Enlluernadora Judy
Renée Zellweger està nominada a l’Oscar i ha guanyat el Globus d’Or pel seu paper de l’estrella del Hollywood clàssic Judy Garland
En aquests temps de pel·lícules sobre grans estrelles musicals, ja siguin documentals (Pavarotti, Amy Winehouse a Amy) o de ficció (Freddie Mercury a Bohemian Rhapsody, Elton John a Rocketman), avui arriba als cinemes Judy, una biografia de l’actriu i cantant Judy Garland (Grand Rapids, Minnesota, 1922 - Londres, 1969). Si els títols esmentats fan referència a estrelles del pop, el rock i l’òpera, Judy és necessàriament una mirada al Hollywood clàssic, una maquinària capaç d’elevar intèrprets fins a cotes de fama mai vistes, però capaç també d’explotar-les i devorar-les. Judy Garland va morir als 47 anys d’una sobredosi de barbitúrics.
Rupert Goold, un reputat director teatral anglès que va debutar al cinema amb Una historia real, ha dirigit aquesta pel·lícula basada en l’obra teatral de Peter Quilter End of the rainbow, estrenada el 2005 i representada a Sydney, el West End londinenc i Broadway.
Oscar i Globus d’Or
Renée Zellweger ha aconseguit una nominació a l’Oscar i un Globus d’Or per la seva interpretació en aquesta pel·lícula. Ambientada a Londres el 1968, la pel·lícula ens mostra una Judy Garland ja madura, gairebé trenta anys després de convertir-se en estrella gràcies a El màgic d’Oz, que arriba a Londres per oferir una sèrie de concerts. Les entrades s’esgoten en qüestió de dies, tot i que ella ha perdut veu i energia. Mentre es prepara per pujar a l’escenari, tornen els fantasmes que la van turmentar durant la seva joventut a Hollywood i s’enfronta a les inseguretats que la van acompanyar des del seu debut.
Actriu precoç, Judy Garland va fer el seu primer curtmetratge amb només dos anys, el seu primer llarg amb 14 (Locuras de estudiantes, 1936) i, després de signar un contracte amb Metro Goldwin Mayer, el 1939 es va convertir en estrella gràcies a El màgic d’Oz. Amb aquest estudi va fer més de vint pel·lícules, els primers anys dissimulant el seu físic per aparentar ser més jove. Mickey Rooney va ser la seva parella artística en nou pel·lícules. Nominada a l’Oscar per Ha nacido una estrella (George Cukor, 1954) i pel seu breu paper a ¿Vencedores o vencidos? (Stanley Kramer, 1961), va seguir en paral·lel una carrera musical plena d’èxits, però va tenir, en canvi, una vida personal agitada, amb cinc matrimonis (al quart marit va ser Vincente Minnelli, amb qui va tenir Liza Minnelli) i problemes d’addiccions a l’alcohol i les drogues que han alimentat el vessant dramàtic de Judy. Crida l’atenció que el Globus d’Or de Renée Zellweger sigui com a millor actriu dramàtica, i no per l’apartat de comèdia o musical.
Premis a banda, interpretar Judy Garland ha estat un somni fet realitat per a l’actriu. “Jo soc un dels milions i milions de persones que, al llarg de la seva vida, es van enamorar d’ella”, diu Zellweger, que s’atreveix a qualificar-la, “possiblement”, com “l’artista més gran que hi ha hagut mai a la indústria de l’entreteniment”.