Bèlgica torna a citar Lluís Puig el 30 de març
La justícia belga continuarà la vista sobre l’euroordre contra l’exconseller per malversació d’aquí a un mes
Els tribunals belgues es prenen amb calma el judici per la tercera euroordre contra l’exconseller Lluís Puig. Després d’una vista de tres hores en què va escoltar els arguments de les dues parts, el jutge que porta el cas va decidir ahir fer un recés d’un mes i tornar a citar el terrassenc el 30 de març.
A l’audiència d’ahir al Palau de Justícia de Brussel·les ja es va entrar en el fons de la qüestió en relació amb les acusacions de malversació contra Puig per l’organització del referèndum de l’1-O. A més d’al·legar la “vulneració de drets fonamentals” de què seria víctima si fos extradit a l’Estat, els seus advocats van defensar que l’euroordre no és vàlida perquè no compleix el criteri de “doble incriminació”.
Per ells, el delicte de malversació pel qual el reclama el Tribunal Suprem no és equivalent en la legislació belga perquè asseguren que allà és d’àmbit administratiu i no penal. La fiscalia, però, no veu disparitats i continua defensant la seva entrega a les autoritats espanyoles.
Un cop més, l’equip jurídic dels exiliats veu en Luxemburg una oportunitat de frenar l’extradició, si bé asseguren que ahir no es va tractar la possibilitat de preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’aplicació de l’euroordre. Així, s’espera que en l’audiència del 30 de març es discuteixin els “aspectes tècnics” de l’ordre europea d’extradició. Des de la defensa admeten que “teòricament” el jutge podria prendre una decisió aquell mateix dia, però estan segurs que ho farà més endavant. Mentrestant, els seus companys d’exili Carles Puigdemont i Toni Comín tenen el seu procediment aturat per la immunitat europarlamentària, i l’exconsellera Meritxell Serret no ha rebut de moment cap euroordre.
LA FRASE
Neix la plataforma Represaliats Post-Sentència
Un grup de persones ha creat el col·lectiu Represaliats Post-Sentència, que té com a objectiu que tots els investigats arran de les mobilitzacions de la tardor quedin en llibertat, siguin absolts i s’arxivin les seves causes. La plataforma reuneix i coordina detinguts, empresonats, familiars i grups de suport d’arreu del territori i pretén fer visibles els casos, fer front als judicis que vindran i posar en evidència les “nombroses irregularitats i vulneracions de drets fonamentals” de què han estat objecte aquestes persones. Al seu parer, aquells dies hi va haver una “violència policial que tothom va poder veure i una desbocada repressió judicial”, amb més de 250 detinguts i 30 persones a la presó, de les quals queden sis. El col·lectiu es presentarà el mes que ve públicament.