Arquitectura catalana virtual

De la primera xemeneia industrial de Catalunya, la del Vapor Bonaplata del Raval barceloní, construïda el 1832 i destruïda no massa temps després, a la façana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac), renovada el 2018. Una pantalla unirà a partir d’ara aquestes dues arquitectures separades per gairebé dos segles. Aquestes i 1673 més confluiran en el nou espai virtual de l’arquitectura catalana Arquitecturacatalana.cat, que s’ha gestat amb una convicció que vol portar lluny: que l’arquitectura és “un valor fonamental del país”, sosté Assumpció Puig, degana del Coac, la institució que promou aquesta eina amb una missió divulgativa de qualitat.

No és una guia d’arquitectura més, sinó la guia que en certa manera prefigurarà el Museu de l’Arquitectura de Catalunya, vella aspiració del sector, que també tindrà un format digital. “Cap administració aposta per un museu físic. La seva versió virtual ja l’estem treballant amb el Departament de Cultura de la Generalitat”, precisa Puig.

El perfum del futur museu el desprèn aquest portal que comanden Aureli Mora i Omar Ornaque sota l’empar de tota l’estructura del Coac, que vol dir les seves onze demarcacions. El repte –diuen els directors– era fer un veritable rastreig de l’arquitectura de tota la geografia catalana, no només la de la seva acaparadora capital. D’aquí la importància de treballar en xarxa amb agents de tot el territori i amb uns criteris de selecció comuns que beneeix una comissió.

Just acabada de néixer, la plataforma ja té ganes de créixer perquè “és viva”, defensen els seus artífexs. En obres inventariades (se n’hi incorporaran un miler cada any); en períodes (de moment acotat al modern i al contemporani; més endavant es començaran a fer mirades més llunyanes); en idiomes (ara és exclusivament en català però també estarà disponible en castellà i en anglès) i en recursos sensibles a la ciutadania, com ara una bústia en què qui vulgui, tingui la formació que tingui, podrà enviar les seves candidatures, que, això sí, després hauran de tenir l’aval de la comissió d’experts.

El sentit pedagògic del projecte és clar, i no incompatible amb recerques més erudites. De fàcil comprensió i ús, el seu disseny està pensat per despertar “l’esperit de descobriment” de l’arquitectura catalana, de la icònica a la que s’amaga secretament a les ciutats o en llocs remots. S’amaga fins que ens hi fixem. No s’han posat límits a les tipologies d’espais construïts, i hi ha alguns aspectes amb perspectiva política, com ara informació del grau de protecció patrimonial, especialment feble en l’arquitectura més actual, i d’aquí les seves problemàtiques de conservació.

Text a part, el portal ha privilegiat la imatge: fotografies dels edificis, retrats dels 1.116 arquitectes d’aquesta genealogia bicentenària i dibuixos, plànols i altres meravelles gràfiques que custodia el gran tresor del Coac, el seu arxiu. Els dos milions de documents que preserva donen per a molt. Per ensenyar a estimar l’arquitectura, sobretot.