Els temporals com el ‘Glòria’ seran més freqüents

“No és un fenomen extraordinari, és el que sempre s’ha conegut com a llevantada a casa nostra”, afirma el director del Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia de la UPC, Daniel Sempere, amb referència al temporal Glòria. Ara bé, la diferència amb altres borrasques és que el Glòria afectarà el territori durant tres dies seguits, una durada que es pot qualificar d’excepcional, respecte als registres dels darrers anys.

La formació de la borrasca no té res d’excepcional: s’explica pel contacte d’una massa d’aire fred provinent del nord d’Europa amb una altra de calenta que ha agafat humitat a la Mediterrània. Ara bé, el meteoròleg i director de Taiko Meteorologia, Alfred Rodríguez Picó, explica que, arran de l’escalfament del planeta, “el mar Mediterrani està una mica més calent del normal, de manera que les pertorbacions poden tenir més energia”. Això fa que “aquesta mateixa situació fa 50 anys potser no hauria donat tanta aigua; ni les onades haurien sigut tan altes ni el vent, tan violent”.

Rodríguez Picó afirma que “els fenòmens extrems els pròxims anys seran més violents i més freqüents”. Ara bé, també puntualitza que la realitat és més complexa i que si bé “les sequeres poden ser més pronunciades i fora de l’època habitual i les tempestes i els aiguats, més violents, a Catalunya sempre hem tingut fenòmens violents”. Per la seva banda, Sempere hi afegeix que “la circulació atmosfèrica està canviant” i que “això que anomenem canvi climàtic” s’està traduint en “una desestabilització del règim de temperatures que fa que els corrents marins i atmosfèrics estiguin canviant el seu patró”, fet que ens sorprendrà en els pròxims anys.

Ara la neu ja no afecta les cotes baixes i se situa als Pirineus, però les pluges estan sent molt fortes i s’han registrat quantitats rècord a algunes zones. “El problema que plogui durant tant de temps seguit és”, tal com explica Sempere, “que, en comptes de quedar retinguda als camps i als boscos, l’aigua comença a circular cap als rius, que no estan preparats perquè els hem anat ocupant”, i és aleshores quan es desborden. L’impacte de temporals com el Glòria és especialment intens al litoral. El responsable de l’estació meteorològica de l’Estartit, Josep Pascual, adverteix de l’alteració de les masses de sorra i del fons marí. Les fortes pluges poden provocar “acumulacions de sorra més grans de l’habitual” a algunes platges, però en la majoria de casos fan que “que les platges reculin”. Pascual lamenta que ens els darrers 30 anys el nivell del mar hagi “pujat mig pam” i que la construcció de pantans al curs del riu impedeixi que s’acumulin tants sediments i acceleri el retrocés de les costes.

Per fer front als efectes de l’emergència climàtica no n’hi haurà prou amb les mesures de mitigació. Segons els experts, caldrà fer més que reduir l’enviament de gasos d’efecte hivernacle perquè “ja anem tard”. Paral·lelament, caldrà adaptar-nos a la nova situació climàtica i preparar-nos per a quan es produeixin aquests fenòmens meteorològics. Per Rodríguez Picó, “cal que les empreses rebin formació i inverteixin econòmicament per adequar-se” a la situació. En el mateix sentit, Sempere insisteix que “ens cal un canvi important d’educació en el risc”, ja que fins ara “hem viscut en una zona on no passava res, no hi ha terratrèmols ni tsunamis”, però això pot canviar.