Johnson nega els poders a Escòcia per celebrar un segon referèndum d’independència

Com era d’esperar, el primer ministre britànic, Boris Johnson, va rebutjar ahir, per carta, la petició que li havia fet la mandatària escocesa, Nicola Sturgeon, per transferir els poders per celebrar un referèndum d’independència. En la carta, Johnson li recorda que tant ella com el seu predecessor, Alex Salmond, van prometre que el referèndum del 2014 seria “l’única votació en una generació”. També assegura que el seu govern “continuarà defensant la decisió democràtica del poble escocès del 2014 de continuar en el Regne Unit”. La clau és que els unionistes es van imposar en el plebiscit sobiranista del 2104 amb l’argument principal que la independència deixaria Escòcia fora de la UE. Dos anys més tard, el 2016, el Regne Unit va votar sortir de la Unió Europea i el 62% dels escocesos, quedar-s’hi. En la carta, Johnson també adverteix que una altra consulta “només farà que allargar l’estancament que ha patit Escòcia durant l’última dècada amb escoles, hospitals i llocs de treball oblidats per culpa de la campanya per separar-se del Regne Unit”.

“El problema del govern britànic és que com més intenti bloquejar un referèndum, més demostra que la unió de Westminster no és una associació d’iguals i més puja el suport a la independència”, va respondre Sturgeon, que acusa els tories d’estar “aterrits” perquè “saben que la independència s’imposaria en una nova consulta”. La primera ministra critica que els tories se sentin legitimats a implementar el Brexit amb el 42% dels vots al Regne Unit i no reconeguin la legitimitat del Partit Nacional Escocès (SNP), que es va imposar amb el 45% dels vots a Escòcia en les eleccions britàniques del 12 de desembre amb el referèndum com a punt número u del seu programa. Tot i el “no” de Johnson, que ja se l’esperava, Sturgeon va prometre ahir que “Escòcia tindrà el seu referèndum”. Encara han de determinar el següent pas. De moment, ha descartat la “via catalana” en vista del desenllaç a Catalunya. Joanna Cherry, l’advocada i diputada de l’SNP, que va frenar als tribunals el tancament del Parlament per part de Johnson al setembre, va dir que “l’SNP i el moviment independentista han d’avançar cap a una estratègia polifacètica”.

Cherry creu que s’ha d’incloure la proposta del diputat nacionalista Kenny MacAskill de crear una nova Convenció Constitucional que inclogui polítics de diferents formacions, sindicats i el màxim nombre de persones, com la que es va crear el 1989 per demanar el referèndum per la devolució de poders a Escòcia celebrat el 1997, amb la victòria del sí amb el 63,5% dels vots. “Permetria a diputats de diversos partits unir-se sense haver d’adherir-se a l’SNP”, va dir McAskill.

Diversos exdiputats laboristes ja han expressat el seu suport a la nova consulta. El seu líder, Richard Leonard, va proposar un congrés especial per debatre l’opció del federalisme, però la cúpula del partit la va rebutjar. Cherry també va afirmar que “no hi ha cap drecera cap a una Escòcia independent a través dels litigis, tot i que poden tenir un paper determinant a l’hora de fixar els límits dels poders de Holyrood”.