L’Estat suspèn en violència de gènere, discriminació i drets civils davant l’ONU
Una quinzena de països també li censuren limitacions a la llibertat d’expressió, reunió i protesta
Espanya no fa autocrítica en el seu examen a Nacions Unides
La discriminació cap als immigrants, la violència contra les dones i la restricció de drets civils i polítics són les assignatures pendents de l’Estat espanyol en drets humans per a la comunitat internacional. En l’examen periòdic que va passar ahir a la seu de les Nacions Unides a Ginebra, el govern espanyol va rebre crítiques per les limitacions a la llibertat d’expressió, reunió i protesta d’una quinzena de països, principalment europeus.
Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Xipre, Txèquia, Islàndia i Alemanya es van mostrar especialment preocupades per aquesta qüestió. Els belgues, els canadencs i els suïssos van instar l’Estat a revisar el Codi Penal i la llei de seguretat ciutadana per protegir aquests drets i els italians van reclamar una investigació “efectiva” de “l’ús de la força” per part de la policia.
Per la seva banda, el govern d’Angela Merkel va demanar a l’executiu de Pedro Sánchez que garanteixi que el decret de seguretat digital no vulnera el dret a la protesta. Una mesura que el socialista va impulsar a finals d’octubre quan estava en funcions per combatre la “república digital” a Catalunya. Més directament es va referir Veneçuela a la qüestió catalana. El seu representant al debat d’ahir va exigir a Sánchez que enceti un “diàleg constructiu amb el poble català i les seves institucions”.
Suïssa va expressar la seva inquietud pel passat franquista de l’Estat espanyol, on creu que “encara és un desafiament”. Per això va instar les autoritats espanyoles a revisar la llei de memòria històrica, una petició que també van subscriure França, Armènia i el Líban.
Poca autocrítica
El secretari d’Estat d’Afers Exteriors del govern espanyol, Fernando Valenzuela Marzo, va defensar que ahir van “més que aprovar” l’examen periòdic universal al Consell de Drets Humans de l’ONU. Segons ell, el nivell de llibertat ciutadana, de manifestació i d’expressió a Espanya “està en els més alts estàndards internacionals”. De fet, va negar que el dret a la manifestació i a l’opinió, juntament amb la llei mordassa, fossin una “qüestió tan subratllada” durant la sessió.
Ara bé, en el torn de rèplica es va haver de defensar sobre aquesta qüestió dient que aquesta llei no restringeix la llibertat d’expressió perquè no habilita les autoritats a “intervenir en cap missatge o mitjà de comunicació”.
En qualsevol cas, el govern espanyol considera que hi ha “distensió” a l’esfera internacional respecte de l’afer , perquè ningú, llevat deVeneçuela, va mencionar directament Catalunya.
Queixa pels CIE
Gran part dels tocs d’atenció dels estats membres de l’ONU van ser per la situació dels immigrants i refugiats a l’Estat, particularment dels menors no acompanyats, els centres d’internament d’estrangers (CIE) i l’accés a la protecció internacional. Valenzuela Marzo va negar, però, que els CIE siguin “instàncies carceràries”. “Els seus ocupants gaudeixen de llibertat de moviments”, va assegurar.
LA FRASE
El lider de la revolta de Hong-Kong visita Cuixart
L’advocat, periodista i activista Jason Y. NG, líder de la revolució dels paraigües de Hong Kong, va visitar ahir a la tarda el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a la presó de Lledoners. En acabar la trobada, Jason Y. NG va expressar la seva solidaritat amb el lider independentista català, alhora que va ser molt crític amb el seu empresonament. “Crec que és molt desafortunat que algú hagi de pagar el preu de la llibertat per defensar una idea, per simplement encoratjar els ciutadans a exercir el seu propi dret a la llibertat d’expressió” va manifestar l’activista, que va censurar que aquesta laminació dels drets bàsics s’està produint, ara mateix, a diversos racons del món. Igualment, va aprofitar l’avinentesa per posar veu a un missatge de Cuixart als ciutadans: “M’ha dit que els digui que estiguin esperançats i siguin pacients perquè la lluita per l’autodeterminació i la llibertat d’expressió és una marató, no un esprint.”