El govern de Rússia dimiteix juntament amb Medvédev
L’anunci del president Putin de canvis “substancials” a la Constitució en precipita la sortida
Putin proposa un referèndum per reforçar el Parlament i retenir poder quan acabi el seu mandat, el 2024
El govern del primer ministre rus Dmitri Medvédev ja és història després que ahir al migdia en va anunciar la dimissió en bloc, arran dels canvis polítics anunciats pel president, Vladímir Putin, durant l’habitualment cerimonial discurs de l’estat de la nació del matí.
Davant de més de 600 diputats i senadors i en un discurs d’una hora llarga, Putin es va dedicar gairebé íntegrament a tractar qüestions econòmiques reservant per al final els destacats canvis constitucionals. Les modificacions llimen els atributs actuals de la presidència per reforçar els de la Duma –el Parlament rus– i els del Consell d’Estat, un òrgan consultiu actualment encapçalat pel president amb representació de totes les regions.
El mandat de Putin, de 67 anys i que n’acumula 20 en el poder, acaba el 2024. Amb la mirada posada ja en la seva successió, Putin proposa una reforma constitucional per la qual la Duma votaria la candidatura del primer ministre i dels ministres, a diferència d’ara, quan la cambra només avala les propostes de la presidència. És un canvi que l’oposició havia demanat en els últims anys, però que l’actual carta magna, de tall presidencialista, promulgada el 1993 arran del greu enfrontament entre l’aleshores president –Borís Ieltsin– i la Duma, no preveu. Malgrat aquests canvis, Putin va deixar ahir ben clar que “Rússia ha de continuar sent una forta república presidencialista”. Si els russos aproven la reforma, el president continuarà mantenint, però, la prerrogativa de destituir el govern.
L’actual president no va avançar si preveu continuar al Kremlin el 2024, quan expira el seu segon mandat –són de sis anys–, però sí que va anunciar un enduriment de les condicions per als qui vulguin aspirar a la presidència, que, entre d’altres, es limitaria a dos mandats i no caldria que fossin “consecutius” com fins ara, el mecanisme que ha permès a Putin –alternant-se com a primer ministre amb Medvédev– ser quatre mandats president. Alguns analistes consideren que Putin voldria assegurar-se la continuïtat en afers clau per al país des de la presidència, per exemple, d’un reforçat Consell d’Estat.
Aquests canvis han de ser avalats en referèndum, que ahir Putin ja va avalar: “Considero necessari celebrar una votació entre els ciutadans del país sobre tot el paquet d’esmenes a la Constitució de la Federació Russa”, va dir durant el discurs. En acabar la intervenció, la Comissió Electoral Central es va mostrar disposada a convocar el més aviat possible la consulta, que podria coincidir amb les eleccions legislatives de l’any vinent. En les dues pròximes setmanes, Putin nomenarà nou primer ministre i executiu.
LA XIFRA
Un tecnòcrata per al nou executiu
El dimissionari Dmitri Medvédev, fidel aliat de Vladímir Putin, serà ara proposat com a vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, òrgan consultiu encarregat de preparar les decisions del cap d’estat. Les sorpreses del president rus no van acabar aquí. L’última del dia va ser la proposta de l’economista Mikhaïl Mishustin, un tecnòcrata que ha treballat tota la seva carrera en l’administració pública, com a candidat a nou primer ministre. “És una candidatura inesperada, però això no significa que causi rebuig”, va dir Ilias Umajànov, vicepresident del Senat rus. Mishustin, de 53 anys, és un gris funcionari de Moscou que va iniciar el 1998 el seu lent ascens en el Servei Federal d’Impostos, agència que dirigeix des del 2010. Un autèntic desconegut però molt eficient i sense cap taca de corrupció, segons el descriuen els analistes, que destaquen que mai ha format part de l’elit política del país.