Les claus
Les banderes
Johnson s’imposa en la primera batalla, però en venen d’altres
Anna BalcellsBoris Johnson ja té el camí aplanat. La robusta majoria conservadora a la Cambra dels Comuns garanteix la fi de la paràlisi legislativa i la sortida britànica de la Unió Europea en els termes i la data previstos. És la part one del Brexit, en paraules del mateix Johnson. Ara falta la two, la negociació amb els socis europeus per definir la futura relació comercial. Mentre discuteixi amb Brussel·les, el Regne Unit continuarà al rebedor de la UE –sense veu ni vot– amb la mà agafada al pany de la porta de sortida. Seran onze mesos, fins a finals del 2020, en què Londres haurà de decidir quin grau d’accés vol conservar al mercat únic europeu. Les negociacions es preveuen molt dures i el termini d’onze mesos, insuficient per resoldre els obstacles que s’aniran presentant en el camí. El període de transició es podria prorrogar dos anys més, però Johnson insisteix a abandonar el club d’aquí a un any just, amb les mans lliures per poder firmar acords comercials fora del paraigua de la UE.
Els resultats electorals, d’altra banda, han aportat les certeses que reclamava el país després de més de tres anys d’inestabilitat a causa de la caòtica gestió del Brexit. La contundència de la victòria tory posa fi al bloqueig parlamentari i aparta definitivament l’opció del segon referèndum. Els mercats van premiar ahir la previsibilitat que emana de les urnes (i la derrota d’un programa electoral als antípodes de la City) amb pujades a la borsa i l’apreciació de la lliura esterlina. També votants laboristes defensors del Brexit que s’han sentit traïts pels titubejos del seu partit de tota la vida han confiat aquest cop en Johnson. És cert que el primer ministre no ho té tot guanyat. A la del Brexit haurà de sumar ara una altra batalla paral·lela, no menys aspra que l’europea: la de preservar la unitat territorial del Regne Unit. La nova legislatura promet.