El pacte entre ERC i el PSOE obre una nova crisi en el govern
L’acord inclou una consulta ciutadana per validar el resultat de la mesa de negociació
JxCat “no s’hi sent vinculat” i retreu als republicans manca de lleialtat
Torra i Aragonès es reuneixen avui
El consell nacional d’ERC validarà aquesta tarda l’acord que el partit va tancar dilluns amb el PSOE per tal que la investidura de Sánchez tiri endavant en el ple que començarà dissabte vinent i acabarà dimarts en segona volta. Tanmateix, les repercussions d’aquesta entesa poden estendre’s i a banda de permetre formar govern a Espanya també poden, paradoxalment, provocar esquerdes greus en l’executiu català.
Així, avui, el mateix dia que la militància d’ERC validarà l’acord, també hi ha prevista una reunió entre el president Torra i el vicepresident Pere Aragonès després que el cap de l’executiu critiqués als republicans que “un acord de partit no ha de vincular el govern, ERC no governa sola”, va etzibar.
Les guspires entre els socis de govern es van encendre quan JxCat es va desmarcar de l’acord l’endemà de l’anunci i enmig d’un context crispat per una possible inhabilitació del president Torra que deixaria els republicans al capdavant del govern. La decisió està a la taula de la Junta Electoral Central, que es reunirà demà, divendres. JxCat, de moment, no se sent vinculat a un pacte entre partits en què no ha participat i observa deslleialtat en el seu soci a la Generalitat cap al president Torra i cap al seu executiu, ja que l’acord inclou una mesa de negociació entre governs. “Aquest suposat acord que no coneixem no compromet la meitat del govern. Un actor en solitari arriba a un acord en què es compromet el govern, s’imaginen si això hagués estat al revés?”, es va preguntar la cap de files de JxCat a Madrid en una compareixença el darrer dia de l’any. Laura Borràs va deplorar que grups parlamentaris de l’oposició no independentistes –amb referència al PSC i els comuns– coneguin els termes de l’acord abans que JxCat i va rebutjar que se’ls demani una adhesió incondicional a un pacte que ja s’ha tancat.
“L’Estat no compleix, és irreformable”, va afirmar Borràs, que va recordar l’“apoyaré” de José Luis Rodríguez Zapatero. La diputada va criticar que ERC es pugui abstenir davant d’un full de ruta del PSOE i Podem que parla, en el punt 9, d’apostar “per una Espanya forta i cohesionada” i va qüestionar que això sigui compatible amb el fet d’avançar cap a l’autodeterminació. També va lamentar que socialistes i podemites ventilin amb dues línies la carpeta catalana, que encalla la investidura, en contrast amb el detall de la resta de punts de l’acord. “És un pacte i un govern de retrocés”, va concloure Borràs, que el va qualificar d’“inútil i decebedor”. “En un moment que hauria pogut ser de màxima força de l’independentisme a Madrid, veiem que s’han rebaixat les expectatives, constatem un afebliment de la força de l’independentisme a l’Estat”, va indicar.
Queixes de les entitats
L’ANC va advertir els “riscos enormes” que, a parer seu, representen els termes de l’acord subscrit entre el PSOE i ERC, mentre que la Cambra de Comerç de Barcelona ahir mateix va reclamar que si es dona suport a la investidura de Sánchez “s’asseguri el dèficit acumulat en infraestructures” i que “s’hi incorpori el reconeixement al dret a l’autodeterminació i l’alliberament dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats”. La Cambra calcula que el dèficit d’infraestructures a Catalunya és proper als 45.000 milions d’euros acumulats i per això exigeix que s’investeixi un president de govern espanyol “només si el candidat reconeix i adopta el compromís de solucionar aquest dèficit”.
Quant a l’ANC, la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, en una compareixença d’urgència dimarts al migdia es va mostrar molt crítica amb un pacte que, segons va recalcar, no inclou qüestions essencials, i aparentment irrenunciables, a les quals havien arribat les formacions independentistes, i com són el respecte al dret a l’autodeterminació, la fi de la repressió i l’amnistia per als presos polítics. “Veiem com ens encaminem cap a una segona transició tutelada des de dalt, pels aparells judicials i policials de l’Estat, que tancaria la finestra d’oportunitat que s’havia obert per aconseguir la independència”, va sentenciar Paluzie, per a qui l’acord entre el PSOE i ERC té altres arestes que el fan impugnable. Una de les més evidents, segons va recalcar, és que redueix el conflicte català “a una qüestió interna de l’Estat espanyol que està en vies de solució” i, per tant, és perd l’oportunitat d’internacionalitzar-lo. Arribats a aquest punt, una de les estratègies és apel·lar a les bases dels republicans perquè facin pressió per tombar aquesta entesa. “Els demanem que reflexionin”, va expressar Paluzie.
Sigui com sigui, no es preveu que la militància d’ERC avui tiri enrere un pacte que ha costat quatre reunions per acordar una abstenció i que a més ja disposava de la validació del darrer consell nacional per negociar amb Sánchez. Així, amb tot embastat, la militància donarà llum verd a un acord que es podria acabar de detallar al llarg de la trobada. De moment, se sap que el principal acord és la constitució d’una mesa de negociació entre governs que es crearia per resoldre el conflicte territorial i que, a més a més, els acords a què arribin seran sotmesos a votació mitjançant una consulta ciutadana. Es preveu que la primera trobada estigui encapçalada pels presidents Pedro Sánchez i Quim Torra, tot i que aquest últim està pendent del que dicti demà la Junta Electoral sobre la seva inhabilitació arran del recurs presentat per Ciutadans i el PP.
Torra versus Asens
El PSOE, de moment, es manté en un segon pla fins que avui els republicans segellin l’acord. L’últim a afegir-se a la polèmica va ser ahir el diputat de Podem al Congrés, Jaume Asens que va defensar que la consulta sobre els acords presos en una taula de diàleg entre governs és “un punt de partida”, però que no implica una renúncia al referèndum. Torra també va reaccionar a les paraules d’ Asens, qui li demanava que no vagi amb “maximalismes”, que no faci “monòlegs” i que sigui capaç de “flexibilitzar posicions”. “Cap maximalisme, tan sols allò que el Parlament i el Govern han acordat: l’exercici del dret a l’autodeterminació, la fi de la repressió i l’amnistia”, va dir Torra ahir en una piulada a Twitter.