El judici polític a Trump, a punt
El Senat rep els articles acusatoris per a l’‘impeachment’ al president, que començaria dimarts vinent
Noves proves del cas ucraïnès posen pressió als republicans perquè permetin que hi hagi testimonis
Gairebé un mes després que la Cambra de Representants acusés formalment Donald Trump de dos delictes (abús de poder i obstrucció del Congrés) derivats de l’escàndol de la trama ucraïnesa, finalment ahir es va continuar avançant en el procés de judici polític contra el president dels EUA.
La maquinària de l’impeachment, aturada per les festes nadalenques i un tacticisme demòcrata que no va obtenir tots els fruits desitjats, va tornar a posar oli als engranatges i ho va deixar tot a punt perquè, ara de debò, el mandatari nord-americà s’enfronti al judici del Senat. “Un impeachment perdura per sempre”, va dir la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, que feia èmfasi en el fet que Trump es convertirà en el tercer president a afrontar un procés que quedarà gravat en els llibres d’història.
Només faltaven un parell de tràmits: la designació dels congressistes que actuaran de “gestors” del procés, amb tasques de fiscals acusadors, i l’entrega dels articles acusatoris al Senat. Pelosi va anunciar ahir els sets legisladors que presentaran el cas (quatre homes i tres dones, amb molta diversitat racial), i al vespre passava definitivament el cas als senadors.
“Ja hi tornem a ser, una altra estafa dels inoperants demòcrates”, es queixava Trump a través de Twitter. La Casa Blanca, a través de la seva portaveu, recuperava la terminologia clàssica per referir-se a l’impeachment, “farsa il·legítima”, i insistia que el president “no ha fet res de dolent”.
“Tenim una argumentació sòlida per a l’impeachment del president i la seva destitució”, va assegurar Pelosi. “El president no està per sobre de la llei. Retrà comptes. Ha estat acusat per sempre. Mai podran esborrar-ho”, hi va afegir la presidenta de la Cambra de Representants, que va recordar que el president va trair el càrrec i va posar en risc la seguretat i la integritat de les eleccions dels EUA.
La Cambra de Representants, com s’esperava, va aprovar continuar amb l’impeachment i informar el Senat dels articles acusatoris i els congressistes que el defensaran, i va obrir la porta a la fase definitòria del procés, que tècnicament podria destituir Trump del càrrec, una possibilitat més que remota gràcies a la majoria republicana a la cambra alta i l’alt grau d’unitat dels conservadors al voltant de la figura presidencial.
Avui mateix es podria prendre jurament a tots els personatges que formaran part del judici, els cent senadors que actuaran de jurat i el president del Tribunal Suprem, que farà de jutge. Segons el líder republicà al Senat, Mitch McConnell, el judici podria començar dimarts vinent. Un McConnell que, fa algunes setmanes, va advertir que no seria “imparcial” perquè és un “procés polític”.
Acusació (la Cambra de Representants) i defensa (la Casa Blanca) presentaran els arguments durant les primeres jornades. Del procés no se’n saben gaires detalls: ni quant durarà ni si tindrà testimonis. Els republicans s’hi estan negant rotundament, però algunes veus discordants podrien posar en problemes el lideratge conservador i obligar que compareguin algunes de les figures clau de la trama que encara no han explicat la seva versió dels fets.
“No pot haver-hi un judici just i complet al Senat si el líder McConnell bloqueja el Senat sense escoltar nous testimonis o obtenir documents que el president Trump està ocultant”, va piular Pelosi. El testimoni més desitjat pels demòcrates és John Bolton, l’exassessor en seguretat nacional de la Casa Blanca, que s’ha mostrat obert a comparèixer.
La pressió perquè hi hagi testimonis ha augmentat les últimes hores, amb la revelació de nous documents d’un soci de Rudy Giuliani, l’advocat de Trump, que demostrarien una participació més activa del president en el presumpte xantatge al govern ucraïnès perquè investigués l’exvicepresident Joe Biden.
Polèmica sobre les dones en el debat de les primàries demòcrates
En l’últim debat abans de l’inici oficial de les primàries per trobar un candidat que disputi la presidència dels EUA a Donald Trump, els aspirants demòcrates van oferir un espectacle insuls, avorrit, sense esma. Sense moments estel·lars, res fa pensar que canviés ni una mica la tendència en les enquestes ni la popularitat d’uns i altres, fet que ho deixa tot obert de cara al primer assalt a l’estat rural d’Iowa –seu del debat– d’aquí a dues setmanes, amb quatre aspirants tècnicament empatats.
Només va destacar una polèmica entre els dos candidats més progressistes, els senadors Bernie Sanders i Elizabeth Warren. Hores abans del debat s’havia filtrat una conversa privada entre tot dos en què el septuagenari socialista hauria afirmat que no creia que una dona pogués arribar a la presidència. Sanders ho va negar.
S’obria el meló no només de les possibilitats dels candidats de ser elegits, sinó també de la misogínia i el perfil de candidat que pot derrotar un Trump que ha demostrat desdeny per les dones.
Warren, que s’havia preparat el temari, va etzibar que les úniques que estaven sobre l’escenari que havien guanyat totes les eleccions que s’havien presentat eren les dones: ella i la també senadora Amy Klobuchar. Tot i que en públic no es va fer sang, en acabar el debat, ja amb els micròfons tancats, els dos candidats progressistes van mostrar unes desavinences que poden embrutar la campanya. La resta va ser tot apatia entre sis candidats oposats a la imatge que vol donar el partit: l’abandonament d’aspirants de minories ha deixat un escenari racialment monotonal (blanc), on quatre dels sis ronden la setantena d’anys.