Emerenciana Wehrle, mestra de cantants

E l 1891, feia cinc anys que s’havia creat l’Orfeó Català i el mestre Joan Gay volia incorporar-hi veus de dones. No era una cosa fàcil: pocs pares estaven disposats a acceptar que les seves filles cantessin al costat d’homes. És per això que va decidir crear una secció específicament femenina.

ARTISTA RESPECTADA

Gay va confiar en Emerenciana Wehrle per dirigir-la. Ella, llavors, tenia 36 anys i una llarga experiència en el món de la música. Era contralt i una de les úniques tres dones que eren sòcies de l’Associació Musical de Barcelona des de la seva fundació, el 1888. Estava casada amb el mestre de piano Joaquim Perona, i amb ell i el seu fill vivien a la part alta del Palau de la Música (segons sembla, el mateix Orfeó va fer-hi instal·lar un ascensor per a ella).

“La senyoreta Wehrle va doir amb bona accentuació una romança de Mignon, l’ària Che farò senza Eurice i la melodia Ti rapirei de Tosti, i també va ser molt aplaudida”, deia d’ella La Vanguardia en una crònica de concerts el 23 de juny del 1898. La condescendència per la feina de les dones era molt patent en crítiques com aquesta, però el cert és que Wehrle es va anar guanyant el respecte de tothom.

Wehrle va dirigir la primera etapa d’aquella coral femenina pionera, que va començar amb trenta veus, en què també ensenyava solfeig i vocalització. Ella mateixa hi feia de contralt, mentre que col·laborava com a solista en altres formacions. Al cap d’un temps, va passar a dedicar-se a preparar les noies que volien fer la prova d’accés per poder formar part de la coral.

LA FACETA DE PEDAGOGA

Malgrat els prejudicis que encara hi havia contra les dones artistes —fins i tot dins de l’Orfeó Català, que no tenia pas una direcció feminista—, Wehrle va tenir el reconeixement de l’època. No només el va tenir com a cantant remarcable, sinó també com a bona pedagoga musical, ja que va formar dones que acabarien contribuint al prestigi de l’Orfeó Català. Va ser una de les cantants que va enregistrar un cilindre en la presentació del fonògraf a Barcelona (els temes que va cantar són Lo mestre i La Balalí). I el 13 de juliol de l’any 1930 va rebre un gran homenatge a la seva carrera al flamant estadi de Montjuïc durant el Festival d’Orfeons de Catalunya. Va morir al cap de vuit anys.