La Cambra de Comerç i els agents econòmics elaboraran una proposta conjunta per abordar el dèficit d’infraestructures
A la trobada celebrada aquesta tarda no hi han assistit ni Pimec ni Foment del Treball
La Cambra de Comerç de Barcelona i els agents econòmics elaboraran una proposta conjunta sobre com abordar el dèficit d’infraestructures a Catalunya, segons fonts coneixedores de la reunió.
Aquesta ha estat la principal conclusió de la trobada celebrada aquest dijous a la tarda entre la Cambra de Comerç de Barcelona, el RACC, l’associació d’empresaris catalans FemCat, els col·legis d’economistes, camins i enginyers i el Consell de Cambres, representat pel president de la Cambra de Comerç de Reus i president de la Comissió d’infraestructures, Jordi Just.
A la trobada no hi han assistit les patronals catalanes Pimec i Foment del Treball, evidenciant així el distanciament amb la Cambra de Comerç. De fet, Pimec i Foment del Treball estan preparant una “resposta conjunta” davant la proposta de llei de cambres presentada per les Cambres de Comerç. Consideren que “vol alterar i perjudicar la representativitat” dels agents socials catalans, en paraules del president de Pimec, Josep González.
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha reiterat que la llei “no vol envair cap mena de competència” sinó dotar de “representativitat” a aquestes corporacions en “àrees claus per a l’empresariat”.
En qualsevol cas, tant la Cambra de Comerç com aquestes patronals catalanes coincideixen en les crítiques per la manca d’inversió en infraestructures a Catalunya. L’ens cameral va xifrar en 45.000 milions d’euros la inversió necessària fins al 2030 per pal·liar el dèficit d’inversió, d’acord amb l’estudi ‘Impacte econòmic del dèficit d’inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya’.
Foment del Treball, per la seva banda, va xifrar en 28.000 milions d’euros el dèficit d’inversió en infraestructures durant els darrers deu anys a Catalunya i va reclamar un pacte entre administracions perquè aportin 10.000 milions d’euros, a raó de 2.000 milions anuals entre 2019 i 2023. L’objectiu és finalitzar les obres “estratègiques” licitades i encara en procés de construcció, segons va assegurar el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre.