El Sinn Féin exigeix un referèndum de reunificació

El Sinn Féin pressionarà per demanar un referèndum de reunificació de l’illa d’Irlanda, participi o no en el pròxim govern irlandès, després dels resultats històrics aconseguits en les eleccions generals de dissabte. El Sinn Féin va obtenir 37 escons (14 més que el 2016) dels 160 en joc, es va quedar a un del Fianna Fáil, de centredreta, amb 38 (-6) i va superar els democratacristians del Fine Gael, el partit del fins ara primer ministre Leo Varadkar, que es va quedar en 35 (-15) després d’un llarg recompte que ha durat tres dies. Els verds en van aconseguir 12 (+9) i els socialdemòcrates, 6 (+3).

El Sinn Féin és un partit nacionalista proirlandès, d’esquerres, amb gran presència al nord de l’illa, al territori que pertany al Regne Unit i on estan confrontats amb els unionistes probritànics. Mai no havia tingut una presència important al sud, a la República d’Irlanda, on hi ha un sistema electoral que beneficia els dos grans partits, el Fianna Fáil i el Fine Gael, tots dos de dreta. Per això és significativa la pujada del Sinn Féin.

La majoria al Parlament se situa en els 80 diputats. Cap del tres partits pot formar govern en solitari. El Fianna Fáil, de Micheál Martin, va dir durant la campanya que no volia negociar ni formar coalició amb el Sinn Féin pels seus vincles del passat amb el desaparegut IRA, però ahir va tornar a obrir la porta del diàleg. La líder del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, va agrair el gest de Martin i va dir que, a partir d’avui, parlaran amb tots els partits.

El Fianna Fáil podria reeditar un pacte de “subministrament i confiança” amb el Fine Gael com el que van signar el 2016, però caldria incloure més partits petits a la coalició. Els nacionalistes han tret 37 escons amb un programa social contundent per posar fi a les desigualtats socials i amb la demanda del referèndum de reunificació de què ningú parlava abans del Brexit i que està previst en els acords de pau de 1998 si canvien les majories.

McDonald ja ha dit que el referèndum serà una línia vermella per poder formar govern. “Jo crec que, a part del resultat de les eleccions, s’han produït el Brexit, canvis demogràfics i el fet que els unionistes han perdut la majoria al nord en les últimes eleccions [a Irlanda del Nord]”, va dir. I hi va afegir que seria una irresponsabilitat que els polítics ignoressin aquesta transformació i que “amaguin el cap sota l’ala”.

McDonald considera que la reunificació amb Irlanda del Nord és una demanda ciutadana que no es pot obviar i que seria una irresponsabilitat no iniciar ara la “transició constitucional” en aquest sentit. Per McDonald, és important preveure-ho amb temps per evitar una situació com la del Brexit que ningú no esperava ni va saber com reaccionar i el país va quedar estancat durant tres anys i mig. Ja va demanar al govern de Varadkar que es preparés.

Boris Johnson ha pactat amb la UE passar la frontera al mar després del Brexit per respectar els acords de pau de 1998, i això ho interpreten els nacionalistes com un primer pas cap a la reunificació d’Irlanda. El Brexit de Johnson comporta el risc de ruptura de la unió de les quatre nacions que integren el Regne Unit.