Ortega nega que burlés la seva inhabilitació pel 9-N assessorant el Govern

L’exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega ha al·legat davant la jutge que en el càrrec d’assessora del Departament d’Empresa pel qual va ser contractada l’any passat no exercia funcions de govern, pel que no va burlar la condemna d’inhabilitació que se li va imposar per organitzar el 9N.

Ortega ha declarat aquest dimecres com a investigada per un delicte de trencament de condemna davant la titular del jutjat d’instrucció número 15 de Barcelona, després de ser denunciada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per exercir d’assessora del Govern malgrat que la seva inhabilitació per a feina i càrrec públic derivada de la sentència del 9N no havia expirat encara.

Segons han informat a Efe fonts jurídiques, el TSJC va denunciar Ortega davant els jutjats, en entendre que havia “burlat” la pena de nou mesos d’inhabilitació amb el seu contracte d’assessora del Departament d’Empresa, una feina “generosament retribuïda”, segons l’alt tribunal, per la qual va cobrar 32.110 euros bruts entre el maig i l’octubre de l’any passat.

Per l’organització de la consulta sobiranista del 9 del novembre del 2014, el TSJC va condemnar per un delicte de desobediència Ortega, així com l’expresident català Artur Mas i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau, a penes d’inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics electius, ja siguin d’àmbit local, autonòmic o estatal, així com per a l’exercici de funcions de govern en l’àmbit autonòmic i de l’Estat.

Com a conseqüència immediata del seu nomenament com a assessora de la Generalitat, el TSJC va deixar sense efecte la liquidació de la condemna d’inhabilitació d’Ortega, que expirava el passat 19 d’octubre, i que sí que ha complert Rigau, mentre que la de l’expresident Artur Mas finalitza el proper diumenge 23 de febrer.

La jutge instructora indaga a més si Ortega va eludir la condemna d’inhabilitació quan el passat mes d’octubre va ser elegida secretària general de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), tal com manté la fiscalia, que va obrir aquesta altra línia d’investigació arran d’una denúncia anònima.

En la seva declaració davant la jutge, l’exvicepresidenta de la Generalitat ha mantingut que el càrrec d’assessora de la Generalitat no entraria dins dels supòsits que veta la pena d’inhabilitació per a ocupació i càrrec públic, atès que no inclou funcions de govern.

Ortega ha brandat davant la magistrada sengles informes jurídics confeccionats pel Gabinet Jurídic i per l’àrea de Funció Pública de la Generalitat, la defensa aportarà al jutjat, que avalaven que la seva contractació com a assessora no suposava un trencament de la condemna d’inhabilitació.

L’exvicepresidenta ha adduït també que la seva contractació era de domini públic, ja que la premsa va informar d’ella i va ser oportunament publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), sense rebre cap requeriment judicial que li advertís que estava incomplint la condemna que se li va imposar per organitzar la consulta del 9N.

Respecte al seu nomenament com a secretària general de l’ACM -entitat municipalista que agrupa ajuntaments de l’entorn nacionalista-, ha argumentat que aquest no és un organisme públic i que, en qualsevol cas, les seves funcions es circumscriuen a l’àmbit local, fora per tant de l’abast de la pena d’inhabilitació per a càrrec públic autonòmic i estatal que li va imposar el TSJC.

El TSJC entén que la inhabilitació d’Ortega li impedia accedir a un càrrec com el d’assessor “generosament retribuït” amb fons públics, a nomenament “directe i discrecional” de qui exerceix govern, per a l’exercici de funcions d’assessoria en àrees de responsabilitat governativa “i precisament en el mateix govern autonòmic aprofitat per la comissió de delicte antecedent”.

Per contra, l’alt tribunal va avalar que Ortega mantingués el seu compromís com a tertuliana de TV3 entre el setembre del 2018 i el juliol del 2019, ja que amb això no s’incomplia cap dels requisits afectats per la inhabilitació especial que li va imposar el Tribunal Suprem, “per més que es tracti d’un ens de naturalesa pública”.