Salut
BENITO ALMIRANTE
CAP DEL SERVEI DE MALALTIES INFECCIOSES DE L’HOSPITAL VALL D’HEBRON
“Hi pot haver més casos que els que es detecten”
“No hi ha disponibilitat tècnica per fer les proves de la Covid-19 a tothom, així que és possible que hi hagi més casos que els que s’estan detectant”
“Tancar les escoles no contribuirà clarament a frenar el coronavirus, no està demostrat que els nens siguin grans transmissors”
“El panorama és incert, però responem i ens en sortirem”
Reunions sota control
El doctor Benito Almirante –Montijo (Badajoz), 1956– dirigeix el servei de malalties infeccioses del Vall d’Hebron. A banda de gestionar l’assistència clínica i investigar al VHIR, també vetlla per la seguretat del seu equip. “Aquests dies fem les reunions amb menys persones i més distància”, explica.
El seu hospital és un dels referents del país. Com s’està vivint l’expansió del coronavirus i com es preparen pel que ha de venir?
De moment, en l’aspecte assistencial, estem destinant tot l’espai necessari. Tenim un pla de contingència amb diferents escenaris fins arribar a utilitzar tot l’hospital, tret de les urgències. Estem responent bé, i crec que el sistema sanitari també. Ara bé, en funció de com vinguin els pròxims dies sabrem si hi podrem donar una resposta òptima o no. Estem davant d’un panorama impredictible. Ara mateix estem en fase de contenció de la transmissió. Si passem a la fase de mitigació, es prioritzaria l’atenció a les persones malaltes sense fer èmfasi en la contenció. No treballaríem per erradicar la Covid-19, sinó per assumir-ne les conseqüències.
Això no és anar a remolc del coronavirus i no davant seu?
És que a davant és molt difícil anar-hi. Voldria dir fer com els xinesos i confinar milions de persones dos mesos. Si es prenguessin les mesures coercitives i rotundes que van fer ells, aquí no es complirien. És impossible posar vigilància a les portes de les cases per evitar que la gent en surti. És una realitat social molt diferent.
Però caldrien mesures més fortes que les actuals?
Pel nombre de casos actuals, no. Però si creixen seran necessàries. Ara bé, el sistema productiu no es pot aturar. Si l’aturem seria una catàstrofe i la gent no morirà de la Covid-19, però sí de gana. El país es pot aturar un dia, o potser dos, però no durant setmanes.
Hi ha qui diu que el coronavirus està molt més estès que els casos positius confirmats oficialment, però que no es detecten perquè no es fan prou proves. Dona validesa a aquesta teoria?
És una possibilitat a tenir en compte, perquè de moment estem seleccionant el gruix de persones on hi ha més possibilitats de trobar positius. No hi ha disponibilitat tècnica per fer les proves a tothom.
Què podem esperar els pròxims dies?
Un 20% de les persones que tinguin la malaltia desenvoluparan un quadre que necessitarà ingrés. Un 15% estaran a planta i un 5% necessitaran anar a cures intensives perquè els caldrà suport de ventilació. Això vol dir que si arribem a 10.000 casos, hi haurà 2.000 persones ingressades. Aquí la clau és que les mesures de contenció aconsegueixin aplanar la corba de la malaltia i que no hi hagi un pic que impliqui que tots els pacients arribin de cop. Al sistema li va millor que els casos s’allarguin durant sis setmanes que no que arribin en deu dies. Si demà tinguéssim 2.000 persones noves per ingressar, el sistema es col·lapsaria.
Quina capacitat prevista tenen al Vall d’Hebron?
Treballem amb la hipòtesi que donarem atenció a tots els pacients, fins i tot si cal utilitzar tot l’hospital per a això. La idea és anar tancant activitats i obrint plantes d’hospitalització i crítics a mesura que faci falta. Però no podem dir si serà suficient o acabarem sobrepassats. I no és només qüestió d’espai, sinó també de professionals qualificats per tractar pacients respiratoris.
Hi ha controvèrsia sobre si el SARS-CoV-2 afluixarà quan arribi la calor. Tenen clar que sigui un virus estacional?
No se sap, i segurament no se sabrà fins que no hi hagi una perspectiva temporal. Tothom està d’acord que, un cop el virus arriba a un país o territori, en tens per vuit o deu o dotze setmanes de malaltia. Què pot passar al maig o al juny? No ho sabem. Segurament tindrà influència, no tant per fer desaparèixer la malaltia sinó per disminuir la freqüència. Si desapareix per sempre o torna l’any vinent, no ho sabrem fins que no passi un any.
La gent es queixa que se suspenguin partits per evitar contagis mentre al metro i l’autobús no s’hi cap i es pot agafar de tot.
Un partit de futbol, les falles o el Liceu són prescindibles en la vida de les persones, són diversions. Però el transport és bàsic per continuar funcionant i s’ha de valorar molt bé què suposa tancar-lo. Jo i tants d’altres no hauríem pogut venir a treballar.
I anul·lar les classes té sentit?
És una mesura complicada. Si ho fem, qui es queda amb tota la canalla que no va a col·legi? No està demostrat que els nens siguin grans transmissors de la Covid-19. De fet, una de les incògnites és per què no hi ha tants casos infantils com en la grip. Tancar les escoles no contribuirà de manera important a frenar el ritme de transmissió, perquè els grans transmissors són els adults, especialment quan tenen símptomes.
Per tant, impacte reduït?
El que passa és que si es dona alguna escola amb algun cas és inassumible mantenir-la oberta perquè els pares entrarien en pànic. I sort que no hi ha hagut nanos en estat greu. L’endemà de tancar les escoles, a Milà ensenyaven imatges de parcs infantils plens de nens. Quina diferència hi ha en relació amb l’escola? Perquè el contacte i la proximitat és el mateix. I a sobre estan amb els seus avis, que són el col·lectiu de més risc. Algunes coses son difícils d’entendre. Tinc dubtes que això arribi a contenir la malaltia, no puc dir que no, però tampoc tinc proves que hi contribueixi de manera notable.
Si la situació es descontrola, com actuaria?
Deixant de banda les mesures de contenció, perquè requereixen molts esforços i no sabem si són eficients, i fent un reforç de la mitigació en l’àmbit sanitari, que això sí que és eficient. Jo potenciaria l’activitat hospitalària de diagnòstic i tractament dels pacients.
Però l’espai hospitalari és limitat i els professionals qualificats, també...
Sí, però encara hi ha marge. No estem funcionant al 100% i la societat entendria que coses que fem ara es deixessin de fer. Si els xinesos, amb més de 100.000 casos, se’n van sortir en l’aspecte sanitari, nosaltres també ho farem.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.