Emma de Barcelona, l’abadessa repobladora

Emmona era petita, però els seus pares tenien grans plans per a ella. És clar que, al principi, Emma no es devia fer el càrrec del que significava ser la tercera filla del comte Guifré el Pilós i Guinedilda. Als germans grans els tocaria repartir-se els comtats de Barcelona, Girona, Osona, la Cerdanya i Besalú. I, a ella, els pares li havien assignat el monestir de Sant Joan, al Ripollès, que acabaven de crear per impulsar i controlar el repoblament de la zona. I la feina havia de començar de seguida: per això el 885, quan ella només tenia cinc anys, la van lliurar com a oblata.

ABADESSA ALS QUINZE ANYS

I així va créixer Emma, lluny de la seva família, entre les parets fredes i nues d’aquell monestir romànic, esperant el moment en què fos prou gran per agafar-ne les regnes. Mentrestant, era el bisbe Gotmar de Vic i el seu pare qui governaven pertot arreu.

El 897, el comte Guifré va morir durant una ràtzia islàmica al Solsonès. Havia arribat l’hora que els fills continuessin la feina. Emma, que rondava ja els quinze anys, va esdevenir per fi abadessa i va crear al seu voltant la primera comunitat de monges de Catalunya. Hi havia arribat per força, però a diferència del seu germà Radulf –donat a Ripoll com a oblat però que en va sortir per casar-se abans de ser-ne abat–, Emma es va dedicar intensament al seu càrrec. Era una dona forta i de personalitat carismàtica, que estava molt dotada per a la gestió política i econòmica. Durant la seva llarga vida va aconseguir multiplicar considerablement les propietats que tenia el monestir des de la seva fundació. Va crear pobles, esglésies i monestirs (al Ripollès, al Berguedà, al Vallès...) i es va haver de defensar de les ànsies depredadores dels seus propis germans.

EL PODER DEL MONESTIR

Ho va aconseguir gràcies al privilegi que li havia concedit el rei franc: el monestir i tota la vall de Sant Joan depenien directament d’ella, sense cap altre lligam. Emma, dins del seu territori, governava igual que els germans –o potser més, ja que fins i tot tenia poder dins de les esglésies.

Després de morir, als seixanta-dos anys, el poder i la influència del monestir de Sant Joan de les Abadesses es van mantenir durant un temps, però la pressió dels comtes veïns no va cessar fins que, l’any 1017, van aconseguir finalment expulsar-ne totes les monges.