La UE busca una sortida al xantatge d’Erdogan
El líder turc exigeix més suport als Vint-i-set i a l’OTAN en una visita a Brussel·les
Els europeus es comprometen a revisar la implementació de l’acord del 2016 per frenar l’arribada de refugiats
Brussel·les reactiva el diàleg amb Ankara per impedir una altra crisi dels refugiats, però medita com evitar caure en el xantatge. El president turc, Recep Tayipp Erdogan, va exigir ahir més suport polític, militar i financer a la Unió Europea (UE) i a l’OTAN en una visita a la capital europea, on es resisteixen per ara a donar més ajudes si abans no s’aturen les arribades a Grècia.
Després de quatre anys fent de mur de contenció de sirians i afganesos que fugien de la guerra a canvi de diners europeus, Erdogan ha vist l’oportunitat per obrir l’aixeta i treure més rèdit de l’acord migratori amb la UE del 2016.
Turquia acull uns 3,6 milions de refugiats, però amb l’ofensiva a Idlib no només ha tingut baixes entre les tropes turques a Síria enfrontades a les forces de Baixar al-Assad, sinó que també ha vist com tornava a augmentar la pressió migratòria. De manera que Ankara va anunciar, fa una setmana, que deixaria de ser el mur de contenció del Vell Continent, cosa que va provocar l’arribada de milers de persones a Grècia.
Conscient del pànic europeu als refugiats, Erdogan es va presentar ahir a Brussel·les per reclamar ajuda. En primer lloc militar a l’OTAN per afrontar la situació a Síria. En la seva trobada amb el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, Erdogan va exigir “solidaritat” als seus aliats en aquest conflicte, especialment als europeus. Stoltenberg el va intentar tranquil·litzar, però Erdogan només va marxar amb la promesa que exploraria la seva petició, sense res concret sobre la taula. Almenys de cara a la galeria.
El segon pas era demanar diners i suport polític a Brussel·les. El bloc no vol donar la imatge de cedir davant la primera coacció, però tampoc els interessa un enfrontament amb Erdogan quan no estan disposats a repartir-se els seus demandants d’asil. El líder turc ho sap i vol que els rics europeus paguin més per desentendre’s d’aquest drama humanitari a les portes de casa seva.
La UE opta per defugir aquest mercadeig venent una solució diplomàtica i dialogada que tingui com a marc de negociació els pactes ja firmats. Ankara i Brussel·les es van comprometre en la reunió d’ahir a revisar l’acord migratori del 2016 i a examinar com “implementar les parts que falten”.
“Bon punt de partida”
“Tots els elements són susceptibles de revisió”, va avançar ahir la cap de la Comissió, Ursula von der Leyen, deixant obert l’escenari de negociació i sense concretar si hi haurà diners addicionals.
Si bé la UE posa com a precondició a les noves ajudes als turcs que aquests deixin d’animar la gent a anar cap a Grècia, Erdogan ahir no va prendre cap compromís en aquest sentit, segons el cap del Consell Europeu, Charles Michel. Tot i això, el belga i l’alemanya veuen en la trobada amb el president turc “un bon punt de partida” per resoldre la situació. “Ens hem compromès a avançar, sempre que l’avenç sigui recíproc”, va assegurar Von der Leyen.
Investigar la violència a Grècia
Natàlia Segura RaventósLa Comissió Europea va demanar ahir que s’investigui la violència policial contra els refugiats a Grècia, després d’una setmana amagant el cap sota l’ala. Ara sí, la seva presidenta, Ursula von der Leyen, afirma que és “inacceptable l’ús excessiu de la força” contra aquestes persones. En un primer moment, l’executiu europeu s’havia negat a renyar el govern conservador grec pels abusos de les seves forces de seguretat i per haver suspès temporalment les sol·licituds d’asil. Ahir, però, veient les fortes crítiques de les ONG, de la premsa i, fins i tot, d’organismes de l’ONU, la Comissió va instar Atenes “garantir” el dret d’asil perquè es tracta d’un “dret fonamental”.
“Les fronteres s’han de protegir i els drets humans també”, va remarcar la presidenta d’un executiu europeu, que tot just la setmana passada s’havia revelat incapaç de defensar aquest dret d’asil.