Medi ambient

El Ripollès, la Garrotxa i el Pla de l’Estany es van refent

La pluja ajuda a netejar la neu de municipis i carreteres del Pirineu i, a la Garrotxa, el Fluvià es normalitza

Molts de visitants a la Draga de Banyoles, la platja d’Espolla i el saltant de Martís

A les comarques pirinenques, ahir va ser un dia especialment intens. Administracions, empreses i veïns van fer neteja de la neu i dels danys del temporal Glòria, i ho van fer a fer a contra rellotge, per tenir-ho en les millors condicions possibles vistes les circumstàncies per rebre els visitants del cap de setmana.

On més intensament es va treballar va ser a les estacions d’esquí. L’excepció va ser Masella, que no ha tancat cap dels dies del temporal, tot i que amb molt poques pistes i serveis oberts. La Molina ja va obrir el sector més baix de l’estació mentre els operaris anaven obrint més domini esquiable. Vall de Núria i Vallter 2000 estaven tancades.

A Núria, el primer cremallera que hi va pujar va haver de netejar els 70 centímetres de neu acumulada durant aquests dies. Quant a Vallter, es va haver d’esperar que remetés el Glòria per netejar la carretera d’accés des de Setcases. Tots dos centres hivernals obriran quan estiguin en condicions.

A cotes més baixes del Ripollès i, sobretot, de Cerdanya, les llevaneus van continuar netejant els accessos a pobles i a nuclis aïllats. Hi va ajudar molt la pluja de les darreres hores d’abans-d’ahir i les del matí d’ahir.

A Planoles, per exemple, només van haver de treure la neu a l’accés al refugi del collet de les Barraques. A l’altre extrem del Ripollès, a Molló, la pluja (276,4 litres per metre quadrat) també va estalviar feina a la brigada municipals i a les llevaneus. La distribució dels gruixos acumulats des del dilluns és molt il·lustrativa de com ha afectat el temporal el Pirineu i el Prepirineu, on a més de 1.800 m d’altitud es van registrar gruixos de 50 a 100 cm de neu nova, amb un màxim de 140 cm a Ulldeter (2.410 m) i amb els 90 de Núria.

La Garrotxa va començar a desguassar aigua ahir al migdia i, tot i la pluja que va caure tota la matinada, no es va repetir el desbordament del Fluvià a la Vall d’en Bas i Olot. Els registres acumulats parlen per si sols, amb quatre entre els primers deu de tot el país. Per ordre, Santa Pau va recollir 400 litres per metre quadrat, Batet de la Serra, 394; Mires, 389,1; Olot, 327,3; Tortellà, 318,5; la Vall d’en Bas, 313,2, i la Vall de Bianya 307. Els ajuntaments dels municipis més afectats continuaven treballant per refer les destrosses causades pel temporal, sobretot les esllavissades a la carretera vella de Bracons i a la de la vall del Bac. Els alcaldes es van reunir per avaluar danys i per estudiar si, a través delConsell Comarcal, presenten una queixa pels talls de subministrament elèctric que van deixar sense llum els veïns de Cogolls, Sant Iscle i Pineda i els de la Pinya durant més d’un dia.

Estany

Al Pla de l’Estany, uns treballaven en carrers, camins i carreteres per treure arbres i branques o retirar la terra acumulada d’esllavissades (de Cornellà del Terri a Vilademuls van ser dels llocs més afectats); altres es refeien de la inundació de la riera (Crespià) o bombejaven aigua de garatges o baixos i altres aprofitaven les primeres clarianes en tres dies per fer una ruta per espais que Glòria havia convertit en llocs espectaculars. El parc de la Draga de Banyoles, que és la zona per on l’estany es va començar a desbordar, va ser dels indrets que més gent va atraure. Les cubetes del parc, plenes a vessar (es van construir per contenir les inundacions), van ser aprofitades per un grup de nois per nedar-hi, fer-hi competicions de rem i per exercitar-se amb els aparells d’un parc de salut mig coberts d’aigua. La majoria dels visitants (molts, amb mainada), però, es van limitar a immortalitzar el paisatge amb els seus mòbils.

Al pla de Martís, mentrestant, s’hi concentraven espectadors de la crescuda de la platja d’Espolla i, en un extrem del pla, molts baixaven a contemplar l’espectacle del saltant de Martís –per on s’escola l’aigua de la platja–, amb una quantitat i potència que només recordaven els més veterans.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.