2
Medi ambient
salou - 15 December 2019 2.00 h

LUCAS DEL PASO

TÉ EL RÈCORD GUINNESS PEL VIATGE MÉS LLARG EN MOTO D’AIGUA EN MAR OBERT I SENSE SUPORT

“El plàstic que veiem surant al mar és només la punta de l’iceberg”

La consciència ambiental va esperonar aquest advocat en el seu intent per batre el Guinness, i durant el trajecte, de més de 3.500 quilòmetres, va recollir 230 quilos de plàstic del mar i les platges

- salou

S’ha guanyat un espai a la nova edició del Llibre Guinness dels rècords amb una doble fita. Ha recorregut 3.582 quilòmetres amb moto d’aigua sense assistència en un viatge de15 etapes que l’ha portat de Sagres, a Portugal, fins la platja italiana de Saprese, i ho ha fet recollint plàstics per conscienciar sobre aquesta problemàtica ambiental.

És advocat, com se li acut batre un rècord Guinness amb moto aquàtica?
Fa cinc anys vaig aparcar l’exercici del dret perquè volia explorar altres opcions de vida. Amb estalvis i un crèdit vaig muntar una empresa de lloguer d’embarcacions i motos d’aigua a Salou. Adoro el mar i em vaig plantejar fer una ruta llarga amb moto d’aigua. Vaig trobar que un finlandès tenia un rècord Guinness en la distància més llarga recorreguda sense suport. Ho vaig veure accessible i al mateix temps vaig pensar que la meva ambició personal no podia anar en contra del medi ambient, i per això vaig decidir donar una vessant ecològica al projecte.
I va decidir recollir plàstics?
Vaig pensar que ja que contaminaria amb la gasolina de la moto, volia aconseguir un impacte ambiental zero. Per això vaig decidir recollir tots els plàstics que anés trobant, jo al mar, i els dos nois que m’acompanyaven per terra, a les platges.
Com se li va acudir?
Sempre he tingut consciència ambiental, però mai havia fet cap acció global. Abans ja recollia el plàstic que m’anava trobant al mar, que en els darrers anys ha anat augmentant. La gent pensa que quan el llença ja desapareix, i molts d’aquests plàstics acaben al mar. El 70% s’enfonsen, i el plàstic que veiem surant al mar, que ja és molt, és només la punta de l’iceberg.
Com recollia els plàstics?
La moto té un compartiment davanter gran i portava una pinça. Anava navegant entre 500 metres i 2 quilòmetres de la costa i cada cop que veia alguna cosa que surava, modificava la marxa, m’hi apropava i ho recollia. Quan el compartiment estava ple, portava el plàstic als contenidors que té Ecoembes per tots els ports del Mediterrani. Tenen un projecte de reciclatge dels plàstics marins per fer fil de primera qualitat per fer roba.
En va recollir 230 quilos?
Sí, jo i els companys que em seguien per terra. Jo, uns 50 quilos a l’aigua, i ells, la resta a les platges. Em seguien en autocaravana, i com que arribaven abans que jo, al final de cada etapa aprofitaven per recollir plàstics.
Esperaven recollir-ne tant?
No ens havíem posat cap fita, però estem molt contents amb la quantitat que hem tret i molt decebuts pels llocs on els hem arribat a trobar. Platges que en la distància semblen idíl·liques i quan ens hi apropàvem les trobàvem plenes de deixalles.
Quin és el residu més curiós que han trobat?
Molts inflables infantils, un Bob Esponja, flotadors... També molts bolquers i dipòsits extraïbles dels vaixells.
Quina ha estat la franja més bruta de tot el recorregut?
La badia de Cadis i també l’estret de Gibraltar i la zona de Ligúria a tocar de Gènova.
Va situar el rècord molt per sobre de l’anterior?
Sí, vam fer 500 quilòmetres més en la meitat de temps. He tingut sort amb la meteorologia. Estava molt motivat perquè tenia una fita per superar.
Ha viscut alguns moments complicats?
Mai no vaig creure que no arribaria al final, però quan em faltaven 100 quilòmetres justos per batre el rècord, prop de Roma, se’m va trencar la moto a causa de l’onatge. Es va partir un cable d’alimentació i jo no en sé res, de mecànica. No podia demanar ajuda perquè el rècord és la distància més llarga sense suport. Si demanes ajut ja no val. Va ser un prova molt gran. Portava un rem, vaig arribar a una platja i en tres hores vaig trobar la manera de reparar-la.
Al final de cada etapa feia difusió de la missió?
Sí, a les xarxes socials i amb la gent a cada port. Vam anar sumant seguidors que es van enganxar a la història.
Han tingut algun patrocinador?
Vaig començar sense, però he anat trobant patrocinadors que s’han afegit al projecte i d’aquesta manera ha disminuït el cost. És un projecte car, i batre un rècord Guinness no reporta cap gratificació econòmica.
Vau tancar el cercle amb una plantació d’arbres?
Volia neutralitzar la petjada de carboni. L’organització Bosques Sostenibles ens va dir que hauríem de plantar 59 arbres però vam decidir plantar-ne 100 a la serra de Gredos, que és un espai que es va cremar aquest estiu. També vam recaptar diners per a la Fundació Aladina, de suport a nens amb càncer.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.

Published on

Most Viewed