Pressupostos encarrilats amb l’enigma de la data electoral
Els vots a favor de JxCat i ERC, i l’abstenció dels comuns, permet continuar la tramitació dels comptes en tombar totes les esmenes a la totalitat
S’aprova també la llei de mesures fiscals
La Generalitat tornarà a tenir uns pressupostos actualitzats després de la pròrroga dels comptes del 2017 dels darrers exercicis. Com era previsible. l’acord entre JxCat, ERC i CatECP es va visualitzar en la sessió plenària d’ahir en rebutjar les esmenes a la totalitat presentades per Cs, el PSC, la CUP i el PP i possibilitar d’aquesta manera que la principal eina política del país, que preveu 3.070 milions per a despesa social, 4.174 milions d’ingressos, una xifra global de 42.179,2 milions i un 25,7% més d’inversions, continuï el tràmit parlamentari amb les esmenes per seccions i el retorn a la comissió per elaborar el dictamen que ha de permetre aprovar-lo definitivament en un altre ple el 18 de març. I en l’horitzó hi quedarà només saber la data en què el president de la Generalitat, Quim Torra, convocarà les eleccions, si a la primavera o a la tardor, després que dimarts la portaveu del govern, Meritxell Budó, obrís la porta a la possibilitat que no es convoquin immediatament un cop aprovats els comptes. El ple també va donar el vistiplau, ja al vespre, a la llei de mesures fiscals, financeres i administratives i del sector públic, a més de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
El president Torra va fer la primera intervenció al ple abans que ho fes el vicepresident Pere Aragonès com a conseller d’Economia, per defensar la necessitat d’uns pressupostos malgrat no ser els que tindria un estat independent, i recordar que Catalunya va tancar el 2019 amb un creixement del PIB del 2%, es van crear 18.000 empreses i que la taxa d’atur és la més baixa en molts anys. En les intervencions d’Aragonès de rèplica i contrarèplica va reconèixer que no eren els comptes ideals, va acusar sobretot el PSC i la CUP de no prioritzar “la millora del dia a dia” de la ciutadania recordant-los que tres de cada quatre euros dels comptes es destinen a polítiques socials. Per això els va criticar que prioritzin la “inestabilitat i el desgovern per interessos electorals”.
Esmenes tombades
De fet, tot i instar-los a retirar les esmenes a la totalitat, ni Cs, el PSC, la CUP ni el PP no ho van fer, però tampoc es van aprovar. Durant el debat, el diputat de Cs José María Cano va censurar que els números no recullen cap dels “problemes reals” de la ciutadania, i va criticar les partides de despesa en les delegacions a l’exterior, fet que Aragonès va aprofitar per retreure’ls fer una esmena basada en la “ideologia”, ja que a Andalusia, on governen “amb l’extrema dreta més feixista d’Europa”, tenien més delegacions i ho consideraven “un èxit” i no “malversació”. El debat amb la socialista Alícia Romero, que va qualificar el pressupost de “decebedor” en arribar “tard i malament”, es va centrar en la no assistència d’Aragonès al Consell de Política Fiscal i Financera, però també es van retreure mútuament la nul·la voluntat de negociar els comptes. El vicepresident li va replicar que no havien fet cap proposta i que es van aixecar de la taula, mentre que Romero li va contestar que van assistir a una primera el 3 de setembre i “després no ens van voler més a la taula”.
Conscient que en el debat els recordarien que van donar suport als pressupostos del 2017, la diputada de la CUP Maria Sirvent va advertir que aleshores, tot i considerar-los “antisocials”, ho van fer perquè era “imprescindible per tirar endavant el referèndum”. Però va justificar la negativa als actuals perquè es prioritzava el pragmatisme i l’estabilitat institucional a l’Estat per davant de l’“autodeterminació”. El PP, en boca de Santi Rodríguez, va criticar que, un cop tret l’“embolcall i el llacet”, eren els mateixos del 2017, “gastant més, però malament”. Afirmació a la qual Aragonès va replicar que si considerava poc un increment de 3.000 euros més.
LES FRASES
Els comuns reparteixen dards a govern i oposició
Tot i no intervenir en el debat pressupostari fins ben entrada la tarda, la presidenta dels comuns, Jéssica Albiach, va retreure al vicepresident que “vengui com un èxit” el que la seva formació va plantejar en les 25 reunions per negociar els comptes i que van representar la reversió de les retallades, “l’única línia vermella” que tenien. I va posar d’exemple el finançament de les escoles bressol, la rebaixa del 30% de la taxa d’universitats, la contractació de 1.400 places sanitàries per reduir les llistes d’espera, el retorn de part de les pagues extres als funcionaris o haver duplicat les beques menjador, entre d’altres. Els comuns es van defensar dels diferents atacs de les altres formacions per haver pactat amb el govern defensant a la vegada les eleccions. Per Albiach, un any més sense pressupost hauria estat nefast per a Catalunya, calia superar el bipartidisme, “la política de trinxeres”, “blindar els serveis públics i prioritzar la despesa per reforçar el benestar” de la ciutadania, i va recordar que a JxCat no els agradava algunes de les modificacions que havien proposat. En aquest sentit, va afegir Albiach, aquests eren un comptes que significaven “la primera pedra” d’un nou “horitzó” per a Catalunya i d’“un govern progressista” davant de l’actual, que estava “esgotat”. I va lamentar que no haguessin participat en la seva elaboració els diputats de la CUP, que sí que van donar suport als del 2017, quan aquests “van més enllà” i que amb les seves aportacions “encara serien millors”. El mateix retret va llançar al PSC, acusant-los d’electoralisme en un context que vol superar un època de bloqueig.