Emília Coranty, una artista de cap a peus

P er més que no va entrar mai en la primera divisió (era dona i gastava el seu temps en el femení art del brodat, les blondes i les pintures florals), el cert és que Emília Coranty va dedicar tota la vida a l’art i va rebre nombrosos reconeixements i premis. Nascuda a Barcelona el 1862, va estudiar a l’escola de dibuix de la Diputació de Barcelona i, després, va ser una de les dues primeres dones que es van matricular a la Llotja, l’escola d’arts i oficis. Era el curs 1885-86.

PASSIÓ D’ARTISTA

Era una noia inquieta i va guanyar una beca per viatjar a Toledo i a Madrid, on també va estudiar art antic i paisatgisme. No va passar gaire temps a Barcelona: l’acadèmia Sant Jordi li va concedir un ajut per anar a Roma durant un any. Allà va conèixer el pintor, crític i tècnic de museus Francesc Guasch, que també vivia a la ciutat amb una beca per ampliar els seus estudis.

Els dos joves, apassionats per l’art, es van casar i van viure junts a la capital italiana, on Emília es va dedicar a estudiar. Junts van visitar l’Exposició Universal de París el 1889, i després van tornar a Catalunya —abans del que haurien volgut, a causa de problemes de salut de Guasch—, on es van instal·lar definitivament. A Barcelona, Coranty va fer de professora de dibuix i pintura “aplicada a les tasques de la llar” a l’Escola Superior per a la Dona i de dibuix artístic a la Llotja (feina que no sempre va ser remunerada).

OBRES PREMIADES

A més, no va deixar mai de dedicar-se a crear la seva obra personal, que sovint va formar part d’exposicions: tant la pintura realista —molt ben valorada— com els projectes de brodats i blondes. Per tot això va rebre diverses medalles en exposicions de Madrid i de Barcelona i fins i tot de Chicago, on va participar el 1893 en una mostra d’art fet per dones al costat d’altres artistes de gran nivell.

Quan va morir el seu marit, Emília va crear la fundació Guasch-Coranty, que encara avui concedeix un premi a artistes joves cada tres anys. Actualment, el MNAC té una pintura seva, titulada Del meu jardí.