Torna el pas fronterer

En Gérard és un ciutadà francès, jubilat i originari d’Alsàcia, té una segona residència a Roses, a l’Alt Empordà, on passa temporades de quatre o cinc mesos. Té càncer i un o dos cops a la setmana cal que es desplaci a l’hospital de Perpinyà per seguir el seu tractament i torna cap a Roses. Ahir, però, primer dia amb el restabliment dels controls fronterers, quan torna a mig matí al pas fronterer del Pertús, camí cap a Roses, es troba els controls de la Policía Nacional i ha de donar més explicacions de les habituals. És ciutadà francès i no està empadronat a Roses, perquè només hi té una segona residència. Treu tota la documentació que té, també les convocatòries a l’hospital de Perpinyà i, davant les evidències, els agents el deixaran circular cap a l’Empordà, però insistint-li que si continua fent aquest trajecte haurà de fer-lo més preparat i amb la documentació requerida.

En el seu cas haurà d’anar a l’Ajuntament de Roses a retirar algun document que certifiqui la seva residència encara que sigui temporal. “Entenc que s’adoptin mesures, però no entenc que si som a Europa sigui tan complicat el simple fet de passar una frontera”, es lamenta Gérard.

“És el primer dia, cal que corri la veu i que tothom estigui al cas”, comenten a continuació els agents de la Policía Nacional. La d’aquest alsacià és una de les moltes casuístiques que s’estan trobant, des que la mitjanit anterior s’ha restablert la frontera. A les onze del matí els agents calculen que en aquest punt precís de l’N-II han fet fer mitja volta a un centenar de cotxes francesos; la majoria eren conductors que ingènuament volien anar a “fer un vol, trobar uns amics o anar a comprar”. Cap d’aquests motius tan habituals fins abans-d’ahir per als veïns de la Catalunya del Nord és acceptable amb l’entrada en vigor de l’estat d’alarma. Només poden entrar persones de nacionalitat espanyola, residents estrangers empadronats o treballadors transfronterers, que puguin acreditar la necessitat de passar la ratlla. Ahir no hi va haver grans embussos a cap dels passos fronterers de les comarques gironines, tret d’alguna acumulació de cotxes al peatge de la Jonquera a primera hora, on els controls policials feien fer mitja volta als visitants que es creien amb prou temps per fer les últimes compres als nombrosos supermercats d’alimentació que hi ha en aquest municipi.

Però al nucli dels Límits té lloc una situació un pel surrealista: els edificis i els comerços a mà dreta –en sentit nord– són a l’Estat espanyol i formen part del municipi de la Jonquera; tota la part esquerra del carrer és en territori francès i pertany al municipi vallespirenc del Pertús. Aquí els conductors francesos per comprar tabac no han ni de passar la frontera, que és a baix del carrer, només cal passar d’una vorera a l’altra. Ahir precisament en aquest punt es van formar llargues cues de nord-catalans davant dels estancs i hi va haver d’intervenir la Policia Municipal de la Jonquera per assenyalar a la vorera les distancies de confinament a respectar entre les persones. “Fins a dos quarts d’onze estaven al límit del col·lapse, era com si fossin en plena temporada d’estiu”, confirmava amb cara de preocupació l’alcalde del Pertús, Thierry Thadée. Tret d’aquest pic de consumidors del nord que aprofiten les últimes hores abans de l’entrada en vigor del confinament a l’Estat francès, l’activitat comercial ha caigut en picat als Límits i a la Jonquera.

A només uns cinquanta metres de distància de la Policía Nacional i els Mossos d’Esquadra, a partir de les dotze del migdia en punt la Police Nationale també fa efectiu el tancament de frontera al Pertús. I es generen si fa no fa les mateixes casuístiques en sentit nord que les que es produïen fins a aquell moment en sentit sud. Passen cap a l’Estat francès sense problema els estrangers –com ara alemanys o suecs– que diuen que tornen a casa seva. D’altres, residents del sud que treballen al nord, conductors residents a una banda amb un cotxe amb matrícula de l’estat veí, ciutadans que tenen família o negocis a un costat o l’altre de l’Albera..., o han d’anar molt documentats o han de fer mitja volta. La frontera oblidada entre els estats espanyol i francès també torna a estar d’actualitat entre l’Empordà i el Rosselló.