Reivindicar la memòria lila

Per què el 8 de març? Les obreres de la fàbrica Cotton de Nova York, el 1908, es van declarar en vaga per les condicions de treball insuportables que patien. L’amo les va tancar i va calar-hi foc: van morir 129 treballadores. En el cartell de presentació del Casal de la Dona, el 1981, s’explicava el perquè de la commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora recordant aquests fets, alhora que es reivindicava “el dret a un lloc de treball no discriminat” per a totes les dones. “És la dona, com sempre, qui més pateix [...], com si no tingués el mateix dret que l’home a una independència i seguretat econòmica”, rebla l’article de l’opuscle, que es completava amb una selecció de llibres feministes a càrrec de la Llibreria 22 i una setmana de cinema feminista a l’aleshores Cinema Modern. El col·lectiu de dones de Girona, constituït a finals del 1980, es presentava d’aquesta manera, amb la voluntat de “parlar de tot allò que ens afecta i de connectar entre nosaltres”. Ara en diem fer xarxa.

“No vam ser les primeres, hi va haver dones abans de nosaltres que ho van passar molt malament, però com elles ens vam mantenir fermes malgrat les crítiques, el rebuig, les burles i els insults.” La portaveu del Casal de la Dona, Sacri Bueso, reivindicava ahir, en la presentació del fons de l’entitat a l’ Arxiu Municipal de Girona , la feina feta per les pioneres, per la visibilització de la lluita i la conscienciació sobre els drets de la dona, en uns anys “foscos” en els quals ser feminista no era fàcil.

Sacri Bueso, com a veu del col·lectiu, va recordar ahir que el Casal de la Dona va ser “una més” d’un feminisme “que ja era plural”. Sacri Bueso va recordar el Col·lectiu de Dones de Salt i el Grup de Dones de Girona. La legalització dels anticonceptius (1977), la llei del divorci (1981) i la llei de l’avortament (1985) van ser alguns dels avenços que va subratllar la portaveu del Casal de la Dona, tot remarcant també que ja aleshores la “lluita feminista acompanyava altres lluites com el pacifisme o l’ecologisme”. En aquest sentit, el Casal de la Dona va treballar en el feminisme fent “accions exteriors pel canvi social”. Així, d’aquesta documentació llegada a l’Arxiu Municipal, hi ha fotografies de la manifestació del 8 de març de l’any 1986 a Girona o documents sobre l’exposició commemorativa del 1982 sobre el 50è aniversari del dret a vot de la dona a l’institut Vell de Girona. Sacri Bueso va destacar també “l’acció interna pel canvi personal” –ara en diríem d’empoderament–, i en aquest sentit, el Casal de la Dona va fer feina no només per reivindicar polítiques a favor de les dones sinó també en qüestions més íntimes en aquell moment com la planificació familiar o l’educació i salut sexual, a més de la violència masclista.

El Casal de la Dona es va reunir setmanalment els dijous al carrer del Carme, 1, 2n 2a. El 1983 l’entitat va traslladar les reunions al Bar Royal i al Bar Tabarca, i més tard, en uns baixos del carrer Bellmirall. Sacri Bueso reconeixia que la lluita feminista ha de ser permanent “per necessitat” tot i la revolució actual.

L’alcaldessa, Marta Madrenas, va reivindicar el compromís de les dones que, als anys vuitanta, van lluitar pels seus drets i va recordar que la reivindicació continua vigent, ja que és la defensa dels drets humans. L’historiador, arxiver municipal i director del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), Joan Boadas, va destacar el valor del fons de l’entitat per poder entendre, amb el futur, el passat.