Els nou del 23-S denuncien una operació política
Acusen la policia i els magistrats d’ordir el seu empresonament per atemorir la dissidència
Els nou independentistes detinguts el 23-S, set d’ells empresonats més de tres mesos, un cop posats en llibertat denuncien una operació política impulsada per la policia i els poders judicials amb l’objectiu d’atemorir la dissidència política d’aquells que “posen en qüestió la vulneració de drets constants” a l’Estat espanyol. En un comunicat fet públic ahir en el seu nom i en el del seu grup de suport, atribueixen la seva detenció i el seu empresonament provisional a una operació que “vol criminalitzar les respostes populars” dins de la “causa general contra l’independentisme”.
Consideren el seu cas comparable als de Tamara, Adri o les operacions Pandora i del comando Dixan, entre d’altres, amb l’únic objectiu d’atemorir, amb repressió i presó, la resposta ciutadana a la sentència judicial de l’1 d’octubre i acusen l’Estat de tenir com a única resposta davant dels conflictes polítics i socials “l’excepcionalitat i l’acusació de terrorisme”.
Recorden que, tot i haver estat posats ja tots en llibertat, continuen acusats de delictes “molt greus” de terrorisme i possibles estralls i exigeixen novament l’arxivament de la causa contra ells. En aquest primer comunicat conjunt de tots els acusats i el grup de familiars i amics després que aquest 9 de gener el jutge va alliberar els últims dos empresonats, els afectats denuncien la “vulneració constant” dels seus drets durant l’operació policial del 23 de setembre i l’empresonament posterior i posen alguns exemples: “L’esbotzament de portes de matinada, l’encanonament de menors, els interrogatoris en condicions sospitoses i el règim FIES i d’aïllament”, actuacions que qualifiquen de “tractes inhumans i d’excepcionalitat que no haurien de tenir cabuda en un estat pretesament democràtic”.
A més de l’arxivament de la causa, els nou detinguts en l’operació Judes, realitzada just abans que es publiqués la sentència de l’1-O, demanen la dissolució de l’Audiencia Nacional perquè la consideren “hereva directa” del Tribunal d’Ordre Públic franquista i també la fi del règim FIES i d’aïllament a les presons. En el comunicat també agraeixen “la solidaritat de base, la que respon davant la repressió de l’Estat omplint carrers i caixes de solidaritat”.