Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002 //
Escriptora
Anna Murià, l’escriptora al costat del poeta
COL·LABORADORA INCANSABLE DE DIARIS I REVISTES, NOVEL·LISTA, COMPROMESA AMB LA POLÍTICA... I A MÉS DE TOT AIXÒ, VA TENIR TEMPS PER DEDICAR-SE EN COS I ÀNIMA A PRESERVAR L’OBRA D’AGUSTÍ BARTRA, EL SEU GRAN AMOR, QUAN ELL VA MORIR
El poeta Agustí Bartra, al llit de mort, va demanar a la seva companya: “Dedica la teva vida a la meva obra”. Anna Murià li va fer un petó i li ho va prometre. Però potser no calia que li ho prometés, perquè la seva vida ja s’havia dedicat en gran part a la de Bartra des que es van conèixer i enamorar a Roissy-en-Brie el 1939.
UN GRAN SACRIFICI
Ell acabava de sortir del camp de concentració de Sant Cebrià, i ella ja feia un cert temps que era en aquella mansió on convivien alguns dels intel·lectuals catalans més destacats en la primera part del seu exili. Recordant aquells dies va escriure: “Jo també tenia activitats personals, interessos i ambicions; només podia renunciar-hi si l’home valgués el sacrifici. L’havia trobat, per fi, a qui immolaria amb goig tot el que havia estat jo fins aleshores.” I tot el que pretenia immolar Anna Murià no era poca cosa. Havia estat una dona compromesa políticament —primer a Acció Catalana Republicana, després a ERC i finalment a Estat Català— i havia treballat com a periodista en diversos mitjans (La Nau, Meridià, La Rambla, Diari de Barcelona...).
Al final de la guerra va esdevenir la primera dona catalana que dirigia un diari: en aquest cas, el Diari de Catalunya. La seva feina com a periodista la compaginava amb la que tenia a la Generalitat —va ser secretària de la Institució de les Lletres Catalanes—. I a més, durant la República va publicar dues novel·les i dos opuscles polítics. Aquesta era la dona que, a trenta-cinc anys, va conèixer el seu gran amor i junts van començar una nova vida a l’exili que els portaria a viure en diversos països d’Amèrica del Sud i els Estats Units. Van tenir dos fills, i malgrat la desitjada submissió al seu company, Murià no va deixar mai d’escriure i de traduir.
VIDA PROLÍFICA
La parella va tornar a Catalunya el 1970 i es van instal·lar a la ciutat de Terrassa. Murià va col·laborar en nombrosos diaris i revistes (des de Cavall Fort fins a La Vanguardia) i va publicar novel·les, contes i alguns assajos. El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic va guanyar el premi Josep Maria Folch i Torres l’any 1974. Però la seva obra més coneguda i valorada —cosa que no pot sorprendre ningú— és la Crònica de la vida d’Agustí Bartra. Murià va morir l’any 2002, quan tenia noranta-vuit anys.