El Regne Unit inicia una nova era fora de la UE
Deixa el club europeu després de 47 anys com a estat membre enmig de celebracions i d’exaltació dels ‘brexiters’
Johnson assegura que té la missió a partir d’ara de posar fi a les divisions dels últims anys entre britànics
El Regne Unit ha deixat de ser oficialment membre de la Unió Europea (UE) després de 47 anys, una decisió que semblava impensable fa tot just quatre mesos. Ho fa després de gairebé quatre anys de confrontació social i parlamentària ferotge que va acabar amb la victòria electoral de Boris Johnson en les eleccions del 12 de desembre. “Aquest és el moment en què es trenca l’alba i puja el teló per mostrar un nou acte del nostre gran drama nacional”, va afirmar el primer ministre en un discurs a la nació retransmès una hora abans de les onze de la nit, hora local, quan es va fer efectiu el Brexit. “Per a molta gent aquest és un moment extraordinari d’esperança, un moment que van creure que mai no arribaria –va dir Johnson–, hi ha també molta gent que ho viu amb ansietat, com si fos una pèrdua, i després hi ha el grup més gran, que creia que la crisi política no s’acabaria mai. Entenc tots aquests sentiments, però la meva feina i la del meu govern és tornar a unir el país, perquè això no és un final sinó un començament.”
També va destacar que precisament son els nous poders que han aconseguit després de “recuperar la sobirania” el que els permetrà portar a terme els canvis que demanen els ciutadans. Ho faran, segons Johnson, controlant la immigració, els ports, les seves aigües i mitjançant nous tractats de lliure comerç.
“La UE ha evolucionat al llarg de 50 anys en una direcció que ja no convé a aquest país i aquest és un judici que vosaltres, els ciutadans, heu confirmat a les urnes, no un cop sinó dos”, va asseverar. Es refereix al referèndum europeu del 2016, en què es va imposar amb el vot del 52% dels ciutadans. També en les eleccions del desembre, en què va assolir una majoria aclaparadora de 80 diputats derrotant els europeistes i els laboristes, totalment trencats.
Jugada magistral
En una jugada magistral, Johnson va apostar per posar fi a la divisió dels últims anys amb unes eleccions generals, i no amb un nou referèndum com li exigien els europeistes. Johnson es va imposar amb el 42% dels vots que, per les peculiaritats del sistema electoral britànic, es van traduir en una majoria parlamentària que li ha permès aprovar el Brexit que volia.
Va dir també que “és el naixement d’una nova era” en què ningú estarà condicionat per part del país en què neixi, en un missatge dirigit als seus nous votants laboristes, de classe obrera, de les zones industrials del nord d’Anglaterra, que van votar a favor del Brexit i a favor de Johnson perquè posi fi al deteriorament econòmic de les seves vides després de deu anys d’austeritat conservadora.
Milers de brexiters es van començar a concentrar ahir a la plaça del parlament durant tota la tarda. A les 9 de la nit la plaça ja era plena a vessar. Els assistents feien onejar banderes britàniques i cantaven el God save the queen o Rule Britannia, feliços i eufòrics. Hi va haver parlaments. Entre ells, el de Nigel Farage, l’impulsor del Brexit a través del UKIP, primer, i del Partit del Brexit, després. Tot i que mai no va aconseguir un escó al Parlament, va pressionar el Partit Conservador i el va obligar a radicalitzar-se. Va fer la seva feina. El seu objectiu era el Brexit.
Els edificis governamentals estaven il·luminats amb llums blaves, vermelles i blanques, els colors de la Union Jack. Es van penjar banderes britàniques dels pals de la plaça del Parlament. A les onze de la nit es va fer el compte enrere a la façana de Downing Street. I a l’hora en punt del Brexit, es va produir un esclat de joia, com si haguessin guanyat una copa del món.
“No m’agrada que em diguin què puc fer i què no, que podíem plantar o pescar. Puc ser un altre cop anglesa i britànica”, va confessar una dona d’uns cinquanta anys a Westminster. En Graham, un home de 57 anys, explicava que volia sortir de la UE per la gran burocràcia europea i l’estancament a Brussel·les. “Quan vam entrar a la Comunitat Econòmica Europea, vam deixar els nostres països de la Commonwealth en els llimbs”, va dir. Espera que ara Johnson recuperi els vincles amb les antigues colònies, i també un bon acord amb els EUA i amb la Xina.
Hi va haver celebracions a Londres, però, sobretot, a la resta d’Anglaterra, on realment s’ha forjat el Brexit. Londres és territori eminentment europeista. En centenars de pobles anglesos es van organitzar grans revetlles per viure les últimes hores abans d’aconseguir el que ells en diuen la seva independència. I a les onze de la nit en punt van destapar les botelles de xampany.
El dia d’ahir va marcar també la frontera entre les promeses de Boris Johnson i la realitat, el compliment de totes aquestes promeses. En els pròxims mesos es veurà si els proeuropeus tenien raó amb les “previsions apocalíptiques” o els euroescèptics, amb la idea que tot anirà millor fora de la UE. De moment, el Regne Unit gira full.
Onze mesos d’incertesa
Les negociacions entre Londres i Brussel·les dominaran les portades a partir d’ara fins al 31 de desembre. Serà un període incert, en terra de ningú. Durant aquests 11 mesos hauran de negociar-ho absolutament tot des del comerç, la seguretat, protecció dels consumidors, transferència de dades, regulació de medicaments, fins les beques Erasmus. En realitat, son deus mesos perquè les converses no començaran fins al març. Johnson assegura que hi ha prou temps per tancar un acord, mentre que la UE adverteix que és impossible. Seran deu o onze mesos en què aparentment tot continuarà igual i el país respectarà les regulacions europees, però serà un període d’incertesa en què tot quedarà paralitzat en espera que el nou Regne Unit agafi forma al costat de la UE o dels EUA. Les veritables conseqüències del Brexit es començaran a apreciar a partir de l’1 de gener del 2021.