aquest vespre a Youtube
El Tricicle, que ha hagut d’escurçar el seu darrer comiat al Coliseum (previst per aquest diumenge), publicarà cada dimecres a les 20 h un dels seus espectacles. Hi ha marge per a vuit setmanes:”La pena, amb riure, és menor.”