Una condemna de catorze dies

Què tenen en comú un polític amb càrrec a l’administració, una mestra de primària i una infermera? La resposta a aquesta pregunta –que no és cap plantejament d’un acudit dolent– no és que el polític paga el sou a les dues treballadores amb nòmina pública, que també, sinó la constatació que el coronavirus no respecta ningú; ni personatges amb notorietat social, ni treballadors anònims. Desenes de catalans que han tingut contacte directe amb una persona contagiada amb la Covid-19 viuen aquests dies reclosos a casa seva en una quarantena obligada de 14 dies durant els quals han d’estar atents a no desenvolupar símptomes com febre, tos o malestar general al cos.

El regidor barceloní Jordi Martí és una de les persones que des de dilluns passat és a casa seva en autoobservació després que un col·laborador donés positiu. “Estic treballant amb l’ordinador de la feina, i com que jo havia fet de professor de la universitat oberta un any, això del teletreball no m’és tan estrany”, explica conformat que no té altre remei que “esperar fins al divendres dia 20 per poder sortir” si tot va bé. Martí va saber per una trucada de l’agència de salut pública que s’havia de tancar a casa, i de moment no ha desenvolupat cap símptoma. “La gent es pensa que estic malalt de veritat i m’envien Whatsapps dient-me que em millori”, quan el fet és que es troba millor que mai: “No he tossit i la meva temperatura és la normal”, subratlla.

De la seva activitat de regidor responsable de l’àrea econòmica, Martí no ha abandonat cap responsabilitat, fa reunions via escape des de casa, i només s’ha vist obligat a anul·lar una visita que havia de fer a Madrid, juntament amb Jaume Collboni, també reclòs a casa seva per la mateixa raó.

A l’Anna, una infermera de Can Ruti, va ser el mateix hospital de Badalona on treballa que li va comunicar que un dels malalts amb qui havia estat en contacte havia donat positiu i que era necessari que s’aïllés a casa durant dues setmanes. “Ara estic tancada a la meva habitació, allunyada de la meva àvia de 93 anys, que és col·lectiu de risc, i amb la meva mare que té cura de mi”, explica. La seva habitació té una finestra i constantment ventila l’espai, perquè és una de les recomanacions que es fa en el protocol.

L’Anna passa l’estona llegint llibres endarrerits, parlant pel grup de Whatsapp que ha fet amb altres companys que, com ella, es troben tancats a casa, i fent el màxim d’esport que pot fer en el mínim espai on es troba reclosa. I mentrestant no deixa de pensar en la feina, “penso que faig falta a la feina”, lamenta.

El cas de la Sílvia, la tercera enclaustrada d’aquesta història, és el d’una professora de primària de Terrassa que es va alertar en tenir símptomes similars als de la grip després de passar per La Rioja i el País Basc, dues de les zones calentes a l’Estat. “Vaig anar al CAP, em va examinar una doctora vestida com si fos de la NASA i va determinar que no tinc el virus perquè la zona de La Rioja on vaig ser no és la problemàtica.” Tot i això, la doctora va fer la baixa per 15 dies a la Sílvia, que des dissabte passat és a casa amb els seus dos fills, de 18 i 15 anys, també amb tos, i el marit, que continua fent vida normal.

La Sílvia ha trucat dos cops al 061, “el segon dia vaig notar que anaven col·lapsats”, per informar-los i li van dir que li trucarien ells. “Encara espero que ho facin”, diu entre decebuda i desconcertada.